Només adults
Digueu-me antiquada si voleu, però no puc evitar-ho. Imagino quines deuen ser les activitats de lleure dissenyades per a adults en hotels només per a adults, i penso que tots aniran a l’infern. Sé que si grates una mica apareixen tastos de vins i poca cosa més que no ofereixi qualsevol altre allotjament. Tot és qüestió de trajectòria, suposo, i, en la meva, el “només adults” és sinònim de local fosc amb fum, ampolles de licor i ambientador espès. Fins i tot podria reproduir la imatge mental d’un local que mai no he vist per dins. Tot i això, també sóc capaç de sobreposar-me a les associacions d’idees i entendre que darrere del “només per a adults” hi ha un món més proper del que semblaria.
Anys de “només per a adults” en vols, en hotels, en restaurants han acabat per donar ales a les persones –sempre n’hi ha hagut– que no suporten els nens. I anys de discussions sobre si és o no lícit que hi hagi una oferta només per a adults han propiciat baralles digitals sense substància, quan, si ens parem a pensar, és una etiqueta que porta molt de temps entre nosaltres. O és que els menors han pogut accedir sempre a tot arreu? La diferència rau, crec, en l’ampliació d’oferta d’oci que porta incorporat el públic a què va adreçada.
Un exemple seria el cicle de cinema per a adults que va programar un centre cívic a Barcelona, i que inclou pel·lícules com ¡Biba la banda!, ambientada a la Guerra Civil espanyola; Bad Day at Black Rock, amb Spencer Tracy; el musical romàntic Love Me Tonight, o el Midnight in Paris, de Woody Allen. Potser hi ha qui pensa que es pot anar al cinema a veure Touch of Evil d’Orson Wells amb la canalla, però estic convençuda que amb un polsim d’inventiva es poden trobar activitats més adients per als infants. Sé que hi ha famílies que van a tot arreu amb els nens, i ho defensen. Recordo un moment especial, de visita a l’edifici de l’Òpera de Budapest. Hi havia una família que feia el recorregut amb un parell de nens petits que no paraven quiets. Molestaven? Una mica, sí. Els molestava a ells, als nens, ser on eren? Sense dubtes, s’haurien estimat més ser en un altre lloc. Com més va més convençuda estic que veurem l’oci cada cop més segmentat, en paral·lel a l’ampliació d’oferta. A més de la segmentació per edats, l’oferta d’activitats per a persones soles (single), per exemple, inclou la possibilitat de trobar altres en la mateixa situació i no haver de demanar conversa com qui demana almoina. I aquesta oferta pot incloure alhora dues subcategories: amb o sense nens. Posats a fer un cop d’ull sense prejudicis al que ofereix el mercat, quedar-se amb el rètol “només per a adults” és voler obviar que ens agrada trobar-nos amb gent que comparteixi gustos o situació, i aquesta oportunitat de negoci l’aprofiten bé els que l’han vist clara.
