TERF

La Yakei va nàixer al Japó, en el si d’una manada tradicional. De sempre, el cap és un mascle que compta amb privilegis: el primer que menja, tria les parelles i decideix on fa una becaina.La resta de mascles viuen amb la manada fins a la pubertat, i han de marxar per a incorporar-se a una altra, on escalen segons el temps que hi porten. Si no hi ha cap mascle que decideixi atacar-ne un altre per avançar en rang, les regles es mantenen. Les femelles no marxen del grup, i s’organitzen també per estaments, que es transmeten per herència: les filles es col·loquen just al darrere de les mares. Tipa de viure sota la mare, i que el mascle dominant triés els cacaus, va decidir fer una passa endavant i carregar-se la mare. Se la va treure de sobre, i va ensenyar que no li tremolaria el cos davant de qualsevol altre macaco. Se’n va carregar dos o tres més abans d’atacar el líder que triava els cacaus. Si hagués estat una bona macaca, hauria cedit el lloc al mascle dels seus somnis. Però la Yakei no havia vist mai pel·lícules de pa sucat amb oli, ni tenia intenció de cedir res, així que va aixecar la cua per ensenyar el cul, va triar els cacaus, i es va posar a promulgar decrets. La resta de macacos va haver de fer cas. Ja t’arribarà l’hora, deien les xafarderes; ja vindràs i et posaré cap a Cuenca, deien els mascles més humiliats. La Yakei, però, va gaudir de bon sexe amb un mascle sense problemes de masculinitat, i continua amb la cua aixecada mentre l’altre té cura de la canalla. Una part de la comunitat de macacos comenta amb resignació que després de la Yakei en vindrà un altre, que tots són iguals, que, al final, pixin drets o assegudes, tots trien els millors cacaus. Altres fan escarafalls en privat on s’és vist que una femella governi! Un grupet de macaques s’ha organitzat per donar suport a la líder que ha fet realitat la lluita per la igualtat d’oportunitats, i plantegen idees perquè es consolidi l’accés al lideratge per mèrits i no per sexes. Tan eufòriques com estan, capficades en la millora de les condicions de les femelles, sense perdre el nord que el mèrit i els drets són per a tothom, no han vist a venir que tenien un punt feble. Per això, quan un grupet de mascles transsexuals va decidir que volien ser femelles trans, i que les dominants s’havien de dir femelles cis, van començar les discussions entre el grupet de feministes partidàries de la Yakei: entre les que volien incorporar les femelles trans i les que afirmaven que era una nova manera que havien trobat els mascles de tornar a amagar les lluites de les femelles. Mentrestant, la Yakei continua amb la cua aixecada i amb la tria de cacaus abans que ningú, i gaudeix de bon sexe amb el mascle que no té problemes de masculinitat. Si cal, ja recordarà que va matar la mare.

(Apunt: TERF és l’acrònim en anglès de Feminista Radical Transexcloent)