Neteja nacional

Primer dissabte de mes a Freetown, la capital de Sierra Leone. Encara no ha sortit el sol quan tothom està llevat i llest per encetar el dia a les 6 del matí. Serà una jornada dura, perquè és el National Cleaning Day, la diada nacional de la neteja. Els carrers estan inefablement orfes de cotxes i de sorolls de clàxon. Els quatre per quatre omnipresents i motocarros que fan de taxistes s’han amagat. Tampoc no hi ha gent amunt i avall que contribueixi al caos circulatori. Avui és el National Cleaning Day i la comunitat s’ha posat en marxa. Tothom ha de dedicar el matí, des de les 6 fins a les 12, a fer dissabte del país. Tothom dedicat a torçar, rentar, fregar, escombrar, desbrossar, esbandir, fer bugada. Tothom a fer dissabte. Platges, cases, carrers es buiden d’escombraries, fulles, plàstics, sabates velles, fustes, cadires trencades. Tot s’aplega en sacs perquè després les camionetes ho recullin. Els nens aprofiten per jugar a pilota, i els veïns per treballar junts, escridassar-se i riure plegats. El programa National Cleaning Days va ser instaurat pel president després de la presa de possessió a l’abril. Des del 5 de maig, tota la població està obligada a participar en aquest servei comunitari que té com a objectiu millorar la higiene del país. I a fe de Déu que ho està aconseguint, perquè fa goig passejar per la sorra blanca d’aquelles platges atlàntiques infinites. I com aconseguiu que tothom hi participi, preguntem. El president també neteja és la resposta que ens deixa sense paraules. Desconeixia que aquest programa es porta a terme a Rwanda des del 2009. Allà rep el nom de Kinyarwanda, que es tradueix com a “junts en un objectiu comú”. El president de Rwanda també neteja. Sierra Leone és molt coneguda per una guerra civil cruenta i pel tràfic de diamants per finançar les tropes del RUF (Revolucionary United Front). Onze anys, 50 mil morts, centenars de milers de refugiats i mutilats, i milers de treballadors esclavitzats per l’extracció de diamants van ser el resultat de l’enfrontament. Deu anys després de la fi de la guerra, el país va patir una epidèmia d’èbola, i es van perdre 500 vides, a les quals cal afegir-hi els supervivents amb seqüel·les.

Tot això és prou conegut, però. El més desconegut és que a la gent de Sierra Leone se li escapa el somriure. A la vida se l’ha de combatre, em diuen. I el combat que han triat em fa enveja. Per això, i perquè em fa fer enveja aquest sentiment de comunitat, aquest últim National Cleaning Day vaig decidir netejar jo també. Llavors vaig veure la fortalesa d’aquestes persones: no s’enfaden amb les circumstàncies, simplement les accepten i aprenen a gestionar-les. Vaig prometre que explicaria com és Sierra Leone i com és Freetown, i així ho faig. És diamants, platges, micos, ocells, persones que miren de cara al contratemps. I que no saben amagar el somriure.