El ous d'or i la granja de les gallines felices

A l’horta de Lleida ha nascut un poble de quatre cases de fusta amb jardí. Els seus habitants són silenciosos, curiosos i passen el dia respirant la tranquil·litat dels passejos pels patis plantats de fruiters. No hi ha més obligació que cenyir-se a una dieta ecològica i no picar-se els uns amb els altres, respectar-se. Poden rebre visites però ja no s’hi pot instal·lar ningú més fins a la propera convocatòria, que podria ser d’aquí a dos anys. Per a viure en aquesta urbanització de la felicitat és condició sine qua non ser gallina penedesenca. En total, 240 gallines viuen en aquesta granja ecològica que comercialitza entre 10 i 12 dotzenes diàries, i aquest és el seu sostre productiu. Són ous de codi 0, que garanteix que les gallines viuen en llibertat i amples i porten una dieta de pinso ecològic i herbes dels seus patis lliures de fitosanitaris. Al codi de barres dels ous hi ha la classificació per codi 0, 1, 2 i 3 i es refereix a la manera com es crien les gallines. El 0 és l’ecològic, l’1 és que estan lliures però el pinso no és ecològic, el 2 és que ni tan sols estan a l’aire lliure i el 3, directament en gàbies.

El projecte va ser covat per dos germanes: l’Ester i l’Anna i les seves respectives parelles, el Xipi i el Joan, durant quatre anys fins que no van pondre els primers ous les habitants del primer galliner. Han tingut cura de cada detall perquè fins la cosa més petita i aparentment insignificant de la seva granja desprengués el missatge de progrés social cap a la consciència, tant en el consum com en les relacions interpersonals.

L’Anna i l’Ester han viscut sempre al centre de Lleida: l’horta els quedava lluny, fins que l’Ester i el Xipi van fer gran la seva família, ara de sis. Aleshores veien la idoneïtat que els seus fills creixessin en el respecte a la natura i al ritme pausat que permet apreciar la vida. Aquesta mirada es va aguditzar quan va morir la Roser, la mare de l’Ester i l’Anna. Ella els va inspirar per centrar-se en el que importa: les persones. Així, les germanes viuen ara en dos cases d’una finca de la partida de Montcada que han dedicat, en part, a un projecte que aposta per revitalitzar l’horta amb productes ecològics destinats al consum dels lleidatans. “Ens han vingut amb ofertes per comprar la granja sencera i enviar els ous a França, però no és el nostre model, nosaltres volíem oferir a Lleida la possibilitat de consumir ous ecològics i de casa. I així ho fem, distribuint en set establiments: Casa Verit, L’hort de la Bàrbara, Fruiteria Tudela, Carn Sargaire, The Bakery Shop i Chia, així com als restaurants Ferreruela i La Baula”, explica l’Anna. Ella i el Xipi són els encarregats d’anar a obrir les portes dels galliners perquè campin. “Molts cops ho faig en pijama, igual que tancar-les a la nit”, diu l’Anna. Cap dels quatre integrants de la família i socis dels ous codi 0 de Lleida es dedica en exclusiva a la granja. Crien les gallines des que tenen un dia, per assegurar-se de la producció ecològica des del principi. Durant unes setmanes, els pollets han de rebre atencions especials d’alimentació i escalfor en les quals també participen l’Ares, el Biel, la Xènia i el Pep, els fills de l’Ester i el Xipi.

Entre els plans de futur no està arribar a una producció d’ous que els apropi a la riquesa, sinó ampliar a algun galliner més per poder atendre almenys la demanda que hi ha a la ciutat (que supera les seves previsions). El que sí que entra als seus plans immediats és el concepte de granja oberta. Organitzar i acollir activitats que combreguin amb el seu esperit solidari, ecològic i que sumi a la ciutat de Lleida. Si voleu estar al cas de les activitats seguiu-los a Instagram i Facebook. Les xarxes socials, el boca-orella del nostre segle, han sigut part de la clau del seu èxit. “A la primera jornada de portes obertes que vam organitzar esperàvem que vinguessin amics i família i s’hi van presentar 250 persones, totes venien d’Instagram”, explica l’Anna. Com a darrera anècdota, dir-vos que a casa de l’Anna i l’Esther solament mengen els ous petits o trencats, els que no poden comercialitzar. “I si un dia no hi ha ni una cosa ni l’altra, no toca ous”, diu el Xipi mentre acaba d’agafar els ous del galliner quatre, de les gallines més jovenetes. El dia de la granja s’acaba quan es pon el sol, que les fan entrar a les casetes de fusta. I fins a l’endemà, que cantarà el gall, un gall que no hi pot ser (i marxarà en breu) perquè si no dels ous en sortirien pollets i ja hem dit que en aquest poble de gallines felices, no n’hi cap ni una més.

Un vermut solidari per un orfenat al Nepal Passat el primer any, els impulsors dels ous lleidatans fan un pas més en el concepte de granja oberta. El dissabte 18 de febrer han organitzat un vermut solidari per recaptar diners per a l’ONG Amics del Nepal, que estan construint un orfenat. La família del Xipi i l’Ester i els seus quatre fills, l’Ares, el Biel, la Xènia i el Pep, marxen el 22 de febrer al Nepal i volien que fos més que una experiència familiar. Hi haurà truites i ous ferrats; la formació Ponent Roots amenitzarà la trobada amb els seus vinils; la cervesa artesana de La Vella Carabana de Menàrguens hi serà present i hi haurà pintacares per als menuts. L’aportació econòmica es destinarà íntegrament a l’ONG. Cal confirmar assistència a l’esdeveniment que crearan a Facebook des de la pàgina Ous Codi0.