Maleït temps

Ens van ensenyar que Deu digué a la dona: et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. I que després va dir a l’home: Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i a la pols tornaràs.

Es va fer així. Durant tota la història humana, fins fa quatre dies, les dones van patir dolors de part. Ara la cosa no és tan greu en aquest apartat si ens centrem en el primer món. No obstant, la maledicció sobre que l’home voldrà dominar la dona continua vigent en tots els mons, llevat de casos de les persones assenyades que deuen haver aconseguit un petó de gripau. Pel que fa als homes, continuen havent de guanyar-se el pa, i el cigrons i les gambes, amb la suor del front, tant si és per la calor, com si és per l’esforç, com si ho és per l’estrès. El que no queda clar és per què en aquest apartat les dones hem hagut de competir amb els homes. Suposo que va ser un pacte tipus: canvio dolor de part per suor del front.

La qüestió és que aquí estem, i sembla que per molt de temps. La maledicció compartida, la de la suor, és especialment interessant, perquè cada professió té les seves coses. Així, per exemple, entre les que guanyen en estrès destaquen: pilot/a d’avió, policia o militar, alt/a executiu/va d’empresa, executiu/va de relacions públiques, professor/a, organització d’esdeveniments, bomber/a, periodista, taxista. Totes aquestes professions tenen en comú dues coses: que o bé la persona que les desenvolupa no té la direcció dels temps a les mans, o bé es tracta de la necessitat de prendre decisions ràpides amb responsabilitats grans, com ara la seguretat de molta gent, i, per tant, el temps tampoc no és a les mans. I així com hi ha qui ha de batallar amb l’ansietat, també n’hi ha que s’ho poden prendre amb calma, com ara: tècnics/ques de laboratori mèdic, analista d’operacions, tècnic/a en farmàcia, joier/a, responsable de compliment normatiu, tècnic/a de documentació sanitària, audiòleg/loga, ecografista, professor/a d’Universitat, dietista, bibliotecari/a o estilista. Aquestes professions tenen en comú, en general, que qui les desenvolupa és el propietari dels temps. També deuen haver trobat un petó de gripau pel camí. Finalment, doncs, la qüestió és la de sempre: qui mana. I en l’estrès, la qüestió és qui mana en el temps. Això ho hem hagut d’aprendre sobre la marxa, perquè no estava inclòs en la maledicció primera.