La salut de Roemer

Milton Roemer. Crec que val la pena recordar el nom d’aquest metge, sociòleg i activista nord-americà per diversos motius. El més important és que va ser l’autor del constant: un llit construït és un llit ple. Això vindria a dir que els professionals sanitaris fan servir tots els recursos que hi ha disponibles, i que l’ocupació està relacionada amb l’oferta de llits. També va trobar que el volum del sector privat de salut tendeix a ser inversament proporcional a la dimensió i abast dels programes públics. Una traducció lliure d’aquestes afirmacions podria ser que no val la pena augmentar els llits als hospitals perquè sempre estaran plens, i en tot cas ja ho farà el sector privat, que també s’ha de guanyar la vida.

La llei Roemer va servir d’excusa per a la destrucció de llits hospitalaris a Espanya. Diuen, o deien, els experts que la simple creació de llits hospitalaris no soluciona els problemes de llistes d’espera, atenent la llei Roemer.

Les xifres són les xifres, tanmateix, i el cert és que se’n van destruir. L’any 2001, la ràtio de llits per habitant a Espanya era de 3,6 per cada mil habitants. A 2017, havia baixat fins a 3 llits per cada mil habitants. A Itàlia, la ràtio és de 3,2; a Portugal 3,4; a Grècia 4,2; a Bèlgica 5,6; a França 6, Àustria, 7,4; Alemanya 8. Fora d’Europa, per exemple, Rússia en té 8,1; Corea del Sud 12,3; Japó 13,1.

Hem de prendre mesures, esclar, amb una pandèmia vírica, que no se’ns estressi el sistema hospitalari que amb tanta alegria ens vam dedicar a estressar. Calia contenir la despesa d’uns professionals de la medicina que no miren prim a l’hora de gastar. I mentre es va contenir la despesa, no es va fer cas d’aquells que alertaven que les epidèmies víriques són cícliques i que cal estar preparats.

Novament és qüestió de xifres. Durant la temporada 2017-2018, la grip estacional va afectar 800 mil persones a Espanya: 52 mil van haver de ser ingressades, i, malauradament, van morir prop de 15 mil. Els hospitals es van veure també col·lapsats.

I, la veritat, potser és un constant que a llit construït llit ple, però també hauria de trencar-se el constant que Espanya tingui unes ràtios de llits per habitant tan baixes.

Roemer, per cert, no va ser un personatge fosc i cínic, al contrari. Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar per a la planificació de la implementació de l’assegurança nacional de salut als Estats Units que no va prosperar. I va ser també un defensor de la medicina preventiva en un temps en què la pràctica era sobretot curativa. Es va traslladar al Canadà quan va començar a ser perseguit pels maccarthistes, i posteriorment es va incorporar a l’Organització Mundial de la Salut.