Queda menys

Ja queda menys. El procés de vacunació, primer a les persones que podrien posar una demanda a l’Estat –ells o els familiars–, si s’infecten mentre treballen o es troben a càrrec d’una institució pública o assimilada, i moren o queden amb afeccions greus. Després, la resta, que ja no importa l’ordre. No critico, quedi clar, que s’hagi començat pels que poden demandar, que a la fi, si s’hagués d’indemnitzar, seria a càrrec de l’erari de tothom. Simplement constato. Que si hagués de criticar, en el sentit d’assenyalar amb el dit, tal vegada pensaria també a preguntar als familiars dels que són en una residència per què no se’ls emportaven a casa si tan convençuts estaven del perill i les males condicions de vida. Sí, sí, ja sé que les residències han de complir amb normes estrictes. Però tinc una pregunta sense resposta única: per què no te’l vas emportar a casa? Deia que ja queda menys, i aquesta idea, almenys a mi, ajuda. També ajuda la certesa que tot l’esforç tenia i té un objectiu: que no s’hagi de decidir qui entra i qui no entra en una UCI. Perquè es tracta d’això, es tracta que encara ara, quan algú decideix posar-se en risc o posar altres en risc, el que decideix realment és que s’acosti el moment en què algú hagi de triar qui entra i qui no entra en una UCI. Durant mesos, m’han arribat explicacions rocambolesques sobre manipulacions i conspiracions globals perquè tothom porti una mascareta, perquè els laboratoris volen vendre vacunes, perquè volen –no se sap qui– controlar la població. No és nou. És trist veure que les persones no hem après gaire i repetim els mateixos arguments pobres que fa 800 anys. Va ser així durant l’epidèmia de pesta bubònica, a mitjans del segle XIV: els jueus havien contaminat els pous per dominar el món. I els jueus van ser expulsats i linxats, massacrats en els anomenats pogroms. I durant l’epidèmia de grip, a principis del segle XX, quan molts van decidir que era un arma artificial desenvolupada pel Wehrmacht, l’exèrcit alemany. O la sida que, segons els rumors estesos pel KGB, era un arma biològica desenvolupada pels Estats Units. L’ebola tampoc no se’n va lliurar: també es va atribuir a assaigs en instal·lacions dels Estats Units o del Regne Unit. Em temo que durant aquests mesos, i el que queda, els seguidors de les teories de la conspiració només busquen una bona excusa per no seguir uns consells senzills: mascareta, higiene i distància social que de tant en tant requereix restriccions a la mobilitat. Queda menys. I, mentrestant, ens podem dedicar a pensar com afrontarem l’endemà, perquè hi haurà l’endemà. Segurament no tan diferent a l’abans-d’ahir com alguns volen fer creure. Segurament, menys digital del que alguns preveuen, perquè, tips de pantalles, em temo que guanyaran les ganes de connexió social en directe i sense obstacles.