El retorn del Rambo de la Cerdanya

Si en Martí Cots Saleta fos ianqui, no tinguin cap mena de dubte que ja hauria inscrit el seu nom amb lletres grans a Hollywood o al canal HBO. Però, és clar, en Cots Saleta, també conegut com el Ramonet de Pi o com a Rambo de la Cerdanya, va néixer el 31 de maig del 1969 a Pi, un dels nuclis de població de l’extens municipi de Bellver de Cerdanya, i a Hollywood encara no l’han descobert. El passat 28 de juliol va ser excarcerat del centre penitenciari de Ponent després d’haver complert els darrers deutes amb la justícia. I a l’octubre ja l’havien tornat a detenir en un estira-i-arronsa que s’ha perllongat durant gairebé tres dècades.

La carrera delictiva de Martí Cots Saleta és al·lucinant. La primera detenció es remunta a quan tenia 18 anys, i des de llavors ha protagonitzat nombrosos tiroteigs amb la Guàrdia Civil i amb altres forces de seguretat; atracaments de tota mena; robatoris amb força; furts de cotxes; trencaments de permisos penitenciaris; segrestos, i, sobretot, una fugida de pel·lícula en un tractor i una estada de quasi dos anys evadit pels boscos de la Cerdanya que no supera ni el millor guionista.

Tot i que en Martí Cots Saleta ha estat interceptat en altres indrets de Catalunya i ha fet estada en altres centres penitenciaris, el seu territori principal és la Cerdanya i el centre penitenciari de Ponent. Per a ell, la Cerdanya és un espai on no existeixen les fronteres administratives provincials ni estatals. El coneix de primera mà, ha estat el seu territori de caça i el seu refugi principal.

El Rambo de la Cerdanya va protagonitzar una fugida de pel·lícula en tractor i va viure quasi dos anys amagat al bosc

La seua primera detenció als 18 anys va ser per atracar un taxista. Des de llavors i fins que en tenia 24, va acumular trenta detencions. En Martí Cots tenia una fixació malaltissa amb la Guàrdia Civil, els seus principals enemics, als quals va tirotejar en nombroses ocasions. Es veu que això de disparar la seua escopeta de canons retallats per imposar la seua llei era quelcom que li agradava força al Rambo. I si no que ho demanin a les dos parelles que l’estiu olímpic del 1992 passaven un cap de setmana en un refugi prop de Bellver de Cerdanya. En Martí Cots els va començar a disparar trets des de fora i les va retenir durant hores. Una de les noies va ser ferida en un braç. Sort van tenir que un dels nois es va poder escapar per la part de darrere del refugi per anar a demanar ajuda.

La gran fuga

Possiblement, el moment més èpic en la trajectòria criminal del Rambo de la Cerdanya va ser entre els anys 1993 i 1994. Armat amb la seua escopeta de canons retallats i acorralat per la Guàrdia Civil a Bellver, en Martí Cots va optar per la solució més desesperada: obrir-se pas a trets. Fins a cinc va disparar contra els benemèrits que el volien atrapar. I, acte seguit, va robar un tractor i vinga, cametes ajudeu-me, cap a França. Va passar la ratlla que separa administrativament les dos Cerdanyes i va aconseguir mobilitzar fins a un centenar de gendarmes francesos i un helicòpter, que van ser insuficients per trobar un home que fugia en un tractor.

Dels 18 als 24 anys va acumular 30 detencions. Va arribar a dir davant del jutge que era immortal i que el protegia Jordi Pujol

El viatge de Cots Saleta semblava que s’havia d’acabar quan va ser detingut a Itàlia. Però, quan els carrabiners el duien emmanillat, el Ramonet de Pi es va tornar a escapar. Res de nou. El 1991, quan la Guàrdia Civil el duia detingut al jutjat de Lleida, també va fugir amb les manilles posades. I aquí va començar la llegenda. Perquè, des de la seua fugida de la policia italiana i fins al febrer del 1994, en Martí Cots Saleta va estar vivint a la Cerdanya emboscat com un bandoler. Havia deixat menjar preparat en diversos amagatalls dels boscos i en alguns pallers per si venien mal dades, i no va tenir cap recança a caçar quan podia i a robar menjar quan calia, i a robar cotxes o obrir-los per passar-hi alguna nit i refugiar-se del fred, que algunes nits podia arribar als 8 o 10 graus sota zero al llarg d’aquell hivern.

En Martí Cots s’havia convertit definitivament en el Rambo de la Cerdanya. L’aventura va acabar quan el nostre protagonista va abandonar la Cerdanya. Passejava per Amer (Girona) amb un cotxe robat i sense matrícula. Quan la Guàrdia Civil li va donar l’alto, va emprendre la fugida per agafar prou distància. Uns quants quilòmetres després, va fer una maniobra del tot inesperada: va deixar el cotxe en un voral, s’hi va parapetar i va disparar contra els uniformats. Un dels guàrdies i el mateix Rambo van acabar ferits de bala. Al sortir de l’hospital, a Cots l’esperaven cinc anys llargs a la presó de Ponent abans de poder-se escapar un altre cop. Tot i que ben bé no es pot parlar de fugida: simplement va demanar un permís per poder anar a veure la mare i ja no va tornar. I aquí va ser quan va començar una orgia criminal de quasi dos anys. Retallada en mà, va començar a atracar de nou: la Caixa de Girona de Llívia, la Caixa de Manresa de la Pobla de Lillet, el càmping L’Estel de la Cerdanya, la Caixa del Penedès de Puigcerdà... cada vegada que havia de menester un cotxe, el robava, i així fins a deu. I si havia de desplaçar-se, ho feia sense recança. El febrer del 2000, el trobem a Montpeller, on els gendarmes el detenen per tinença il·legal d’armes (la famosa retallada), però el van deixar anar perquè no va arribar a temps la petició d’extradició. Finalment, el setembre del 2001, va tornar a ser detingut i va anar a la presó.

Un altre permís penitenciari l’estiu del 2010 el deixa marxar de la Model de Barcelona, però una vegada més decideix no tornar, es refugia a la Cerdanya i torna a fer el de sempre: robatoris amb força, furt de cotxes... Es passa uns quants mesos fugat fins que, finalment, un boletaire el troba i avisa els Mossos d’Esquadra, que fan un gran dispositiu amb unitats de Puigcerdà i de la Seu d’Urgell per detenir-lo. Va ser a la contrada del Molí d’en Pous, a la localitat de Taió, a Bellver. Aquesta vegada no va treure la retallada i es va entregar sense oposar resistència. Martí Cots va entrar al centre de Ponent i s’hi va estar fins al passat 28 de juliol. Ja era un home lliure, sense deutes amb la justícia, però la vigília de Tots Sants es va saber que tornava a estar detingut, acusat de robar un cotxe i atracar una benzinera a la Cerdanya.

Si bé la seua fuga en tractor ha passat a la història de la criminalitat nostrada, algunes de les seues declaracions davant dels jutges també han estat molt comentades: en una ocasió, va assegurar que era immortal i que el protegia Jordi Pujol; en una altra, en un dels seus al·legats finals, va demanar ser ingressat a una presó on hi hagués vaques. El motiu esgrimit era que, com que ell era pagès, podria ensenyar els altres presos un ofici de futur per al dia de demà, perquè ell sabia com tenir les millors vaques del món. Està clar que no li va servir de gaire. Ni a Ponent ni a la Model no hi ha vaques. I quan el van detenir els Mossos el 2010, els va demanar que truquessin al president dels Estats Units, perquè l’indultaria. Qui sap si Trump...