El Tibet a tocar de casa

En un petit regne a Lumbini, a les planícies de l’Índia, hi havia un príncep que es deia Siddhartta Gautama. Considerava que el benestar material no ho era tot en aquesta vida i un dia va sortir de palau. Al carrer va descobrir la malaltia, la vellesa i la mort. Corprès per aquesta realitat, va renunciar a la corona i va retirar-se com un ermità per buscar, seguint les diferents opcions de meditació que aleshores tenia al seu abast, l’origen del patiment humà. Gautama esdevingué Buda, que es podria traduir com el despert o l’il·luminat, que va aconseguir desprendre’s de la ignorància i va alliberar la ment per comprendre l’essència de les coses que formen el món.

MOLINETS D'ORACIONS. Al fer-los girar s'activen les energies dels mantres que contenen

Més de vint-i-cinc segles més tard, a Lleida hi ha una comunitat de persones que han trobat, en els ensenyaments de Buda, un camí per al coneixement personal i la pau interior. “No és fàcil explicar com arribes a connectar amb el budisme tibetà, sobretot si tenim en compte que no hem estat educades en aquesta manera d’entendre el món”, reconeix la Mercè, que forma part de la petita comunitat de budistes tibetans de Lleida. “Ja des de joveneta sentia una atracció especial cada vegada que sentia a parlar del Tibet i el budisme; no hi prestava més atenció ni m’obsessionava, senzillament em despertava una certa curiositat”, explica l’Anna, “un dia vaig acostar-me al centre de Ioga de la Maria Lluïsa –lama Yeshe Chödrön– per una altra cosa i només entrar vaig tenir la sensació que es despertava alguna cosa dins meu amb una efusivitat indescriptible; des d’aleshores he après a estimar des del cor i a situar els antres al centre, miro el món des d’una altra perspectiva”.

FUNDACIÓ. El lama Drybgyü Tenpa, un dels fundadors del centre budista de Dag Shang Kagyü

Fora de context pot transmetre una sensació de revelació divina. En alguns casos hi ha qui ho viu com un punt d’inflexió, com el final d’una etapa personal plena d’incerteses emocionals per entrar, lentament, en un camí personal en el qual “aprens a controlar i a allunyar els mals pensaments, a despullar-te de les emocions per trobar l’essència de tu mateix”, confessa el Toni. La seua experiència és extrapolable a la de molta gent que ha descobert el budisme tibetà: “Jo buscava una activitat introspectiva per temperar les emocions i em vaig acostar al ioga. Després em vaig interessar per la meditació i, poc a poc, vaig anar descobrint el budisme.”

CAVALLS AL VENT. En cadascuna d'aquestes teles hi ha desitjos de bon auguris

El ritme de vida trepidant en el qual vivim actualment, tothora endollats al mòbil per viure en la immediatesa, “paradoxalment ens porta a viure desconnectats de nosaltres mateixos, de la nostra ment”, explica el lama i monjo Drubgyü Tenpa, originari de Bhutan i fundador del centre de budisme tibetà Dag Shang Kagyü a mitjans dels anys vuitanta. Està situat a Panillo, a prop de Graus, al Prepirineu aragonès, i és un dels més importants d’Europa. Hi ha turistes que el visiten atrets pel temple i les diferents escultures de colors vistosos; altres hi van per fer cursos de meditació i recessos espirituals; uns pocs hi viuen durant uns quants anys participant activament en manteniment quotidià de la comunitat i també hi ha uns pocs lames que hi són des del primer dia, com en Tsering, originari de Mallorca i resident al Centre des del primer dia, parla tibetà i és el traductor dels monjos orientals.

ENERGIA. Molts budistes senten la pau que es respira al turó sota el qual hi ha el centre Dag Shang Kagyü

Els lames no són monjos sinó mestres, per això poden fer vida civil i no estan compromesos a seguir les restriccions pròpies de la vida monàstica budista, que a priori no dista gaire de les normals d’un orde o congregació cristiana. Tsering, per desmitificar, confessa: “menjo carn, bec les meues cerveses i tinc una vida sexual com la que pugui tenir qualsevol altre”.

MÚSICA. Sovint acompanyen les pràctiques tocant diferents instruments

“El budisme no interfereix ni adoctrina en la vida de la gent”, explica la Marta, de Lleida, “en aquest sentit no hi ha normes de com a ha de ser una família budista ni amb qui ens hem de relacionar, tampoc no ens demanen que fem proselitisme per convèncer ningú”, explica. Discrets i tranquils, els practicants del budisme tibetà busquen la pau al seu interior per projectar amor en els altres. “Es evident que afecta la nostra vida quotidiana perquè vivim més en harmonia amb la gent que ens envolta, procurem entendre per què passen les coses i som més empàtics; potser per això tenim aquesta fama de gent poc esvalotada”, diu el Josep.

En general són molt curosos amb la seua intimitat i la majoria practiquen el budisme sense donar explicacions, n’hi ha molts que ho són i a la feina ni s’ho imaginen. No és pas que se n’amaguin, tampoc ho negarien si els ho preguntessin directament, “però és una cosa que es viu molt personalment i que no sempre és fàcil d’explicar per a qui no hi estigui avesat”, raona la Mercè. Metges, mestres, administratius, estudiants, periodistes, botiguers... si no es coneixen entre ells tampoc no es reconeixen; n’hi ha que són més participatius en les pràctiques i trobades col·lectives i d’altres que només fan la seua meditació en la intimitat. “Cada dia hem de fer una mica de meditació i normalment ho fem al matí, quan estem més tranquils i la ment també està més oberta”, explica la Marta.

Tothom qui es reconeix en el budisme té la sensació d’haver trobat una peça que faltava. “És com si d’alguna manera sempre hagués trobat a faltar quelcom que acabés de donar sentit a la vida”, raona el Toni, “no des del punt de vista de necessitar Buda com un complement, sinó en el fet d’haver descobert el meu vertader jo. Fugint de la idea religiosa que busca l’aprovació d’una divinitat, el budisme et proposa “trobar el teu propi camí”, explica la lama Yeshe Chödrön, encara que “seguir els nostres mestres és una garantia ja que ells ens transmeten el coneixement de 2.500 anys de pràctiques per actualitzar-lo en nosaltres”.

UNA VIDA, MOLTES VIDES El budisme és una manera d’entendre la vida capaç de conviure amb qualsevol religió perquè no obliga a triar cap deïtat. Des que Siddharta Gautama va esdevenir Buda, els seus ensenyaments van expandir-se pel continent asiàtic i es va consolidar en quatre tipus: el Hinayana, el Theravada , el Zen i el Tibetà. Els budistes diuen que el nostre cos és finit i la nostra ment és un contínuum sense principi ni final, per això es reencarna en diferents cossos al llarg de la història. Els budistes creuen en la reencarnació, per això procuren viure segons les veritats de Buda. Les persones, en tant que tenen consciència, estan dotades del potencial per alliberar la ment i és la seua responsabilitat seguir el camí per aconseguir-ho.

ENTREVISTA a Yeshe chödrön - 

lama lleidatana del budisme tibetà

Totes les emocions impliquen una certa dosi de dolor, fins i tot les agradables

 

Va nèixer a Alacant i és una de les poques dones lama (mestre) del nostre país, el seu mestre budista li va posar aquest nom. Al seu voltant s’agrupa bona part de la comunitat budista tibetana de Lleida per compartir pràctiques i meditació.

- Hi ha qui etiqueta el budisme com una religió. És una visió de la vida, una filosofia per entendre’ns a nosaltres mateixos. 

- Això vol dir que no tenen ni veneren cap déu? Buda era un home i ell mateix va deixar escrit que tothom té el potencial per reconèixer la vertadera naturalesa que hi ha en cadascú de nosaltres. 

- A través de la meditació? Entre altres camins. La nostra ment té uns automatismes inconscients i no en tenim prou de ser-ne conscients per trencar-los i superar-los. 

- Seguint els passos de Buda? Ell va ser el primer que va alliberar la seua ment i és el nostre referent, Buda no va deixar res escrit, però ens va ensenyar quatre veritats sobre les quals vivim el nostre budisme. 

- Quines són? Comprendre que totes les coses són no permanents, que tot està connectat i que res no existeix per si mateix de manera independent; que totes les emocions impliquen una certa dosi de dolor perquè fins i tot les que ens són agradables porten implícita la por a perdre-les; les coses no tenen una existència inherent, són una combinació de causes i condicions i que el despertar de cadascú està més enllà dels conceptes i no es pot entendre des del pensament dualista. 

- Tot plegat no és fàcil d’entendre. Tot es va entenent tot fent el camí.