L'art de destruir els símbols
Matar el pare des d’un punt de vista simbòlic com un procés d’alliberament personal té molt de freudià, de procés vital per estripar els límits que imposa l’herència i fer el propi camí. El comissari granadí Carlos Martín ha recollit a l’exposició Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes un seguit d’obres que connecten intencions diferents en un mateix fet: destruir els símbols, els tòtems del poder.
“La proposta de l’exposició és buscar els punts d’encontre que s’estableixen en tot acte d’atac als símbols, ja sigui en la creació conscient d’una obra d’art que juga amb les referències del mateix món creatiu, com aquells actes de violència política i religiosa que busquen la destrucció dels símbols religiosos”, apunta Martín. “El projecte havia de ser viable amb obres dels fons del MNAC i l’Obra Social La Caixa, en el moment que em plantegen la possibilitat d’inaugurar-la a Ponent també es van obrir les portes del Museu de Lleida”.
Fins i tot aquell que renega dels símbols, “en el moment de cremar-los participa activament del seu poder perquè li reconeix la força”. Entre creació i destrucció es poden establir ponts que van de la presència a l’absència. “A artistes com López Cuenca els agrada confondre la gent amb una combinació de símbols que d’entrada no sabem quin missatge ens volen donar: el cor de la mare de Déu dels Dolors amb unes lletres en àrab ens transmet una sensació estranya perquè els darrers anys sembla que revifin un conflicte; quan descobrim que són el logo del refresc 7Up ens descol·loca totalment”, explica.
En contrast amb aquestes peces hi ha un seguit d’obres cedides pel Museu de Lleida, talles religioses que van patir els atacs de grups que, en resposta a l’alçament franquista de 1936, atacaven les esglésies com a símbol del poder repressor. “En aquests actes no hi havia cap intenció creativa sinó una actitud absolutament política i social que no es pot desvincular d’aquesta lògica iconoclasta”. Una exposició molt acurada en la qual també hi ha instal·lacions de videoart i diapositives en els quals existeix una confrontació constant entre la intenció i les conseqüències quan parlem d’actes que, per la seua força, trenquen amb els símbols que els precedeixen.
