Llibre sobrevalorat
Entenc que hi ha afirmacions incòmodes, i que el sentit del decor aconsella estalviar-les, però la hipocresia no és bona companya de res. Així que no m’estaré de dir i escriure que el llibre, en abstracte, està sobrevalorat i sobredimensionat. Per què se m’ocorre encetar aquest escrit així el dia de Sant Jordi? Doncs precisament per això, perquè avui és també el dia del llibre (o és del Llibre?).
Hi ha molts llibres al món, i de moltes temàtiques. Hi ha llibres de text, sense anar més lluny, que tenen com a finalitat adotzenar persones, convertir-les en éssers mediocres i vulgars. També n’hi ha de bons, dels que empenyen a saber-ne més, dels que motiven la curiositat, sí, però s’han de fer un forat en la incommensurable tendència a la uniformitat, a la comoditat, a la mania de criar xais silenciosos. També hi ha llibres sobre temàtiques diverses: humor, cuina, futbol, autoajuda i més. Res a dir, se sumen al reguitzell de formes del llibre. Després hi ha llibres de poemes. N’hi ha que amaguen la banalitat entre gramàtiques absurdes i vocables rebuscats, i n’hi ha d’autèntics, dels que han estat escrits amb els budells més il·lustrats. Finalment, la novel·la. El gènere per excel·lència. Podem trobar milions de llibres de novel·les sense substància, que només serveixen per fer pasta de paper. A la gran pila, s’hi troben històries escrites amb gran dificultat, amb tot l’esforç per aconseguir penetrar en la naturalesa de les persones i de les relacions –ja ho diuen que, en definitiva, la literatura sempre tracta del mateix tema, i que la bona literatura és aquella que és difícil d’escriure. I tot són llibres. Avui en regalarem i ens en regalaran, i serà una joia de dia perquè ens haurem dedicat al llibre, encara que ens haguem gastat uns euros en una col·lecció de fulles impreses sense valor.
Ja sento els que diuen que això va a gustos. Doncs no, escolti, això dels gustos es reserva per als gelats. Vostè té tot el dret del món a deixar que el cervell passi una estona amb una història brossa, i jo reivindico el dret de la literatura a decidir que no tot es pot anomenar llibre, perquè si no haurem d’inventar un nom per al que sí que ho és.
Crec que només així es podran guanyar lectors habituals, persones amb ganes d’endinsar-se en el gaudi onanista d’una història escrita amb un cervell que sap mirar darrere de les cortines i a sota de les catifes, que conté les paraules exactes i no unes altres, i que amaga, ho heu notat?, una melodia entre subordinades i pauses. Sobrevalorats doncs, sí. Perquè n’hi ha molts que no tenen cap valor. Sobredimensionat, també, perquè no pot ser que una col·lecció de receptes estigui a la mateixa alçada que Sota el volcà de Lowry, per molt que en tots dos hi puguin aparèixer vins i licors en abundància.
