De tornada

Consultores i opinadors lloen els avantatges del teletreball: que si ajuda a la conciliació amb la vida personal, que si estalvia costos econòmics i mediambientals a totes les parts, que si reducció d’hores perdudes en desplaçaments. En la banda de la desconnexió, de la pèrdua de vinculació emocional i corporativa amb l’empresa, molts es treuen de la màniga solucions digitals perquè els treballadors no perdin el nord que fa dies que no troben.

L’INE, que té un web amb informació tan valuosa que t’hi podries passar els dies, recull que fa quinze anys teletreballen el 5,2% de les persones ocupades, que el 2019 va pujar fins al 8,3%, i amb el confinament, el 22,3%. Per raons conegudes.

Si fem parèntesi de l’etapa confinament, és a dir, anem a les dades de 2019, i volem saber quin és el perfil majoritari de persona que opta pel teletreball, oh sorpresa, serà una dona asturiana. El 2020, també serà una dona, però madrilenya. En tots els casos, tindrà 55 anys o més.

De tot plegat, el que més sobta és que la gent més jove no opti o no pugui optar pel teletreball, si són els més digitals! La vida et sorprèn quan vas a l’estadística. La conclusió que jo trec –sense cap fonament, vull dir com a opinadora sense solta ni volta– és que o bé la gent jove no s’incorpora al mercat laboral en el lloc de treball que voldria, o bé les empreses no confien a retenir el talent jove si els han de supervisar des de casa. En canvi, a partir dels 55 anys, si un treballador o treballadora no s’ha desvinculat del tot és perquè no hi ha gaires alternatives laborals.

Els consultors i opinadors mantenen que la tendència a treballar a distància ha arribat per no marxar, i jo em resisteixo a pensar que això vulgui dir que hi haurà un increment de teletreball.

Sobretot perquè els que hauríem de tenir en compte, és a dir, les grans corporacions internacionals basades en noves tecnologies com Google i Amazon diuen bye bye teletreball, i tots a les oficines, ni que sigui la meitat del mes.

Els que volen vendre les seves solucions tecnològiques (consultors que volen que teletreballar sigui tendència) barregen, en la meva humil opinió, les connexions a distància amb el teletreball. Perquè, sí, és cert que jo puc viure a Fraga i tenir clients o companys de feina a Miami, Kuala Lumpur o Lusaka, però també ho és que la vida virtual necessita la vida presencial.

En paraules de l’ara exministre Castells: no és que la gent visqui una realitat virtual, es tracta més aviat d’una virtualitat real, ja que les pràctiques socials, com compartir, barrejar-se o viure en societat es veuen facilitades per la virtualitat, en espais de fluxos. També en el treball. Així que fem cas de Google: el que és tendència és la fórmula híbrida.