Robots

Fa dies que corre un informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre la robotització en el mercat laboral. L’any de quarantena ens ha posat a tots al dia en vocabulari tecnològic, i segurament no sobta que es parli de l’Internet de les Coses (IoT, Internet of Things, perquè la llengua evoluciona fins a la dissolució), o de la Indústria 4.0, que incorpora l’IoT, la robòtica i el treball en xarxa.

Segurament, el mateix vertigen que puguem sentir, fora del petar la xerrada pel gust de petar-la, el van sentir els rebesavis aquell dia del segle XVIII que se les van tenir amb les màquines.

Tanta ràbia els tenien que ho van fer sovint, i van rebre nom i tot: es van dir ludistes. El ludisme es va apaivagar, i les màquines van substituir feines manuals repetitives, redundants.

Bona part de les tasques que fem a diari són redundants, i responen a un patró, per això la gran revolució industrial va ser la implementació del patró, no del capatàs, sinó del patró de repetició, reproduïble per una màquina. Per a arribar a definir el patró d’una tasca, calia primer segmentar tot el procés de producció en tasques, de manera que es poguessin dividir en mecanitzables i no mecanitzables.

Amb el temps, la mecanització s’ha expandit, i l’esquema ha estat el mateix: dividir els processos en tasques concretes, fins a establir les que són redundants i les que no. Les redundants es portaven a terme amb màquines o bé amb mà d’obra de baixa qualificació.

Els treballadors van acabar sent obrers alienats perquè la feina que feien no tenia cap sentit –quin sentit té collar cargols tot el dia i només collar cargols? Que li ho preguntin al Chaplin de Temps moderns–. Aquell vertigen torna, i torna ara a treballs que ni t’ho esperes.

Els analistes financers seran substituïts per Intel·ligència Artificial en menys de 10 anys. De fet, hi ha enginyers de processos i desenvolupadors de software treballant en grans corporacions financeres que preparen els algorismes en què acabarà convertida una professió que encara cotitza a l’alça en salari. L’automatització també s’aplica en processos penals, en medicina.

Fins i tot s’explora la possibilitat de substituir la figura del CEO per un robot. Segurament, en més d’un cas hi sortirien guanyant tots. Si tot va cap aquí, és a dir, si no hi ha una sorpresa que destaroti els plans, en un futur a tocar podrem tenir un robot com a company de feina.

No farà cafè amb nosaltres, però tampoc haurem de suportar que ens infli el cap amb l’última que hagin fet els fills, o les històries de cap de setmana. Si això passa, no pagarà la pena tornar-se ludista, perquè no funciona, i, al final, serà el company que ens lliuri de les feines alienants.

Potser millor dedicar-se a allò que no podrà fer mai un robot: ser creatius i dedicar temps als altres.