Capa inviolable

Hi havia una vegada tres germans que viatjaven a peu per un indret solitari, i van arribar a un riu massa profund i perillós per travessar-lo. Com que havien après arts màgiques, van treure les varetes i van fer aparèixer un pont. Quan eren a la meitat del pont, més o menys, va aparèixer la Mort, molt enfadada, perquè el normal hauria estat que haguessin mort ofegats. La Mort, però, és astuta, i en comptes de mostrar enuig va felicitar els germans per la màgia, i els va oferir un premi a cada un per haver estat tan llestos.

El germà gran, molt combatiu, va demanar la vareta més poderosa que hi hagués, una que sempre guanyés, una digna d’algú que havia vençut la Mort. La Mort va prendre una branca de saüc, li va donar forma de vareta i la va donar al noi. El mitjà, molt arrogant, va demanar el poder de ressuscitar els morts. La Mort li va donar una pedra de la vora del riu, i li va explicar que tenia el poder de fer retornar els morts. El tercer, que no les tenia totes, va demanar alguna cosa que el fes fugir d’allà sense que la Mort el pogués seguir. La Mort, a desgrat, li va donar la seva capa d’invisibilitat. Llavors, la Mort es va enretirar i va permetre que els tres germans continuessin camí junts fins que es van separar, cadascun amb un destí.

El primer germà va arribar a un poble i de seguida va tenir problemes. Com que tenia la vareta més poderosa, va guanyar la contesa i se’n va anar a celebrar-lo a la taberna. Allà, bocamoll, es va vanagloriar de la vareta que havia aconseguit de la Mort i que el feia invencible. A la nit, mentre dormia la mona, un altre que l’havia sentit li va robar la vareta i li va tallar el coll. I així va ser com la Mort va prendre el primer germà. Mentrestant, el mitjà tornava a casa. Quan va arribar, va treure la pedra que podia ressuscitar els morts, i la va fer voltar a la mà. La figura de la noia amb qui es volia casar, i que havia mort, se li va aparèixer. Però estava trista i freda, separada d’ell per un vel. Havia tornat al món, però aquell no era el seu lloc. El germà segon, en un impuls, es va matar per reunir-se amb ella. I així va ser com la Mort va aconseguir el segon germà. La Mort va buscar durant molts anys el germà més petit, però no el va trobar mai. Només quan el tercer germà era ja un home d’edat avançada, es va treure la capa de la invisibilitat, i la va posar sobre el seu fill. Llavors va saludar la Mort i se’n va anar amb ella.

The Tales of Beedle the Bard – Els contes de Beedle el Bard – són un conjunt de relats escrits per J. K. Rowling, entre els quals es troba La faula dels tres germans, que és, més o menys, el que acabo de reproduir en les línies anteriors, i que a mi m’ha semblat molt instructiva a l’hora d’entendre per què el rei emèrit i el seu fill són, si no invencibles, sí inviolables, i no hi ha jutge ni fiscal que gosi tocar-los: tenen la capa.