Més que un barri

L’escola Joan Maragall, situada al bell mig del barri de la Bordeta, desenvolupa el projecte d’innovació educativa Magnet, Aliances per a l’èxit educatiu. Es tracta d’un programa que ha impulsat la Fundació Jaume Bofill i que acompanya el centre en el desenvolupament d’un projecte en aliança amb institucions d’excel·lència de la ciutat. En el seu cas, comparteixen partenariat amb la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social i la facultat de Lletres (Comunicació i Periodisme Audiovisuals) de la Universitat de Lleida, el centre de Producció Magical Media, l’ajuntament de Lleida i Grup SEGRE.

En l’aspecte de funcionament intern, l’escola Joan Maragall ha fet una aposta de canvi metodològic en aliança amb aquestes institucions, tot introduint pràctiques educatives innovadores que permeten millorar la qualitat dels aprenentatges i l’equitat social del seu alumnat.

En aquest sentit, l’alumne és un subjecte actiu en el seu procés d’aprenentatge i és el centre i la raó de l’educació. És algú que pensa, intueix i actua. Elabora interpretacions i representacions pròpies sobre la realitat. S’il·lusiona i gaudeix, mentre aprèn. Es desenvolupa investigant, deliberant, experimentant, comunicant. En el seu treball diari, es plantegen interrogants o problemes vinculats a la realitat i a la vida dels infants, cosa que permet obrir noves perspectives o respon a les seves inquietuds reals.

L’ús dels mitjans audiovisuals s’integra en el dia a dia com una eina per incentivar, facilitar i millorar l’aprenentatge. El treball amb la imatge i el seu ús comunicatiu afavoreixen la interacció amb les persones de la comunitat escolar i de la ciutat.

D’acord amb aquesta línia, i de cara a reforçar el seu vincle amb l’entorn i amb el barri, els alumnes reflecteixen, en aquest reportatge, la seva particular visió sobre diferents aspectes de la Bordeta.

LA HISTÒRIA

La nostra escola és al barri de la Bordeta, on també vivim gairebé tots els alumnes. L’escola du el nom de Joan Maragall, un poeta català de molt renom, però per què el barri es diu la Bordeta? Ho hem estudiat a classe i ens hem assabentat que aquest lloc ja estava habitat a l’època dels romans, quan hi havia unes residències anomenades villae els senyors de les quals utilitzaven esclaus per explotar les terres, on s’havien construït petites canalitzacions d’aigua procedents del Segre. A l’edat mitjana es va crear el nucli anomenat Vilanova de Fontanet, nom vinculat amb la séquia de Fontanet, que es va començar a fer el 1184, i amb el molí de Vilanoveta, construït el 1189. Situada en una cruïlla de camins, va esdevenir un nucli de certa importància econòmica, però més tard va entrar en decadència i gairebé va quedar abandonat i derruït a causa de les guerres dels Segadors i de Successió. Tan malmès va quedar, que en lloc de Vilanova de Fontanet va passar a ser conegut com Vilanoveta. Però vet aquí que es va construir la primera carretera que unia Madrid i Barcelona, que passava per Lleida i pel mig de l’antiga Vilanoveta. I just allí, algú va fer un hostal que era conegut com l’Hostal de la Bordeta. A poc a poc, es van anar fent cases al voltant, moltes de les quals eren de gent benestant de Lleida, que en lloc d’estiuejar o passar uns dies a la costa, com es fa ara, llavors tenien la segona residència a poca distància de la casa principal. I com que el referent de la zona era l’hostal, doncs li va quedar el nom amb què era conegut. També es van instal·lar diversos negocis que amb el pas del temps van anar donant nom a les cases. Així van sorgir Cal Tupí, Cal Ferrer o Cal Renyer. I el barri ha anat creixent fins a arribar al que és ara. Això sí, per a molts veïns, la Bordeta és molt més que un barri, i quan van al centre de la ciutat diuen “me’n vaig a Lleida”.

eLS CARRERS

Tots coneixem el nom del carrer on vivim i el de la nostra escola. També altres per on passem habitualment o que ens criden l’atenció per algun motiu. Però us heu parat a pensar quants carrers hi ha al vostre barri? Nosaltres ho hem fet a partir d’un plànol de l’associació de veïns. No només això, sinó que els hem classificat pel seu nom. La Bordeta té una vuitantena de carrers, i una de les coses que més ens han cridat l’atenció és que almenys 35 porten el nom de pobles, ciutats o comarques. N’hi ha de Lleida com els de Juneda, Puigverd, Àger, Alfés, Pla d’Urgell o les Garrigues. També hi ha una zona on els carrers porten el nom de municipis de la província d’Osca, com aquest mateix, Montsó, Barbastre i Binèfar. De sants, n’hi ha una dotzena, començant per Sant Jordi, el patró de Catalunya, i altres com Sant Vicenç de Paul o Sant Isidre. Hi ha noms que fan referència a elements clau de la història del barri, com l’Hostal de la Bordeta, situat al bell mig del nucli més antic, o a elements diversos, com Sifó o Bellavista. Així mateix, n’hi ha uns quants de personatges, ja siguin locals, com l’Antoni Solé, que va ser alcalde de barri, o Ignasi Bastús, o bé universals, com Goya o Arquitecte Gaudí. Precisament, ens ha cridat molt l’atenció que només hi ha un carrer amb nom de dona: Maria Montessori. Per això hem decidit demanar a l’ajuntament que hi hagi més carrers dedicats a les dones. A més a més, creiem que caldria posar una fita on hi havia l’hostal que dóna nom al barri i també afegir Vilanova de Fontanet als cartells anunciadors de la Bordeta, incorporant així el seu antic nom.

lES BOTIGUES

A la Bordeta hi ha un grapat de botigues, i els alumnes del cicle inicial de Primària descobrim el barri visitant-ne algunes al llarg del curs. D’aquesta manera, a més de conèixer les botigues i botiguers, també aprenem quins productes hi podem trobar. Una a les quals hem anat és una verduleria, on vam aprendre el nom de fruites i verdures de temporada. A més, com que havíem de fer panellets a classe, vam aprofitar per comprar els ingredients necessaris. “Amb la farina d’ametlla vaig fer un panellet i el vaig decorar amb una cirera, estava boníssim”, recorda la Maria. La senyora Marina, la verdulera, ens va recomanar menjar fruita i verdura cada dia. A la floristeria, la Marta va preguntar a quina època de l’any creixen més flors i al forn de pa la fornera ens va explicar tot el procés i ens va ensenyar els ingredients i les màquines necessaris per fer el pa. Vam comprar un pa rodó tallat que ens vam menjar amb oli i xocolata. “Em va encantar aquell pa perquè estava fet amb massa mare”, diu el Víctor. A la peixateria i a la carnisseria també hem pogut conèixer els diferent tipus de peix, així com de carn i dels animals que prové. I a la carnisseria fins i tot vam poder comprovar el fred que feia a la nevera per tal de conservar la carn. I en feia molt!

Establim lligams

La nostra escola, la Joan Maragall, és una de les tres públiques de la Bordeta. També n’hi ha una altra de concertada i un institut públic de Secundària, el Maria Rúbies. Precisament, els alumnes de quart d’ESO d’aquest centre ens visiten cada curs per demanar-nos ajuda a l’hora de decidir sobre el seu futur professional, ja que han de triar si volen fer Batxillerat, un cicle formatiu o deixar els estudis. Vénen i ens expliquen les seves habilitats, capacitats i interessos personals. Amb aquesta informació, els alumnes de primer de Primària, treballant per grups, busquen informació sobre les diferents professions i itineraris educatius, per deduir quins són els que encaixen millor per a cadascun dels estudiants que acaben l’ESO. Finalment, van a l’institut i exposen les conclusions a les quals han arribat.

I si els alumnes de primer fan d’assessors dels que acaben l’ESO, els de P-4 han estat capaços aquest curs de fer de mestres musicals dels que encara són més petits i van a l’escola bressol. Va ser al desembre, quan havien après les cançons de la cantada de Nadal de l’escola. Les seves mestres els van proposar d’anar-les a cantar a l’escola bressol. Així ho van fer i la veritat és que per a ells va ser molt divertit i emocionant no només cantar les cançons, sinó compartir amb els nens de l’escola bressol els instruments musicals que havien portat. I els seus companys encara més petits, els de P-3, han viscut una experiència totalment diferent, ja que en el seu cas van cantar nadales i van fer cagar el tió amb els avis del centre de la Bordeta de la Fundació Adesma. No només això, sinó que també van participar tots junts en diverses activitats visuals en les quals tant els avis com els petits s’ho van passar d’allò més bé.

Isabel Santiago

Director Joan Maragall: "

Sempre he volgut ser mestra, no m’he plantejat cap altra feina"

Els alumnes de l’escola fan de locutors en una particular emissora, Ràdio Carmanyola, en la qual han entrevistat la seva directora, Isabel Santiago. 

Rodrigo Larios, veí del barri El senyor Rodrigo Larios, a banda de fer gairebé vuitanta anys que viu a la Bordeta, és una de les persones que millor coneixen la seva història.  Des de quan viu a la Bordeta? Sóc de Cuevas de Almanzora (Almeria) i vaig arribar l’any 1940 amb la família per poder treballar, ja que aquí a Catalunya hi havia llocs de feina.   Qui era Ignasi Bastús, el nom del qual porta el carrer de la nostra escola? Era un comerciant de Barcelona que es va casar amb la filla del Ton de Tàrrega (Antoni Solé, que havia estat alcalde de barri). L’Ignasi Bastús va prosperar molt al barri i es va fer una casa a la plaça Sant Jordi.  Va conèixer Joan Oró, el gran científic lleidatà que dóna nom al parc més gran del barri? No personalment. Joan Oró, tot i que no va néixer al barri, el freqüentava de petit perquè els seus pares hi tenien un obrador de pa.  Com definiria la Bordeta? És un barri molt bonic i tranquil. Antigament, de gent rica de Lleida i, després, de gent treballadora. Va ser el primer barri de Lleida i tenia molta activitat social. Què ha canviat de la Bordeta en els darrers anys? Abans els carrers estaven sense asfaltar, no hi havia enllumenat urbà ni aigua a les cases, havíem d’anar a les fonts. Només hi havia un telèfon i tan sols teníem un autobús que passava un cop al matí i un altre a la tarda. Les cases eren plantes baixes amb un hortet a la part posterior. El primer edifici de pisos es va fer prop d’on ara hi ha la pastisseria Pons. Hi havia un guàrdia que vigilava tot el barri. Els nens anàvem en bicicleta i fèiem molta vida al carrer.  Quins comerços destacats hi havia? Hi havia La Tendeta, Cal Quadrat, la fàbrica de lleixiu La Bordeta, una peixateria, una carboneria, un guarnicioner, una bòbila, l’estanc Trilla, on hi havia l’únic telèfon, el Bar Orient, que tenia un pati on es feien els balls del cap de setmana, Cal Patates, que era l’antic hostal, una bodega... Quin tipus de construccions hi havia? A part de les casetes baixes, també hi havia les viles d’estiueig de la gent adinerada de Lleida.  Quan vostè era petit, hi havia algun edifici important que ara no hi és? Sí, hi havia l’església antiga, la casa de l’Ignasi Bastús (on ara hi ha la farmàcia de la plaça Sant Jordi), un hostal situat on actualment hi ha la gestoria Cervera, una hípica que posteriorment va ser camp de tir on ara hi ha el camp de futbol, i on ara hi ha l’escola de l’Esperança hi havia el xalet de la família Santesmasses.  Va formar o forma part d’alguna entitat o associació al barri? Ja des de petit vaig sentir la necessitat de col·laborar i participar en les diferents entitats i moviment socials. Alguns vinculats amb l’església i altres com l’actual associació de veïns.  Quins records destacaria de la Bordeta? Quan era petit només hi havia una escola que es deia Colegio Nacional Bordeta amb quatre classes, dues de nens i dues de nenes; que els petits ens banyàvem a la séquia de Fontanet (actualment soterrada) i els grans al canal de Seròs (tot i que estava prohibit); que hi havia un burot que cobrava impostos a la gent dels pobles que venien a comprar i vendre a la ciutat, que l’autobús valia 1 pesseta o que anàvem a menjar la mona a la serra del Cabel·lo.