El perfil del president
El perfil professional d’un lloc, en qualsevol empresa, es defineix després d’una anàlisi de les tasques, les funcions, els objectius i les metes a què cal arribar en aquest lloc, perquè només així es poden precisar els atributs que ha de tenir la persona que l’ocupi. Cal trobar la persona adequada per a un lloc de treball, sí, però abans caldrà saber quins són els trets que cal tenir per a aquell lloc i quines funcions i objectius volem aconseguir. Només després d’aquesta anàlisi prèvia ens podrem llençar al pas següent, que és la selecció de candidats. Si la nostra empresa fos el país, hauríem de definir les tasques i els objectius a què volem arribar en el lloc de president del Govern. Algunes persones rectes podrien argüir que el president del Govern ha de tenir com a objectiu l’equilibri dels comptes públics. I podrien arribar a convèncer-nos a tots que aquesta és la prioritat. Llavors podríem pensar que un expert en comptabilitat podria respondre al perfil del lloc, i les compareixences serien un no parar de números i balanços, podria ser que el país no creixés, que s’eliminés la sanitat pública, que s’incrementessin els impostos, però tindríem uns comptes molt polidets, quid nos vellet, així que dos pedres si algú es queixava. Algunes persones il·luses podrien pensar que el benestar i la felicitat de les persones hauria de ser l’objectiu i la prioritat de les funcions del president del Govern. I podrien convèncer-nos a tots que aquesta opció és la més noble i la que més convé. Llavors podríem pensar que un expert a conèixer les necessitats de les persones i en la cerca de les millors opcions perquè cada ciutadà pugui resoldre els obstacles que hi ha entre ell i el benestar podria respondre al perfil del lloc. Llavors les compareixences serien com una sessió de gòspel sense cançons, on el cor s’obriria a tothom i tots portaríem un lliri a la mà i ens sentiríem cosins i germans. Els comptes no serien la prioritat i no en parlaríem, per no perdre el bon rotllo. Moltes persones podrien pensar en molts altres perfils, i podríem definir els trets i els atributs del candidat a presidir el Govern en cada cas. El dubte que s’apodera de mi ara és que no sé qui va definir el perfil, però a fe de Déu que caldria fer-ne una revisió. Per contextualitzar el que dic, recordaré que cinc dels sis presidents de Govern que ha tingut Espanya i gairebé la meitat dels diputats al Congrés són llicenciats en Dret. I quin avantatge competitiu té un llicenciat en Dret sobre la resta dels humans? D’entrada, és una persona ordenada, disciplinada i entregada al compliment de lleis i normes. No té cap creativitat, més enllà de la interpretació de les lleis a favor del seu criteri. Podríem pensar que el gros de la població amb dret a vot ha decidit que el president del Govern d’Espanya tingui com a prioritat el compliment de la legislació vigent i, si aquest fos el cas, dos pedres.
