En català sisplau

La relació entre una persona malalta i els professionals sanitaris és tècnica i sobretot humana, perquè a més d’informació intel·ligible, cal acompanyament i escalf. Per això, tant el llenguatge verbal com el llenguatge no verbal tindran uns efectes determinants en les reaccions de les persones pacients.

Moltes dificultats en la comunicació verbal tenen a veure amb diferències socioculturals, també la manca de comprensió sobre el diagnòstic, el pronòstic, o el per què de determinades proves. Si els professionals sanitaris no han generat un ambient propici, la persona malalta no gosa de fer preguntes, potser perquè veu al professional com a algú expert i a ell o a ella com qui ha d’acceptar la situació. El professional, per la seva banda, potser interpreta la manca de preguntes com una manca d’interès, o una manca de necessitat de més explicacions.

Aquesta disfuncionalitat perjudica un dels trams que més obstaculitza el desenvolupament del tractament: que el pacient segueixi les instruccions que el professional li ha donat. Com que el pacient no ha entès massa bé el que li han explicat, com que no ha gosat de preguntar, i com que en sortir de la porta de la consulta ha oblidat la meitat del que li han dit, és altament probable que no segueixi les indicacions degudament. Malgrat els intents reiterats del sistema educatiu, el circuit de pensament no va de l’abstracte al concret, sinó al contrari, del concret a l’abstracte. El pas a l’abstracte requereix de formació i certes habilitats, així que, posats a triar, millor comunicar com més concret i específic millor, i com més curtes les frases millor.

Encara que el professional hagi desenvolupat una capacitat immillorable de connectar subordinades. La informació concreta, ben ordenada, amb vocabulari assequible, i transmesa amb frases curtes fàcils de memoritzar és una bona manera d’enfocar el llenguatge verbal. El llenguatge no verbal: gestos, algun somriure, to de veu, mirada, contacte físic, ajudaran a les persones pacients a una millora de la comprensió. Com que una malaltia pot provocar ansietat, incertesa, por, inseguretat, el llenguatge verbal i el no verbal hauran de tenir un grau elevat de congruència perquè la persona pacient no se senti desemparada o arribi a la conclusió que li amaguen informació.

El llenguatge verbal i el no verbal són eines que han de facilitar la connexió amb les persones malaltes. La concordança d’idioma entre el personal mèdic i el pacient millora els resultats de qualitat i seguretat de l’atenció, afirma un estudi poblacional publicat per la Canadian Medical Association Journal. I aquest és el sentit de demanar als professionals que treballen al sistema de salut de Catalunya que tinguin coneixement de la llengua catalana.