Converses

Llibres, esports, música, actualitat... hi ha suggeriments convencionals per iniciar una conversa i que no apareguin els molestos silencis. Jo m’atreveixo a dir que entre catalans n’hi ha dos que no fallen: el pa amb tomàquet i la llengua.

Sobre el pa amb tomàquet, a banda de descobrir que hi ha gairebé tantes versions com cases –i mira que no és un fricandó, vaja, que és una menja senzilla– podem arribar a ser espectadors de grans batalles dialèctiques si hi ha puristes del tema en el grup. Podeu començar amb el tomàquet, amb si sal o no sal, seguir amb la pregunta sobre com frega cadascú el tomàquet, deixar anar la imaginació amb les coses, les coses, sí, les que acompanyen el pa amb tomàquet.

I, com a cirereta, si l’espectacle decau, podeu deixar anar que us agrada tant el pa amb tomàquet que també suqueu el pa de motllo. Ho dic: he assistit a batalles dialèctiques que superen qualsevol mal rotllo que hagi pogut generar el procés a les cases o a la imaginació d’aquells que n’han volgut treure rèdit.Per a una vetllada més serena, podeu introduir la llengua com a tema.

No deixeu que es desviï, o no massa, cap a reflexions sobre l’ús o el desús de la llengua, no, que això acaba amb badalls. Convideu el grup a endinsar-se en la terminologia, sobretot si hi ha gent de diferents comarques.

Podeu encetar amb el dubte, que encara hi és, sobre si s’ha de dir el Covid o la Covid (xuleta: és la Covid, amb accent a la i, però deixeu que la conversa flueixi). A les portes de Nadal, podeu criticar aquells que parlen dels nadals (en plural), i segur que algú s’esgarrifa de seguida amb el “nitbona”.

Comprovareu que hi ha molts malalts de llengua capaços d’invertir hores a explicar com es diu això o allò en el seu poble.Segons el públic, podeu navegar entre dites i comparacions, o bé passar directament a l’escatologia, un signe d’identitat que riu-te’n del pa amb tomàquet. Sobre aquesta qüestió, un conegut diu que mai no falla preguntar si dobleguen el paper higiènic en quadrats o en fan bola: hi ha conversa per a més d’una hora en un grup de cinc persones.

Jo no utilitzo mai aquesta tècnica si no és amb persona de molta confiança, però he de donar la raó, realment, i no ho diries mai, dona per molt, sobretot si s’hi introdueixen variacions del tipus com es col·loca el rotllo al porta-rotlles, si amb la fulla cap a l’exterior o cap a l’interior, i per què.Una qüestió a considerar és que el tema de rotllo de paper higiènic és internacional (fins i tot es pot trobar una entrada en la Viquipèdia en anglès!), per contra, la terminologia i el pa el tomàquet serien temes per a tractar entre nadius, perquè a ningú més interessen. Són propostes per a aquestes nits de tardagor (ja m’he empeltat de terminologia) o per quan vinguin de gust, perquè funcionen tot l’any.