Pikis
La primera vegada que vaig veure uns pikis va ser als peus d’una tieta àvia. Calçava sabates de taló assenyat, i portava brusa i faldilla a mitja cama. No la vaig veure gaires vegades, perquè vivia lluny, potser tres o quatre cops en tota la vida, però em van impactar prou perquè associés els pikis amb aquella imatge de senyora amb la dignitat ben posada. He de dir, per cert, que, en aquella època, es deien salvamitges perquè tenien una funció concreta: protegir-se de les carreres. Eren anys en què encara es veien rètols Se cogen puntos de media en algunes merceries, anys en què pagava la pena arreglar les mitges abans que comprar-ne de noves, i anys en què la moda Madonna no tenia cap glamur.
Eren temps també en què portar mitges de color carn era una manera decorosa d’ensenyar cama. Ara ja fa uns anys que estan proscrites, i quan alguna despistada les demana en una botiga fashion, les dependentes la cataloguen com a hortera i la miren amb menyspreu. No, repeteixo, no està ben vist portar mitges de color carn. Com a molt, si és que has de portar mitges perquè tanta modernor et fa vertigen, han de ser negres sempre, però no negres opaques tipus leotards, no, negres fines, transparents. I, quan arriba el bon temps, no hi ha excuses: cames a l’aire.
L’eliminació de les mitges de l’armari i la presència permanent de sabates peep toes havia de portar necessàriament a la recuperació dels pikis, perquè no hi ha peu que aguanti talons a pèl. I, com que una cosa porta a una altra, ara dels pikis se’n diu footies, suposo. Tot i que no m’atreveixo a pontificar en aquest aspecte, perquè hi ha qui troba matisos entre el piki i el footie.
La qüestió és que, si vols portar peep toes, hi ha footies adequats que no tapen els dits. Serien com uns peep footies, que no sé si existeix, però, arribats a aquest punt, tant se me’n dóna. Bé, finalment, si he de ser sincera, el que faci cadascú en la intimitat de la sabata, tant em fa. O me’n feia fins aquest matí, fins que avui a primera hora he vist una noia super moderna que portava pikis de punt amb sandàlies. Primer he pensat que tenia mal de peus, pobra, però després he descobert que no, que l’efecte era el desitjat.
L’any passat, un blog de moda avisava que la regla que calia complir tant amb pikis com amb mitjons invisibles és que mai no quedessin a la vista, ja que l’objectiu d’aquesta peça és donar la impressió que el peu és nu. Doncs ha quedat desfasat. L’any passat, quan les grans firmes van presentar a Milà la proposta de mitjons amb sandàlies, em vaig penedir d’haver esbroncat la meva filla per portar mitjons gruixuts amb ballarines. Si era una avançada! Ara que, definitivament, les sandàlies també es porten amb pikis, em veig obligada a confessar que estic fora d’ona, i que com més aviat ho assumeixi, millor.
