Un heroi de cine a Tornabous
A Espanya hi ha 43 cinemes de sala única que segueixen funcionant gràcies al romanticisme dels seus propietaris. El Simó Flotats manté oberta la sala de 500 butaques a Tornabous, un poble de l’Urgell de poc més de 300 habitants. Tornabous i la resta de sales protagonitzen la exposició ‘Fila 7’, del fotògraf Juan Plasencia, que s’inaugura en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que se celebra a Lleida del 30 de març al 2 d’abril.
Quan va néixer el Simó Flotats (1950) ja feia cinc anys que el seu pare, Ramon, l’oncle Jaume i l’avi Felip havien obert la sala de cinema de Tornabous als baixos de casa seva, just al costat del bar de la família. Al veure que la cosa rutllava, els Flotats en van obrir un altre a la Guàrdia i un tercer a la Fuliola. “Es passaven les dos mateixes pel·lícules en un sol dia a les tres sales de cine. Transportàvem les pel·lícules de poble en poble. Primer, en bicicleta, després, en moto i al final, ja ho fèiem en cotxe”, recorda el Simó, que ara és propietari d’una de les 43 sales úniques de cinema que sobreviuen a Espanya. Les de Barcelona i Madrid han reformulat l’oferta cinematogràfica i organitzen cicles de cinema acompanyats de projeccions, xerrades i altres activitats, però en el cas de les sales de pobles com Tornabous, amb poc més de 300 habitants, no és viable. “Avui dia tot es fa fora del poble. No hi ha suficient població com perquè vinguin a participar en cicles i conferències”, explica el Simó, que pensa mantenir obert el cinema tota la vida, encara que la sala de Tornabous quedarà aquí, ja que explica que el seu fill no ha heretat el seu romanticisme cinèfil. Es resisteix a tancar el cinema que acull una cinquantena de persones cada diumenge, tots socis del cinema. “Funciona en part gràcies als 130 socis, una fórmula, la de l’associació, que funciona des dels anys 70, vam ser pioners. Però és que si no era inviable mantenir la sala oberta”, assenyala el Simó que, tot i això, reconeix que la seva passió li costa uns 3.000 euros a l’any. Amb la digitalització del cinema, Tornabous va fer l’últim canvi de la seva història fins ara, va haver d’instal·lar una màquina de projecció blue-ray perquè el sistema digital era molt car.
Això suposa que les projeccions ara no són estrenes ni poden cobrar entrada, és més aviat com un club de cinema. Lamenta que “la Generalitat ha abandonat a les sales úniques i som història d’aquest país”. Els records omplen les 500 butaques de la sala que l’última vegada que van ser ocupades va ser per la projecció de Titanic (1997).
