La Guerra civil inèdita
Alec Wainman vivia a Londres quan el 1936 va allistar-se a la Unitat Mèdica Britànica amb la idea de viatjar a Espanya i donar suport a la lluita contra el feixisme. Vuitanta anys més tard l’editorial Milenio publica ‘Almas vivas’, les fotos que va fer durant dos anys amb la seua Leica a la rereguarda del front republicà.
La darrera entrega de la història gràfica de la Guerra civil espanyola, reconstruïda a base de material perdut, oblidat i retrobat, la constitueixen les més de dues-centes fotografies que havia fet un jove anglès anomenat Alec Wainman durant els dos anys que va servir a la Unitat Britànica Mèdica al front republicà. “En les poques referències que hi havia d’ell afirmaven que era anglès, que era conductor d’ambulàncies i fotògraf”, explica el seu fill Serge Alternês. El seu compromís amb els oprimits va ser una constant al llarg de la seua vida; sempre va mantenir contacte amb nombrosos exiliats espanyols i durant dècades va ajudar altres refugiats russos, tibetans o txecs. “Ell sempre va ser un pacifista que creia en la llibertat de les persones com un dret irrenunciable, per això no va deixar mai de solidaritzar-se en qualsevol causa que creia justa”, recorda Serge. Del seu pas per Espanya conservava els records, que l’Alzheimer va destruir a poc a poc els darrers anys de la seua vida. Les fotos, aquelles que esdevenien un record col·lectiu de gran qualitat, s’havien perdut als anys setanta. “Finalment van aparèixer al fons d’una editorial que havia fet fallida molts anys enrere i vaig poder tirar endavant la publicació d’Almas vivas –editorial Milenio, 2017”.
Wainman va arribar a Catalunya per la Jonquera i durant dos anys va viatjar per Catalunya, Aragó, Madrid o el País Valencià, sempre a la rereguarda mèdica. El jove britànic recorda la impressió que li va causar el castell de Lleida al seu pas cap al front d’Aragó els primers mesos de guerra. Wainman va retratar una realitat lluny d’impostures propagandístiques. Milicians en descans en pobles de la rereguarda; metges operant en hospitals de guerra; treballadors del camp que no poden descuidar la terra, o brigadistes internacionals desfilant pels carrers de Barcelona. Els retrats de Wainman transmeten molta humanitat, tanta com la llibertat que defensava. També testimonia la recol·lecció de llibres per regalar als soldats mentre al bàndol franquista, com recorda l’historiador Fontana al pròleg del llibre, “cremaven llibres i assassinaven poetes”.
