A judici

Les coses dels tribunals van a poc a poc, tant que a vegades, quan arriben les decisions judicials, els contextos han canviat, per a bé o per a mal. Hi ha qui s’ha dedicat a comptar –el gran plaer del comte Drake, el personatge obsessiu compulsiu de Barri Sèsam –, i les conclusions són per posar-se a plorar. A Espanya, els litigis es resolen com a mitjana en 238 dies, Déu n’hi do!, sobretot si ho comparem amb Dinamarca, que resol en una mitjana de 17 dies. Es parla que cal dotar de més recursos econòmics el sistema judicial, perquè no n’hi ha prou amb les dotacions actuals. Sense negar que potser sí que calen més recursos, el cert és que hi ha països que, amb un nivell semblant, són més eficients. Alguna cosa més hi ha. Si escoltem gent que en sap, parlen de com són d’enrevessades les lleis processals, és a dir, les normes que dicten els procediments de les causes judicials. D’altra banda, fa poc més d’un any es van presentar tres noves aplicacions tecnològiques que s’havien d’implantar progressivament en els jutjats: una calculadora de condemnes, un sistema de signatura digital i, finalment, una eina per a transformar en text les gravacions de judicis i compareixences judicials.

Un gran avanç, tenint en compte que l’any 2015 ja s’havia aprovat la Llei de Procediment Administratiu Comú que obliga, per exemple, a tramitar electrònicament qualsevol subvenció que vostè, president d’una associació local, vulgui demanar a l’ajuntament o a la Diputació.

M’atreviria a dir que l’administració de Justícia ha de fer encara molts deures per a desfer-se de les rèmores del segle dinou que li impedeixen, en un context dinàmic com l’actual, resoldre de manera àgil i justa. I de ben segur que les persones que formen part d’aquesta administració, com a part també de la ciutadania, són tan destres o maldestres amb la tecnologia com qualsevol altre col·lectiu. És el sistema, com es diria en temps passats. Doncs veurem els propers dies –o mesos!– com aquest sistema de togues, insígnies i condecoracions, de retòriques i contraretòriques avaluarà la gestió del Govern, o dels Governs, durant la pandèmia de 2020. Em provoca estupor. Pel contrast entre la necessitat de prendre decisions ràpides i la parsimònia de qui ha de jutjar-les. No dic jo que els Governs, que n’hi ha molts que han hagut de prendre decisions i ràpides, no s’hagin equivocat, però sí que obert el meló és fàcil dir si és bo o no. Entre les qüestions que han d’investigar els tribunals, la manca de material de protecció per als sanitaris i altres professionals als inicis de l’estat d’alarma, i la gestió de les residències. Veurem quan acaben les investigacions i quan es dicten les resolucions. En tot cas, va haver-hi gent que havia de prendre decisions complexes i ràpides.