Un castell regnat pel vi

HISTÒRIA DEL CASTELL

A la sala d’exposicions del celler del Castell del Remei llueix la peça històrica que dóna nom a l’estança: Lucil·la Atília. Es tracta d’un pedestal de pedra datat a l’Alt Imperi Romà que constitueix la referència a la primera propietària del que avui coneixem com a Castell del Remei, un celler gestionat per l’enòleg Tomàs Cusiné que remunta la seva tradició vinícola al segle XVIII. Segons explica la directora de Comunicació del celler, Mireia González Antó, “se sap que la Lucil·la va ser una òrfen de l’explosió del Vesuvi. Tenia relació amb el Cèsar, que li va donar unes terres aquí”. Però els que van donar l’aparença de château de Bordeus a l’actual Castell del Remei és la família Girona, una nissaga més poderosa que els Güell que van ser, entre altres coses, els impulsors de les obres del Canal d’Urgell.

LEMA. El lema de la família Girona: "L'home fa la casa i la casa fa l'home"

L’arbre genealògic dels Girona és extens i ben relacionat amb els negocis i la política del segle XIX i XX. El 1853, l’Ignasi Girona compra la propietat de l’anomenada Torre del Bisbe al bisbat de Solsona, i passa a dir-li la Torre del Remei i d’aquí, després, amb la construcció de les torrasses, Castell del Remei. El nom ve de la devoció dels Girona a la verge del Remei, a qui li atribueixen la sort de la seva família en tots els aspectes, sobretot la prosperitat dels seus negocis. L’any 1872, després de l’arribada de l’aigua del Canal d’Urgell a la finca i els primers passos de modernització agrària, Ignasi Girona aconsegueix que declarin el castell del Remei una colònia agrària, emparant-se en la nova llei del Foment de l’agricultura i el camp que pren la corona i el govern d’Espanya per tal d’evitar el despoblament del camp. Això suposa poder-se eximir d’alguns impostos i beneficis en la compra dels primers tractors i màquines de batre. La mecanització de la finca del Castell del Remei era un mirall de la innovació al camp per a la resta del territori.

VEREMA. Imatges de la verema de 1903

De fet, els Girona implementaven allí els avenços tant francesos com espanyols convertint-se així en referència. La colònia agrària va arribar a acollir una cinquantena de famílies que es dedicaven a la destil·leria, al celler, al camp, el bestiar i al taller. La casa dels senyors, amb més de 40 habitacions, estava sempre a punt per rebre la seva visita, hi passaven temporades curtes. La casa, presidida pel lema dels Girona, “l’home fa la casa i la casa fa l’home”, està en perfecte estat i conserva mobles originals i estances que ben bé permeten fer un salt en el temps a l’habitació del bisbe o el rentador i assecador de la casa.

HABITACIÓ DEL BISBE. Intacta a la casa dels Girona del Castell del Remei

Durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes franquistes s’instal·laren al castell convertint-lo en aeròdrom, hospital de campanya i polvorí, que va esclatar accidentalment el 20 de gener de 1939 i va deixar 192 morts. Per a més informació i visites guiades: www.castelldelremei.com

LA VIDA AL CASTELL

Encara que el Castell del Remei no ha tingut mai ajuntament, sempre s’hi ha viscut com en un poble. Des de la creació de la colònia agrària al segle XIX (1872) fins que va marxar l’última família d’aquest enclavament entre les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera fa més de trenta anys, viure al Castell del Remei “et feia sentir privilegiat”, tal com assegura el Jordi Areny, pertanyent a l’última generació de nascuts a la colònia. El Jordi va néixer a casa de Joan Areny, el torner encarregat del taller mecànic del Castell del Remei des de poc abans de la Guerra Civil. Tant ell com el seu germà es van dedicar al taller amb el pare. L’acompanyem en una visita al passat quan la Mireia González Antó, la directora de Comunicació del Castell del Remei, ens obre la porta del que fou el taller de reparació de tota la maquinària agrícola de la finca de regadiu més gran de Catalunya.

TALLER. Jordi Areny al taller mecànic del Castell del Remei

El Jordi es recorda com si fos ahir del funcionament de les màquines, els torns i les cintes. Als armaris encara hi ha anotacions escrites a mà que solament ell entén. És la seva lletra. El Jordi assegura que va ser un nen molt feliç. “Aquí podies jugar tot el dia al camp, caçant crancs a la séquia o inventant les mil i una aventures. Cada família tenia, a més, el seu hort...”, diu. Un dels privilegis era el de l’educació. Tots els infants de la colònia podien accedir als estudis a les Dominiques, el que ara és la Llar de Santa Anna, un centre que va ser el primer FP d’Agrària femení a Espanya. “Un cop fèiem la comunió, els nens ens quedàvem a estudi en una sala del Castell on ens donava classes el capellà”, explica el Jordi. El poder del capellà era el principal de la colònia, encara que la cúpula de la gestió general la conformava també l’encarregat de finca, el del celler i el guarda. En aquest sentit, val la pena dir que la directora de Comunicació ens avança que recuperen la figura del guarda per tal d’evitar actes vandàlics a les instal·lacions.

RESTAURANT. Sepre hi ha hagut un restaurant, punt d'encontre dels habitants

“El capellà tenia tot el poder i això era perjudicial, ell va ser la causa per la qual es va acabar aquest ambient familiar i idíl·lic a la colònia. Als anys 60, jo era petit, un grup de joves van sortir a caçar coloms per sopar. El mossèn els va fer detenir i van passar unes hores a la caserna de la Guàrdia Civil. Aleshores el jovent va deixar d’involucrar-se en allò que feia del Castell un lloc privilegiat d’un ambient envejable: la gent es va començar a desvincular de la banda de música, les festes majors, etc.”, recorda amb tristesa el Jordi. Després de la mort de Don Joan, l’últim Girona preocupat per la colònia, i el pas del Castell del Remei a mans de dos de les seves nebodes Teresa i Maria Escubós Girona, la colònia queda en mans del mossèn Alfons i l’encarregat de finca, el senyor Pons, que la duen a la decadència i el despoblament. Tot i que hagin marxat, extreballadors i exhabitants del Castell del Remei es reuneixen un cop a l’any per fer-hi la festa major. A la darrera eren més de 100 persones.

TRADICIÓ VINÍCOLA

La marca Castell del Remei és la cinquena més antiga de vi registrada a Espanya. El 1888, el vi de la colònia agrària de la plana de l’Urgell guanya el primer premi a l’Exposició Universal d’aquell any, el primer de molts reconeixements internacionals. A les parets de la bodega dirigida per Tomàs Cusiné des del 2014, quan va tornar al celler on va descobrir la seva passió per l’enologia fa 32 veremes, després que el seu pare Armand comprés el 1983 el Castell del Remei, hi ha emmarcats alguns dels reconeixements internacionals. Entre bótes i màquines antigues exposades que han estat involucrades en l’elaboració dels vins del Castell es poden descobrir etiquetes de les begudes que s’han arribat a fer allí. A la colònia s’elaboraven destil·lats, conyac, vermut, mistela, licor de camamilla, però també vinagre, oli o mel. A poc a poc, es va anar reduint la producció per passar a quedar-se amb el vi, que comptava amb tal prestigi que va estar present a taules il·lustres com la d’Albert Einstein, tal com figura al llibre signat per l’historiador Jaume Mateu Giral, Castell del Remei. Terra, aigua i cultura del vi a la plana d’Urgell. Cal destacar que, a diferència de la resta de vins que es produïen i es comercialitzaven a Espanya a finals de segle XIX, principis del segle XX, Einstein i la resta de comensals que maridaven els líquids de la finca dels Girona omplien la copa de la botella. El Castell del Remei va ser dels primers a introduir el vi embotellat de marca pròpia al mercat l’any 1899. Encara que la producció de vi s’inicia amb Ignasi Girona a mitjans del segle XIX, al molí del Castell del Remei, una de les primeres construccions que es van fer a la finca quan pertanyia al bisbat de Solsona i tothom la coneixia com a Torre del Bisbe, encara es pot veure una inscripció de 1780 que demostra que aquell edifici servia per emmagatzemar vi molt abans dels Girona.

VI. Una de les sales on descansa el vi del Castell del Remei que s'elabora per poder ser consumit immediatament

De fet, tal com recull el llibre de Jaume Mateu Giral, la zona ja va ser escollida pels romans per ser terra fèrtil, allí va començar la tradició vitivinícola de la zona coneguda avui com el Castell del Remei, pioner a importar les varietats franceses com el cabernet sauvignon. Actualment, les vinyes del Castell es troben en transformació, ja que Tomàs Cusiné està canviant les varietats negres per blanques en una demostració del seu esperit innovador i visió, coneixedor del comportament de les varietats. Els vins del Castell tenen gust d’història dels que produeix Cusiné, que té, a més de la firma que porta el seu nom, situada al Vilosell i que s’associa a un vi d’autor, dos cellers més: el Cérvoles és la seva línia de certificació ecològica, exclusiva i elaborada d’un sol clos; i celler Cara Nord. Cusiné produeix en cinc DO: Cava, Catalunya, Conca de Barberà, Montsant i Costers del Segre.

Si volen conèixer més o visitar el celler: www.castelldelremei.com

APLEC DE SANT JORDI Amb la tornada a la direcció, el 2014, de Tomàs Cusiné i sota la direcció de Comunicació de Mireia González Antó, el Castell del Remei es configura com una destinació turística que abraça diferents ofertes: turisme històric, cultural, enològic i ornitològic. Com apunta González Antó: “El Castell del Remei sempre ha sigut de la gent i ara volem que se’n torni a gaudir.” Per això organitzen activitats com l’Aplec de Sant Jordi. Diumenge que ve el Castell acollirà parades de llibres i roses, a més d’un mercat de productes artesans. Els més petits de la casa podran gaudir d’inflables i tota la família podrà reviure com era la colònia agrària al segle XIX i principis del segle XX fent una passejada en carruatge de cavalls i arribada de vehicles històrics. Els vehicles arribaran després del tradicional toc de sirena que se sentia a la colònia quan estava habitada. L’ambientació també comptarà amb la participació dels assistents, que es recomana que vagin de blanc. Aquell mateix dia hi haurà dos exposicions i visites guiades al santuari i al celler. A les 11.30 hores tocarà mirar al cel per gaudir de l’espectacle del carrussel aeri d’avionetes i al llac hi haurà una demostració de modelisme naval per part del Club de Tàrrega. Les celebracions acabaran amb un vermut popular i musical i una missa.