Feminazis

Un matí de fa 30 anys, havia sortit d’una conferència que impartia un biologista francès perquè m’avorria sobiranament. A l’avantsala, em vaig trobar amb altres companys que, per raons diverses, petaven la xerrada, i m’hi vaig unir. En algun moment de la conversa, un dels companys em va dir: “Tu penses així perquè encara no has vist la llum, perquè Déu no t’ha il·luminat.” Recordo els microsegons d’incredulitat i, finalment, una riallada que es va congelar just quan vaig entendre que no era broma. Em va informar que ell sí que havia estat il·luminat, i per això s’havia convertit a l’islam. I aquí es va acabar la discussió.

Aquesta anècdota podria il·lustrar una de les lleis vigents a les xarxes socials: la llei Poe. Enunciada pel científic Nathan Poe, manté que, sense una emoticona o una mostra evident d’humor, és impossible parodiar una idea sense que hi hagi algú que la confongui amb una opinió genuïna.

El més paradigmàtic de tot plegat és que la conversa a què m’he referit no es va mantenir en línia, sinó físicament, cara a cara. Durant anys, he pensat sobre aquesta història. Per què vaig riure? És a dir, per què vaig entendre que el meu interlocutor havia estat sarcàstic si no havia fet cap gest de sarcasme, i ni tan sols d’ironia? M’he hagut de llepar les ferides amb la conclusió que mai no hauria pogut imaginar que em trobaria, en aquell context, algú que pronunciés una frase d’aquell tipus.

En altres ocasions, he dubtat de si el meu interlocutor feia broma o no, sobretot per la informació que tenia sobre ell o ella, i la manca d’indicis d’ironia o de sarcasme en els gestos. M’ha passat, i cada cop més sovint, quan es parla de feminazis. I, encara que no utilitzem les xarxes socials, tornem a trobar una llei, la Godwin, enunciada pel sociòleg Mike Godwin, segons la qual a mesura que una discussió online s’allarga, la probabilitat que aparegui una comparació on s’esmenti Hitler o els nazis és tendent a 1. En el cas del terme feminazi, val a dir que es tracta d’una de les discussions més llargues de la història, i la referència al nazisme era inevitable, d’acord amb la llei Godwin.

És curiós, però, que, d’acord amb els resultats d’una enquesta encarregada el 2018 per la CNN, un de cada vint europeus no sàpiga què és l’Holocaust. I que una altra enquesta, en aquest cas de la Conference on Jewish Material Claims Against Germany, realitzada als Estats Units, Canadà, Àustria i França, reveli que més de la meitat dels enquestats no sabien que l’Holocaust va significar l’assassinat de més de sis milions de jueus. I que el 25% dels millennials francesos no havien sentit a parlar mai de l’Holocaust! La llei Godwin s’escampa sense saber qui eren els nazis. Ni el feminisme.