Els draps bruts ja no (només) es renten a casa

En un any han obert a Lleida tres bugaderies d’autoservei i coincideixen que la cosa els va millor del que esperaven. Els establiments estan ubicats a cinc minuts els uns dels altres creant una espècie de triangle de les Bermudes entre el Clot de les Granotes, passeig de Ronda i Prat de la Riba en què hi deuen viure els habitants que fan més rentadores per càpita de la ciutat o bé on hi ha menys rentadores a casa per família.

Sigui com sigui, és un negoci que funciona. “Vam obrir Dit i Fet amb la idea de treure’m un sou al mes, era autoocupació, però ens hem sorprès gratament amb la resposta de la gent. Es veu que es necessitava un servei de bugaderia de qualitat i ara ja som tres persones treballant a jornada completa”, explica la propietària del local de Prat de la Riba, Judit Manresa.

La Isabel Guzman, que gestiona en solitari el Safareig de Ronda, creu que “Lleida era, potser, l’única capital on no hi havia un servei de bugaderia. A casa ens plantejàvem llogar aquest local i els vaig proposar provar sort amb aquest negoci que em permet conciliar la vida familiar i laboral”. Al safareig de la Isa, com li diuen els seus clients, tot funciona amb domòtica: llums, rentadores, les persianes... tot menys posar la roba al tambor. “Un dia em va trucar un client que estava encara a dintre i se li havien començat a apagar els llums i a baixar la persiana de la bugaderia. Ho vaig solucionar des del mòbil, des d’on puc mirar el que està passant al local. Estic disponible tot el dia, encara que no hi sigui”, diu la Isabel. Igual que ella, el Julián Pérez, de Colada Exprés, al carrer Pallars, està sempre disponible al telèfon de nou del matí a deu de la nit, però poques vegades se’l veu a la bugaderia.

El model de Dit i Fet és diferent ja que, tot i que hi ha l’autoservei, es centren en el servei de rentat, assecat i doblegat per 10 euros, per una mica més fins i tot t’ho poden portar a casa. “Hi ha famílies amb fills que ens porten la roba cada setmana. És un estalvi de temps. Pensa que els dobleguem la roba i la distribuïm per talles, pràcticament és arribar a casa i col·locar-la a l’armari”, explica la Judit, que apunta que l’autoservei s’incrementa el cap de setmana. “Vénen aquí amb el seu ordinador, perquè tenim wifi gratuït, i s’esperen còmodament la mitja hora de la rentadora”, explica.

Al carrer Pallars, els clients no s’esperen al local. Just quan arribem surt per la porta el Sam, un fisioterapeuta que té la consulta al Clot de les Granotes, que coneixerem 15 minuts després, just quan hi torni a entrar per treure la roba de l’assecadora. “Vaig començar portant les tovalloles de la consulta i veient que era tan pràctic, vaig afegir la roba d’esport, i ara ja no poso ni una rentadora a casa”, explica. Reconeix que és una inversió important de diners, uns 10 o 15 euros setmanals aproximadament, però li compensa. “No he d’esperar a casa que acabi la rentadora i estendre-la i que s’assequi, tenir al mig la roba, ja que avui dia la majoria vivim en pisos petits i a l’hivern la roba l’has d’estendre a dins de casa... Així que jo estalvio temps en rentadores que prefereixo destinar als meus amics, a fer esport i a qualsevol altra cosa que m’aporti més”.

La Isabel del Safareig assenyala que “tot i que hi ha clients de tot tipus, és veritat que es nota una mica més de gruix d’homes solters. Separats també”. Un altre perfil és el dels estudiants. L’Anna estudia un màster a Lleida i comparteix pis a la zona de passeig de Ronda. “Se’ns ha espatllat la rentadora i ho provo avui per primer cop”, ens diu. La Isa, que l’està ensenyant a fer anar la central de pagament a través de la qual s’activa la rentadora, explica que té una clienta que va començar així, per una avaria, però que no s’ha tornat a comprar rentadora.

A les pel·lícules nord-americanes ens tenen habituats a l’escena en què el protagonista porta la roba a la bugaderia, on sovint passa que s’enamora o coneix gent interessant. Potser els caps de setmana, les bugaderies de Lleida s’atansen a la imatge americana, sobretot a la Colada Expres es fan cues i és necessari demanar torn. Per evitar problemes, els mateixos usuaris han establert normes com ara no treure la roba d’una rentadora que ha acabat si no és teva. Així, l’Ana Ramírez m’explica que ha hagut de posar una rentadora de més quilos dels que necessitava perquè algú s’havia despistat i no era allí quan havia acabat la dels 12 quilos. L’Ana ha portat els edredons perquè a la rentadora de casa no li caben i a la tintoreria li surt més car.

Pel que sembla, els lleidatans s’hi troben bé fent la bugada fora de casa. Tot i que aquí tenim molt arrelat el sentit de la propietat, qui sap si aquest triangle de les Bermudes que s’ha creat en un any és l’inici d’un moviment cultural que acabarà, com passa a la resta de països europeus, amb la construcció de promocions de vivendes amb bugaderia comunitària.