Supremacia

Un suprem és superior a la resta en una jerarquia. És a dir, primer cal crear una jerarquia i, després, posar-hi al capdamunt el suprem. Així, si dic gelat suprem, és com si hagués creat una piràmide amb tots els productes de gelateria i a dalt de tot col·loqués aquest i només aquest. I és que suprem, com a superior a tots els altres, només pot ser un.

El supremacisme és la doctrina que, havent donat per fet que hi ha una classificació vertical, posa en lloc preeminent i superior allò que predica. Per exemple, amb el gelat. O amb un tribunal. O amb un poder, o amb una junta, un valor, un esforç, un líder o un software.

A l’escola, tots hem après des del supremacisme: d’un poble, d’una raça o d’una cultura. Encara ara s’hi troben més que vestigis de la supremacia europea en els llibres de text. El més enquetant, com dirien alguns, és que ni tan sols sabem que anem de supremacistes per la vida.

Fins fa quatre dies, tots estudiàvem El descobriment d’Amèrica, allò que va ocórrer un 12 d’octubre del 1492 i que tan agrada de recordar segons qui. Últimament, es comença a ensenyar sota el títol de La colonització d’Amèrica, més acurat. Però els nostres fills continuen amb l’aprenentatge des d’una mirada unilateral.

Eduardo Galeano, amb l’ànim de forçar una perspectiva diferent, va escriure que el 1492, els natius van descobrir que eren indis, que estaven nus, que existia el pecat, van descobrir que havien d’obeir un rei i una reina d’un altre món, i un deu d’un altre cel, i que aquest deu havia inventat la culpa i el vestit, i que havia manat cremar viu qui adorés el sol i la lluna i la terra i la pluja que la mulla. I és que Colom el descobridor va escriure en els seus diaris que volia emportar-se alguns indis a Espanya perquè aprenguessin a parlar. Curiosa la mania d’alguns amb la llengua.

El supremacisme és present també en allò que no s’ensenya. Les civilitzacions africanes, per parlar de veïns propers, són inexistents en les visions d’ocell de les històries universals. L’Àfrica subsahariana emergia a través de ciutats riques i desenvolupades, molt més que les de l’Europa medieval que els era contemporània, com Benín o Tombuctú, on es va escriure la primera enciclopèdia, Kumasi, Kano o Kilwa, amb gran riquesa arquitectònica, o Mogadiscio, que comptava amb edificis de quatre i cinc plantes el segle XV mentre Colom marxava a fer les Amèriques. No obstant, hem crescut en la ignorància d’aquests fets, i Àfrica ha quedat per sempre més lligada al Domund en l’imaginari de molts escolars.

No ens estranyem si després surten supremacistes, dels de debò, ja m’entén qui vulgui fer-ho. Al final, era l’objectiu, conscient o no.