OFICIS
La modista oficial de la Llotja
Els espectacles que actuen a la Llotja acostumen a portar un encarregat de vestuari i sastreria però per a grans muntatges i feines delicades requereixen col·laboració extra. És aleshores que entra en escena la Puri González, la modista oficial del teatre de Lleida de les 1.000 butaques.
Diumenge. Onze del matí. A l’interior del teatre de la Llotja de Lleida solament se sent el silenci absolut. Afinant prou l’oïda un endevina petites bufades llunyanes que recorden l’alliberament involuntari d’aire d’una roda punxada. Pujant les escales del Palau de Congresos de Lleida, darrere d’una porta lila es troba planxant l’única persona externa a l’equip de la Llotja que podria trobar l’interruptor de la llum i encendre-la a les fosques en qualsevol racó de l’edifici. La Puri González és la modista de confiança del gran teatre de Lleida. Des de la seva inauguració el gener del 2010, ha treballat donant suport a les companyies que han portat el seu espectacle a aquesta sala de 1.000 butaques.
“Les companyies porten els seus responsables de sastreria però moltes necessiten algú de suport, aleshores em truquen a mi”, explica orgullosa la Puri, la modista oficial de la Llotja.
Generalment, s’encarrega de netejar, planxar i cosir el vestuari. “Són feines que acostumo a fer al matí, quan ni actors ni músics ni ningú de l’espectacle hi és present”, explica. Algunes vegades, però, això canvia, quan li demanen que sigui també suport en els canvis de vestuari darrere d’escena, durant l’espectacle.
LLOTJA. La Puri treballa als matins a la Llotja.
La Puri va començar a ser col·laboradora de la Llotja quan es va inagurar amb Il Trovatore de Giuseppe Verdi ara fa set anys. Aleshores treballava a l’acadèmia de moda, disseny i costura Maria Cucurull, on va entrar a estudiar amb 16 anys (ara en té 52) amb l’única pretensió de passar les tardes entretinguda. I aquesta distracció ja dura 36 anys, primer treballant al taller de l’acadèmia de la Maria Cucurull i, quan la propietària es va jubilar, al seu taller Botonades, de Cappont. Allí fa arreglos, quelcom que ha augmentat considerablement des de la crisi.
“La gent aprofita més les coses, vénen perquè doni una nova vida a les seves peces de roba oblidades a l’armari. Roba que potser abans donaven sense pensar-ho”
És una enamorada de la seva feina i a qualsevol aspecte d’aquesta li troba totes les gràcies. No pot decidir-se pel que més li agrada fer, però reconeix que molta gent admira els seus patrons de vestits de núvia i de primera comunió.
INSTRUCCIONS. A la dreta, la Puri rebent instruccions per treballar el vestuari
La Puri ha treballat sempre al món de l’espectacle. “Ja quan estava a l’acadèmia de la Maria Cucurull col·laboràvem amb el Centre de Titelles de Lleida i avui dia també faig vestuari per a companyies de teatre”, tot i que reconeix que cada cop més opten per comprar la roba feta, ja que els surt més barata. Ella fa peces úniques i les reconeix també en el vestuari de les obres de teatre com la d’Incendios, l’última per a la qual ha treballat a la Llotja amb Núria Espert, el passat 12 de març.
“Hi ha vegades que pateixo quan planxo. Hi ha peces molt delicades i no pots tenir ni un error. Sí que a vegades porten doblat el vestuari però són peces exclusives i una cremada amb la planxa podria afectar l’espectacle”
A ella li agrada estar entre bambolines i recorda amb especial afecte la carta d’agraïment de la cantant Ana Reverte i dels actors i actrius del musical Mamma Mia, amb els quals va treballar tres dies donant un toc lleidatà a l’espectacle musical.
