Aventura en Seat Panda
L’Oriol i el Javier miraven el Dakar a la televisió quan van descobrir que existia el Panda Raid, el germà petit d’aquesta cursa extrema. Es van animar i al cap d’uns mesos ja tenien un cotxe per recórrer el desert. A la motxilla, algun recanvi i poca roba per estalviar pes. Tan poca que en van haver de comprar al Marroc.
Dos amics apassionats del motor, un somni i un Seat Panda. Així comença l’aventura dels lleidatans Oriol Nieto Alloza i Javier Oliva Rodríguez pel desert del Marroc a la competició Panda Raid 4x2, en què van participar 160 equips, entre els quals n’hi havia altres de lleidatans com el Panda Factory o el Panda Raid Lleida.
Ara els queda lluny la preocupació de no tenir el cotxe a punt per competir, l’estrès de no trobar patrocinadors per cobrir els 5.000 euros que els ha costat el viatge i les tensions inevitables que sorgeixen en els preparatius d’un ral·li i la seva realització, passant una setmana compartint el mateix espai, un habitacle tan reduït com el d’un Seat Marbella, el cotxe que els va deixar un patrocinador per fer realitat un dels seus somnis. “Estàvem mirant el Dakar el gener del 2016 i vam descobrir que hi havia el Panda Raid, una competició per a amateurs i assequible econòmicament. Ens vam posar a treballar per fer-ho possible, però no va ser fins al novembre de l’any passat que vam iniciar el treball de valent”, explica l’Oriol. I tan de valent.
El mecànic professional és el Javier i l’Oriol feia d’ajudant però tot i els coneixements i la bona voluntat, aquell cotxe prestat que feia cinc anys que estava parat en terra campa els ho posava difícil. “No estava preparat ni per circular per la via pública, el vam posar a punt i vam passar la ITV”, expliquen. Quan va arribar el dia de partir cap a Madrid, al sortir de Lleida es van treure un pes de sobre, ja estaven en marxa.
Però l’aventura no va començar gaire bé. “A 100 km de Madrid se’ns va parar el cotxe”, diu l’Oriol. El Javier, en un moment fatalista, va creure que el somni s’havia acabat, però les seves mans i algunes peces d’un desballestador van invertir la sort que els va acompanyar durant tota la competició ja que van poder fer les sis etapes del Panda Raid entre Nador i Marràqueix sense cap avaria important. “Potser perquè érem novells, vam ser escrupolosos en la posada al punt i la preparació del viatge i ens va anar bé”, diu l’Oriol. No així a molts dels participants, que fins i tot n’hi havia que passaven tota la nit reparant el cotxe i iniciaven etapa l’endemà sense haver dormit. Els dos amics asseguren que la gent arriscava massa. Sorpresos, van descobrir que “no cal circular a tota pastilla pel desert, aixecant polseguera com es pensa un quan veu les imatges a la televisió. Tens 10 hores per fer cada etapa i solament compta un tram de velocitat controlat per comissaris”, diu l’Oriol. Aquestes proves se les repartien per així viure igualment l’aventura.
De l’experiència s’emporten, entre altres coses, la solidaritat. D’una banda, la de l’organització, ja que part dels 2.100 euros de la inscripció anava dirigida a la construcció d’una escola a Er-Rachidia. Ells, a més a més, van portar equipaments de l’AEM i l’Atlètic Segre per repartir entre la població dels pobles que anaven visitant. I d’altra banda, la solidaritat entre participants. “A l’etapa del sud del Marroc hi havia el desert més dur i els nostres cotxes, els de 4x2, no així els 4x4, es quedaven atrapats a les dunes. Així que havies de baixar i treure la sorra de les rodes a palades. T’ajudaves els uns als altres, i va haver dies que vam estar ajudant fins a tres hores”, expliquen. Al final de cada etapa, arribaven a un campament que comptava amb totes les comoditats i on un camió del Dakar venia tot tipus de peces per reparar els cotxes més castigats durant l’etapa. “Si algú hi volgués anar, jo li recomanaria emportar-se al mínim possible per estalviar pes i invertir temps i diners en la posada al punt tècnica del cotxe. Hi havia gent que portava autèntics equips de música al cotxe i no solament és innecessari sinó que és contraproduent, perquè és important escoltar el copilot, que és qui dóna les instruccions del roadbook”, diu l’Oriol.
Les ordres del copilot a l’interior d’un Seat Panda 4x2 no s’assemblen a les frenètiques instruccions que rebia el Carlos Sainz encara que s’utilitzin paraules similars com E3 per indicar un camí estret o PP per designar la pista principal. Ara, després de complir el seu somni, l’Oriol i el Javier volen seguir somniant i anar a la pròxima edició del Panda Raid. Això sí, treballant amb més temps els patrocinadors per evitar un forat negre a les butxaques.
