Un clàssic sobre rodes
Quan treuen els seus cotxes a passejar la canalla se’ls miren incrèduls i la gent gran ho fa amb una certa nostàlgia. Ara fa 60 anys, el Seat 600 va marcar una època i es va convertir en un símbol de modernitat, progrés i independència per a tota una generació nascuda en la immediata postguerra. Els que han sobreviscut estan en mans de col·leccionistes que els restauren, cuiden i estimen amb bogeria.
Dóna el contacte, mou la palanca de l’estàrter, gira la clau i quan el motor fa el primer intent pitja un punt l’accelerador i rugeix amb la determinació d’un motor senzill, petit, vell i alhora solvent i autèntic.
El cotxe no fa olor de plàstic, despren aquella fragància de benzina cremada que desperta passions. “Hi ha molts cotxes clàssics i per als amants del motor es fa difícil fer una llista de quins cotxes tenen més valor, però és indubtable que el 600 va marcar una època perquè als anys seixanta era pràcticament l’únic vehicle que es podia comprar la gent; valia unes setanta mil pessetes i per a moltes famílies representava un cert progrés”, explica Antoni Pomés, qui comparteix una col·lecció d’una quinzena de vehicles clàssics i històrics amb la seua dona, la Maria Jesús Freixa.
El 27 de juny de 1957 va sortir el primer 600 de la Factoria de SEAT de la Zona Franca. Fins el 1973 se'n van fer vuit-cents mil
Durant els primers anys setanta el cotxe va anar perdent popularita en favor d’altres models com el Renault 5, més grans, segurs i ràpids. Per a qualsevol persona menor de quaranta anys es fa difícil imaginar com era viatjar amb un cotxe d’aquestes característiques, però Fulgenci Ceron va treballar de comercial des del 1969 fins a mitjans dels setanta per tota la província de Lleida i Osca. “Marxava el divendres i m’estava tota la setmana fora de casa voltant amb el 600. A l’estiu, els diumenges, marxàvem a la platja amb la meua dona i una altra parella”.
DETALLS. Salvador Bellmunt ha restaurat el seu cotxe fins a l'últim detall amb peces originals o rèpliques
Salvador Bellmunt se’n va comprar un fa mitja dotzena d’anys i l’ha restaurat fins a l’últim detall. Per estrenar-lo va fer un viatge a Cambrils i la seua filla, que el va acompanyar a l’anada, “ja no va voler fer la tornada per què se li havia fet massa llarg i incòmode”. Tot són referents, Glòria Peret i cinc amics més “vam viatjar per mig Europa fins a Txecoslovàquia l’estiu del 74 amb un parell de 600”. Un viatge que ara només fa Joan Hernández i el seu mecànic per acompanyar el Barça a les finals europees, una aventura que tots els mitjans treuen perquè ja ningú no fa tants quilòmetres amb aquest petit utilitari clàssic.
Els primers models tenien unes portes que s'obrien a contravent i es coneixien popularment com els 'miracalces'
Al darrere de cadascun dels pocs milers de 600 que encara circulen per les carreteres catalanes i espanyoles hi ha una història. Alguns mantenen l’original de família, d’altres hi projecten una passió pels cotxes antics i no hi falten, entre els propietaris d’aquestes joies sobre rodes, els qui se’l van comprar després de quaranta anys dient que ho farien. Quan eren joves tenir un 600 volia dir progrés, modernitat i aconseguir una autonomia que fins aleshores era absolutament desconeguda. Pere Acosta té 37 anys i conserva un dels models més ben restaurats que hi ha a Lleida, “fa deu anys el va comprar el meu pare, poc temps abans de morir. Sempre havia dit que en volia un perquè de jove no havia tingut prou diners per fer-ho”. Com saldar un deute pendent amb el propi passat que es converteix, alhora, en una afició d’aquelles que nomé s’expliquen pel plaer.
ASSOCIACIONISME. Antoni Pomés president el Club de Vehicles Històrics de Lleida
Ras i curt, Acosta recorda que va ser el seu pare qui el va dur a la primera trobada i que ara és ell qui a voltes va a les trobades que s’organitzen de tant en tant “per treure els nostres cotxes del garatge i compartir una sortida de diumenge”.
Els primers Seat 600 venien per unes seixanta mil pessetes (360 euros), ara poden arribar a costar 4.000 euros en bon estat
“Les carreteres d’ara són més amples, els altres cotxes més grans i els camions són enormes; la veritat que a la gent li fa gràcia veure’ns, alhora que hem d’anar amb compte perquè una topada seria fatal”, diu Hernández. Els models originals s’han hagut d’anar adaptant a les diferents normatives i la mateixa societat ja no fa, al volant d’un cotxe modern, allò que era normal fa cinquanta anys. “Anar dos adults i quatre criatures al seient del darrere per Lleida no era gens estrany i ningú no ho trobava perillós”, reconeix Fulgenci Ceron, “aleshores era normal i ara si ho fa algú no només és il·legal, sinó que tothom ho trobaria una temeritat”.
Tantes històries com famílies i unitats venudes. El Seat 600 forma part de la memòria popular del segle XX i el seu record es manté viu gràcies a uns apassionats d’aquest petit motor.
UN MODEL GENERACIONAL Al logotip dels models més antics hi posa “SEAT, licencia Fiat” a la xapa frontal. El disseny original era italià, país on el model va passar desapercebut perquè era massa petit i poc útil per a una societat més rica i amb més aspiracions que l’espanyola de finals dels cinquanta. Seat havia estat fundada per l’Instituto Nacional de Industria i l’acord amb la casa italiana es va vendre com un èxit del règim franquista. El model, que durant els anys seixanta es va popularitzar sobretot entre la incipient classe mitjana, es va deixar de fabricar el 1973.
