Autonomia

Des que naixem, encetem una llarga cursa per aprendre a ser autònoms en algunes activitats diàries: caminar, menjar, rentar-nos sense ajuda, anar pel carrer, llegir, escriure, comptar. Hi ha una llista de tasques que es consideren bàsiques, i n’hi ha d’altres que, si no ens hi posem, a l’edat que sigui, ens converteixen en dependents, encara que tinguem capacitats per a aprendre’n. Cuinar, rentar el bany, rentar la roba, cosir un botó, planxar ens ajudaran a no necessitar algú que ens ho faci. Si sabem cuinar, a més, aprendrem a menjar de manera més saludable, perquè ens agradarà descobrir la quantitat de maneres d’utilitzar les verdures i la fruita, així que hauria de ser un dels aprenentatges bàsics. Canviar una bombeta, penjar un quadre, conduir. La llista és llarga, però no inabastable. Amb temps i una mica de ganes, podem arribar a ser prou autònoms i capaços de saber utilitzar els propis recursos i habilitats per a activitats de la vida diària. I, mentrestant, trobar altres metes. Des de fa un temps, alguns ajuntaments organitzen tallers per a aprendre a fer la declaració de la renda. Benvinguts siguin! perquè, amb la campanya de la renda, la irracionalitat s’eleva a límits inexplicables, amb mites i llegendes inclosos, i l’única manera d’afrontar uns temors que no tenen cap ni peus és aprendre a enfrontar-nos a un formulari on l’únic que hem d’explicar és la nostra vida des del punt de vista dels ingressos i les despeses.

Algun ajuntament també s’ha atrevit amb tallers sobre manteniment del cotxe, que també porta més d’un maldecap a més d’un i més d’una, o sobre com utilitzar un mòbil (no, no es tracta de xerrades sobre l’addicció a les pantalles, sinó sobre com utilitzar el mòbil per a demanar hora al metge o com funcionen les aplicacions del banc). Altres, més agosarats, han inclòs en programa títols com Píntate el toto (pinta’t la figa). A mi em sembla una bona iniciativa, perquè, a banda de la bona acollida que ha tingut entre la població, ha servit per posar sobre el mapa Sòria, més enllà del també existeix, gràcies a les fake news i a les denúncies dels que s’escandalitzen per qualsevol cosa relacionada amb els genitals. En tot cas, l’autonomia personal passa per no haver de recórrer a algú en tot allò que puguem fer amb els propis recursos.

Si hagués de fer una tria, diria que la millor iniciativa per l’autonomia personal és la de la persona que va iniciar la campanya Soy viejo, no idiota. Perquè sí, es poden desenvolupar les habilitats personals, i sí, això ens fa menys dependents d’algú en el dia a dia, però, sincerament, no conec ningú que sigui totalment autònom, per molt que s’hi escarrassi.

Ximple és qui fa ximpleries, deia la mare de Forrest Gump, i la més gran de totes és posar les condicions perquè algú senti que és ximple.