'Fake news'
El 27 d’octubre passat, la Societat Interamericana de Premsa (SIP) va encetar la 73a Assemblea General. Tot un cap de setmana que es va concretar en 14 resolucions sobre les restriccions a l’accés a la informació pública detectades a Argentina, Barbados, Jamaica, Costa Rica, Estats Units, Hondures, Nicaragua, República Dominicana i Veneçuela. Sobre Bolívia, Cuba, Equador, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Perú, també s’hi van pronunciar, en alguns casos per a denunciar restriccions, en altres perquè hi ha periodistes empresonats, i en altres directament perquè han estat assassinats. Déu n’hi do! En el cas dels Estats Units, els assemblearis van manifestar preocupació per les agressions verbals del president Trump contra mitjans de comunicació i per les reiterades al·lusions a les fake news. El segrest d’informació és sempre segrest de llibertat. N’hi ha que ho fan d’una manera més grollera, i n’hi ha que són més subtils. Les fake news són la nova fórmula perquè la ciutadania acabi desinformada i marejada.
En aquestes latituds, alguns, o molts, comencem a estar tips de les notícies falses. Les mentides, vinguin d’on vinguin, deuen beneficiar algú, segur, i segur també que no som ni vostè ni jo. A nosaltres ens manipulen.
Què hi ha darrere d’una notícia falsa? No sempre és fàcil saber-ho. De vegades, la distància geogràfica o cultural fan que no hi hagi gaire interès per esbrinar què hi ha i què no hi ha de veritat. Posar-ho tot en qüestió ens obligaria a contrastar cada informació que ens arriba a les mans. I ens obligaria també a qüestionar la tria de notícies: si són prou rellevants o n’hi ha d’altres que resten a la foscor perquè no tenen prou importància, o perquè hi ha qui no vol que les coneguem. La primera manipulació de què tinc memòria és la del Lute com a enemic públic número u. Era l’home del sac per a molts, i una excusa per a desviar l’atenció de les vagues, manifestacions i disturbis de protesta de l’època. Una de les últimes que m’acacen, amb insistència, és que a les escoles catalanes no s’ensenya el castellà. Llàstima que sigui tan fàcil de rebatre, i una pena que hi hagi gent que, tot i així, s’entesti a creure-ho.
Fake news ha estat elegida combinació de l’any per part dels editors dels diccionaris Oxford. L’any passat, van triar post-truth, postveritat, que van definir com a actitud de resistència emocional davant de fets i proves objectives. Fake news i post-truth estan íntimament relacionades, i qualsevol pot fer una fake si troba algú que la cregui. Les claus són quatre: adreçar-se a l’emoció; tenir aparença de legitimitat, és a dir, que tingui relació amb alguna declaració o amb algun fet; que estigui publicada a internet; i, finalment, que sigui amplificada a través de les xarxes socials. Fàcil? Tant com perdre la llibertat.
