Jardiners urbans
Ens agrada tenir pulmons a la ciutat, reclamem espais verds, ens encanta escapar-nos a la muntanya per sentir la força de la natura, però... Qui para atenció als arbres i jardineres dels nostres carrers? Hi ha un equip de jardiners urbans tan invisibles com apassionats, que expliquen amb accent poètic i reivindicatiu la seva tasca.
Cada dia ens creuem amb ells i no els dediquem ni una mirada. “Els arbres són invisibles fins que desapareixen”, diu el Jordi Toll, cap de la brigada de Jardins de la regidoria de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat de Lleida. El Jordi és considerat un mestre de la jardineria urbana i quan l’escoltes parlar del tema que més l’apassiona s’entén per què s’ha guanyat aquest títol honorífic dels que més compten, dels que treballen amb ell. “La jardineria urbana s’hauria d’entendre com una activitat cultural, cuidar-la i tenir-la en compte, promoure-la i promocionar-la perquè tothom se l’estimés des del coneixement”, diu el Jordi davant l’atenta mirada del Rubén Manuel, tècnic en Jardineria de la Paeria, que entén la transcendència de la seva feina. “Els arbres ens sobreviuen. Per això és tan important assegurar-se de prendre les millors decisions, perquè els arbres que plantem avui seran els que heretaran els lleidatans del futur”, explica el Rubén.
Ara, si volen, parin de llegir un moment i alcin la vista buscant un arbre del carrer. Oi que ja no els sembla tan invisible i intranscendent? Aquell arbre, si és un xop o una morera, el van plantar just allí els jardiners de la Lleida de mitjans del segle XX per a vostè.
Actualment, la ciutat està immersa en un procés de canvi i substitució, buscant noves espècies i entorns favorables per a aquells arbres que entren en conflicte amb els ciutadans. “Quan es van plantar les moreres i els xops, que produeixen aquell borrissol amb tanta mala fama (vegeu el desglossament “Sabies que...”), no hi havia res més al mercat. Ara els viveristes tenen grans catàlegs d’espècies i podem buscar les millors, les que més s’adaptin a cada ciutat”, diu el Jordi. “A Lleida tothom és pagès i sap el que cal als arbres”, introdueix el Jordi, que diu que n’hi ha que fan arribar les seves queixes al departament i tot i que ja estiguin treballant per millorar la jardineria de Lleida, no és tan fàcil canviar els arbres. Hi ha 1.860 moreres a tot Lleida i 3.966 plataners, una altra espècie que estan substituint perquè dóna molta al·lèrgia. S’imaginen haver-los de canviar de patac? S’aprofita per fer-ho quan l’arbre “fa baixa”, que diuen en el seu argot el Jordi i el Rubén. Això passa per un accident de trànsit, per vandalisme, perquè es mor o bé perquè s’han de realitzar obres en aquell carrer i es procedeix a trasplantar-lo i portar-lo al viver municipal situat al Parc de l’Aigua, on es quedarà fins que se li trobi un entorn més favorable que no pas als carrers de la ciutat.
VIVERISTA LOCAL. El Rubén amb l’Isidre, de Vivers Gabandé, escollint lledoners per a l’obra de l’N-II, representada pel Xavier, que comprova els arbres a la imatge.
Per trasplantar un arbre, s’ha d’esperar a l’hivern, que és quan hi ha una parada vegetativa. Des de la brigada de Jardins procuren respectar al màxim el curs de la natura tot i que el Jordi adverteix que “la jardineria urbana es té malentesa. No és sostenible, és una manipulació de l’element vegetal. Hauria de ser més espontània. O és que han vist mai un jardiner esporgant els arbres al bosc?”. En aquest sentit, la poda, que es produeix també coincidint amb la hibernació dels arbres, es fa per evitar incomoditats als ciutadans. “Quan arriba la tardor, hi ha qui veu la manta de fulles a terra com quelcom brut, quan s’hauria de tenir una interacció positiva, un indicatiu del pas del temps, el canvi d’estació”, explica el Rubén, que afegeix que “si volem ombra a l’estiu hem de saber que el que ens interessa són arbres caducifolis, però aleshores hem d’entendre la bellesa i la necessitat de les mantes de fulles a terra a la tardor”.
El Ruben sap absolutament tot el que es planta a Lleida. Per les seves mans passen tots els projectes d’arbustiva que preveuen els promotors d’obres a Lleida, ja que s’ha d’assegurar que es compleixin les normes de joc perquè es produeixi una bona convivència entre arbres i persones en un entorn urbà. Aquests criteris estan recollits en l’Ordenança de Protecció dels Espais Verds de Lleida. Entre d’altres estableixen que el tronc dels arbres plantats a Lleida han de tenir un mínim de 18-20 cm, que és una mida prou forta com per evitar que es trenquin i malfereixin els vianants. Per aquesta raó també han de fer més de 2,50 metres d’alt des de terra fins a la creu que fa amb les branques. S’estableix una distància de seguretat mínima amb el primer pis de l’edifici davant del qual es planten els arbres o bé queda clar que tots els nous arbres han d’anar amb un sistema de reg, encara que “quan hagin acampat” s’hagi de tancar per sempre més el goteig.
PLANTACIONS. Operaris plantant l’arbustiva de la nova rotonda de l’antiga N-II a Lleida.
Acampar, en argot jardiner, significa que un arbre ja s’ha fet al seu entorn i funciona. Poden passar anys, i abans, els tècnics de la brigada de Jardins han fet les pertinents provatures en espais verds que fan de laboratori i que estan situats en diferents punts de la ciutat.
A més a més de supervisar els projectes d’arbustiva de les promocions privades, el Rubén dissenya la majoria d’espais verds de Lleida com el recent inaugurat bosc urbà de Cappont o els que es preparen a Balàfia, Magraners i Gardeny. “Quan dissenyo penso en les sensacions que poden tenir les persones al llarg del temps quan passegin per aquell espai. Sempre dic que hem de procurar fer molt bé la nostra feina perquè segurament ningú farà res més per aquest arbre que plantem ara en els propers 40 anys”, diu el Rubén. Durant la visita als Vivers Gabandé de Lleida, on l’acompanyem per escollir els lledoners que lluiran a les obres de l’antiga N-II, es reprodueix de nou la prosopopeia dels arbres urbans. L’Isidre, el viverista que ens rep, explica que és pura casualitat que tingui lledoners, “va ser una decisió que vaig prendre fa 15 anys i és per això que ara els tinc de la mida que busqueu, de 18-20 cm, això sí, hem d’anar a Alguaire a buscar-los”, explica. En tot aquest temps, l’Isidre ha tingut cura de la vintena d’arbres que lluiran a la carretera de Saragossa, almenys, en el proper mig segle. Sabent la feina que hi ha al darrere de cada arbre, quan et diuen que cada exemplar es paga a uns 40-60 euros, sona ridícul i insuficient.
La brigada de Jardins no s’ocupa pas de tota la jardineria de la ciutat. Lleida es divideix per zones i els treballs en algunes estan subcontractats i definits en un pla estratègic. A més hi ha el centre especial de treball que s’encarrega també de mantenir polit el jardí de la ciutat.
CRITERIS. L’ordenança de protecció dels espais verds de Lleida estableix els criteris per poder plantar un arbre a la ciutat. Entre altres, el perímetre de la circumferència del tronc i l’alçada, uns 2,50 m.
Tot, fins i tot aquella flor o arbust al qual ens costa trobar-li el sentit, està planificat i té raó de ser en jardineria urbana. A més a més de donar vida a la ciutat i la seva funció decorativa, hi ha també elements com les jardineres que poden tenir una funció estratègica: “Poden prohibir el pas a vehicles o bé conduir-los per camins concrets”, diu el Jordi, que en la seva vocació de convertir la jardineria urbana en activitat cultural organitza visites guiades per la ciutat a les quals es poden apuntar a través d'aquesta web. La màxima és: conèixer per estimar.
SABIES QUE...
- El borrissol no fa al·lèrgia: quan arriba la primavera apareix el borrissol que tant molesta els lleidatans. Cal saber que, tot i que és incòmode, no produeix les al·lèrgies que se li atribueixen injustament. El borrissol no és pol·len (que sí que pot provocar al·lèrgies), sinó que és el fruit del Populus alba, pollancres (per això l’ajuntament els va retirant de l’àmbit viari).
- L’UCI dels arbres: quan es fan obres al carrer i aquestes afecten algun arbre, la brigada de Jardineria s’encarrega de retirar-lo i portar-lo al viver municipal del Parc de l’Aigua. Es queda allí fins que es reubica. Els treballadors del viver, en diuen, de forma informal, “portar els arbres a l’uci” on s’evita que morin.
- Els excrements de gos no són adob: és l’excusa que donen molts propietaris de gossos que no recullen la caca de l’animal quan s’ho fa a la gespa de zones comuns. Això suposa no solament un risc per als infants que poden jugar a la zona, sinó una inversió extra de temps per als jardiners. Aquests han de retirar tots els excrements per poder tallar la gespa. Així doncs, no recollir els excrements suposa més treball per als jardiners, cosa que implica més temps, que són diners, que paguem entre tots. Per tant, que algú no reculli la caca del seu gos ens costa diners a tots, a ell també.
- La vacuna de l’arbre: tot i que les plagues que poden tenir els arbres urbans no tindrien gaire afectació, s’hi intervé per evitar, sobretot, conflictes i malestar entre els ciutadans. Per consciència mediambiental i perquè cada cop es registren més al·lèrgies als químics, els jardiners apliquen mesures poc agressives com l’endoteràpia, la vacuna de l’arbre. Li injecten el producte directament. Una altra tècnica utilitzada és la lluita biològica. S’estudia la plaga per saber quin depredador natural té i s’allibera perquè es mengi la plaga.
DADES (40.600) - Patrimoni: la ciutat de Lleida i el seu entorn tenen un patrimoni natural de més de 40.600 arbres de diferents espècies. (3.974) - D’aurons: l’arbre més comú a Lleida és l’Acer negundo (auró) amb 3.974 exemplars plantats, seguit d’aprop del Platanus x hispanica (plataner) amb 3.966. (18-20) - Mides: és el perímetre mínim, en cm, de la circumferència del tronc dels arbres de Lleida.
