Mares joves

Tenia previst compartir algunes idees sobre la maternitat tardana o primerenca, sobre com es posa la gent les mans al cap perquè les noies de 25 anys no estiguin ja per la labor, i que s’hagi d’esperar fins als més de 30, i cada cop més de 30, perquè una dona digui ara sí, mira, ara vull ser mare. I com llavors s’haurà de sentir que és ginecològicament vella, com si fos una futbolista professional i li diguessin mira la teva carrera ha arribat a la fi. Vella. Amb 35 anys.

Sí, tenia previst compartir que, al meu entendre hi ha avantatges, i també inconvenients, esclar, en la maternitat tardana. Diuen que les mares joves tenen més energia per jugar amb els infants, cosa que jo poso en dubte: no l’energia, sinó que calgui energia per al joc. Sí que deuen portar millor les nits de plors, però vaja, això dura un sospir.

Tenia previst explicar que cada vegada les dones tenim –o tenen, que jo ja he complert– el primer fill o filla més tard. La mitjana d’edat se situa per sobre dels 32 anys i mig, quan, representa, les condicions econòmiques i emocionals són més estables. Que fins, al 2006, la mitjana d’edat de maternitat amb el primer fill se situava per sota dels 30 anys, unes dècimes, però per sota, i que el 2007 ja es va situar en els 30,17 anys. També que l’any 1985, es mantenia en els 25,79, i l’any 1975, en els 25,25.Tenia previst tot això, però he canviat d’idea.Al tren, al meu costat, una persona, una dona, que ben bé podria ser monja. Per l’aspecte, per les lectures que fa –sí, he mirat de cua d’ull–. Podria ser-ho, o no, però posem que sí.

Com que escrivia sobre maternitat, sigui a l’edat que sigui, amb una persona al costat que va decidir no ser mare –segons una informació que no he contrastat en absolut–, m’ha traït l’argument o jo l’he traït a ell.

I aquí va que pensava en com deu ser la renúncia. I aquí va com una cosa porta a l’altra, i em ve al cap una pel·lícula, Maternal (Hogar), de 2019, dirigida per Maura Delpero. Ambientada a Buenos Aires, en un centre d’acollida per a mares adolescents sense recursos, regentat per monges. Dues de les mares adolescents i una monja acabada d’arribar, jove, que estableix un vincle més enllà de la caritat amb la filla de la més rebel.

Delpero tracta amb sensibilitat la gran renúncia, la que fan algunes dones, que no és tant al sexe com al vincle afectiu amb un fill o una filla. De pas, també les dificultats de ser una mare jove sense recursos.

I aquí va quan s’entén què passa amb l’edat del primer fill o filla, que s’endarrereix. Per molt que els professionals de l’obstetrícia s’hi entestin, les dones han decidit que, com alguns futbolistes, es pot arribar a la lliga de campions a qualsevol edat.