Sopa de lletres

Una de les aficions a què m’he dedicat aquests dies de confinament és jugar a fer paraules amb un grapat de lletres. Hi ha diferents versions d’aquest tipus de joc, i almenys a mi em fan passar una bona estona. Com que, a més, puc triar idioma, em serveix per a esprémer el cervell segons la llengua que m’atreveixo a seleccionar. No dec ser l’única aficionada a les sopes de lletres, o a l’encreuament de paraules, i ho dic perquè aquests dies els economistes juguen a veure si guanya la L, la U o la V. No hi ha cap paraula que es pugui formar amb aquestes tres lletres, o almenys jo no m’hi veig capaç. Sembla que el joc dels economistes va de quina lletra forma la corba de recuperació econòmica després del confinament i l’aturada d’activitat econòmica, tret de l’essencial. Diuen que cada setmana representa aproximadament un 2% del PIB. Si l’any té 52 setmanes, el 100% del PIB distribuït al llarg de l’any ja és això. Si posem per cas que l’activitat econòmica no essencial representa la meitat del PIB, cada setmana tenim un impacte de l’1% negatiu en la creació de riquesa. No obstant, si tots fem bondat i després d’un període de confinament i després de prevenció es poden recuperar llocs de treball i no es tanquen petites i mitjanes empreses, podem sortir a fer despesa i contribuir d’aquesta manera a reactivar el que ha quedat suspès. La reactivació més odiada és la que té forma de L. La forma de la lletra ja ho diu tot: baixada brusca de creixement fins a un punt sostingut en el temps. És a dir, una recuperació lenta després d’una caiguda important i molt concentrada en el temps. No ens agrada la L. La lletra U ens dóna una mica de respir. Vol dir que hem tingut una caiguda brusca, que ens hem quedat astorat mirant el sostre però hem reaccionat més o menys ràpid i hem sortit endavant fins a recuperar en temps prudencial el que havíem perdut. La més preuada de totes per a aquest encreuat és la V. No hem pogut evitar la caiguda en picat, però només que s’ha obert una finestra, ja ens hi hem posat sense pausa ni calma i en un vist i no vist hem recuperat el que havíem perdut. Sembla que tothom està d’acord que la U és la corba que ens espera. No està malament. És l’única vocal del grup i, encara que no sigui la més usada, és més versàtil que una consonant.

Feta la sopa, crec que tots haurem acabat més savis. Hem après que ens importa la nostra gent. I també que hem d’aprendre a ser autosuficients, que no sempre tindrem un restaurant que ens faci el menjar o una perruqueria que ens tenyeixi el cabell, i que fer sabó de casa ens pot salvar la vida si arriba el cas. Totes aquestes activitats tornaran a ser de coneixement obligat. Per si de cas. Perquè la globalització no és una opció, és el context en què vivim.