Eugeni, Eugènia
Els noms propis tenen significats que cal trobar en l’origen de la paraula. Eugeni i Eugènia, sense anar més lluny, signifiquen d’origen noble, de bona casta.
Eugeni i Eugènia comparteixen etimologia amb eugenèsia, i tots tres termes ens traslladen a l’antiga Grècia. L’eugenèsia és la pràctica institucionalitzada de selecció de les persones que responen a un patró establert com a superior. La selecció pot ser negativa o positiva. És negativa quan s’eliminen els individus que no responen al patró. És positiva quan es promou i es fomenta la proliferació d’individus amb les característiques incloses al patró.
Els dissenyadors del patró es cuiden prou de triar aquells trets que els inclouran sempre en l’apartat superior: mai cap dissenyador de patrons eugènics s’ha col·locat en l’escamot dels talossos, sempre des del seu punt de vista, esclar.
Sense moure’ns de l’antiga Grècia, Plató –pensador mai prou conegut i mai prou menyspreat– va situar en el cim de la piràmide social que va dissenyar el filòsof, és a dir, ell mateix. Les ínfules de grandesa el van portar a decidir que la procreació havia de respondre a un estricte control estatal sense que es notés la cura. Els tarats, els febles, havien de ser separats i eliminats de la societat. L’eugenèsia ha estat present en diferents formes en les nostres societats. Amagar els considerats febles ha estat una pràctica habitual. De fet, l’enginyeria genètica va nàixer en mans de científics àvids de millorar l’espècie humana d’acord amb un patró de superioritat que, indefectiblement, els situava a ells mateixos en la cúspide de la piràmide. Un dels teòrics –i malauradament pràctics– de l’eugenèsia hispànica va ser el psiquiatra Vallejo Nágera. Molt proper a la família Franco i, sobretot, als Polo. Llegir-lo és curiós, perquè no situa la perfecció en l’intel·lecte ni en la fortalesa física. Per a ell, la superioritat racial rau en característiques morals que es resumeixen en la tríada Déu, Pàtria i Família.
M. Rajoy també s’apunta al carro. En un article publicat al Faro de Vigo el 4 de març de 1983, quan era ja diputat al Parlament gallec per Aliança Popular –maleïda hemeroteca– afirma que l’estirp determina l’home tant en el físic com en el psíquic, i que és un fet objectiu confirmat per la ciència que els fills de bona estirp superen els altres. L’home, segons M. Rajoy, naix en certa manera predestinat per a allò que haurà de ser. La desigualtat natural de l’home ve descrita en el codi genètic, segons M. Rajoy.
M. Rajoy és un polític convençut de la naturalesa inqüestionable de les desigualtats econòmiques, socials i individuals. L’herència genètica, per a ell, determina l’èxit i el fracàs de les persones segons un patró que el situa, a ell i als seus, en el cim de la piràmide. Faltaria més.
