Autoritat grupal
Són quarts d’onze de la nit. Entro en un 7-Eleven que tinc vora de casa per comprar pa. 60 cèntims. Pago amb 1 euro i 10 cèntims, amb la idea que em tornin una moneda de 50. El de la botiga agafa els diners, els posa a sobre d’una balança on té altres monedes i segueix amb una conversa que no entenc amb un altre, que neteja el terra abans d’abaixar la persiana. Espero. Em mira i em diu 60 cèntims, ja està. Me’n vaig. Penso mentre camino cap a casa amb el pa sota el braç que li hauria d’haver dit que em devia 50 cèntims. No sé per què he marxat sense fer-ho i no puc tornar, ara ja no s’hi val. Em fa ràbia no haver reclamat els meus cèntims. Podia haver donat 1 euro i prou, i que s’espavilés amb el canvi. A mi què em fa portar alguna moneda més? Ara em falten 50 cèntims i una mica de dignitat. Però és que no sempre tinc ganes de discutir, a vegades no paga la pena. O sí? Em torno conformista? O ho he estat sempre?
Als anys 50 del segle passat, el psicòleg Solomon Asch va portar a terme un experiment per determinar el grau d’influència del grup sobre els individus. Va demanar voluntaris i els va organitzar en grups, barrejant-los amb persones del seu equip que farien de còmplices. Va repartir a cada grup dues cartolines. En la primera, hi havia dibuixada una línia vertical d’una llargada determinada; en la segona, tres línies verticals de diferents llargades. Es tractava de determinar quina de les tres línies de la segona cartolina tenia la mateixa llargada que la línia de la primera cartolina. Les diferències eren evidents; les respostes, senzilles, i no es podien esperar errors. Els còmplices que hi havia a cada grup van començar amb l’afirmació, l’un darrere de l’altre, que la línia corresponent era una d’una llargada evidentment diferent. I els voluntaris, en el 81% dels casos, es van replegar almenys una vegada a la voluntat majoritària del grup, encara que fos errònia. Què vol dir això? Que, malgrat les evidències, quan estem envoltats de persones que tenen una opinió ferma, la tendència és a cedir i manifestar-nos en el mateix sentit que la majoria, sigui perquè dubtem del nostre judici, sigui perquè ens sentim còmodes amb l’acceptació dels altres. Què va passar amb el 19% que no es va conformar, és a dir, que es va mantenir ferm en el seu judici? Van experimentar, com la resta, malestar i una gran tensió.
Quan es va destapar el pastís, els voluntaris replegats, en comptes d’assumir que s’havien deixat influir, van atribuir el resultat a la mala vista o altres martingales. Sempre creiem que són els altres els influenciables. Il·lusos. Si el 81% va acabar replegat a la influència del grup, el més probable és que tots nosaltres haguem format part d’aquest gros que no té ganes de desviar-se. Jo, sense anar més lluny, al 7-Eleven, quan no vaig reclamar els 50 cèntims: ells eren dos.
