El pulmó de Lleida

La Mitjana de Lleida és un bosc desconegut per a molts lleidatans, encara que potser hi vagin puntualment. És més que el pulmó de la ciutat o el jardí de la capital de Segrià, on se celebren aniversaris i passen diumenges al matí pedalant. La Mitjana és un bosc de ribera amb més de 200 anys, on es troben espècies d’animals com senglars, teixons o genetes, un autèntic laboratori en el qual descobrir la fauna i la flora d’aquest espai natural protegit que en 20 anys ha augmentat un 40 per cent la superfície vegetal. La Mitjana, un parc ubicat al barri de Pardinyes, que veiem avui i de la qual fem usos educatius, de lleure i científics, ja que fins i tot acull congressos relacionats amb l’ornitologia, és recent. El seu aspecte actual es remunta als estralls de les riuades de l’any 1982, quan la força de l’aigua va redibuixar l’illa al mig del riu que és una mitjana, d’aquí el nom del parc.

A TOCAR. A l'inici de la visita guiada, que es fa el tercer diumenge de cada mes, ja es poden seguir rastres.

Els que tenen avui més de 45 anys, arribats a aquest punt del reportatge, potser han sentit la necessitat d’aclarir que la Mitjana és una creació humana, que abans, en aquesta zona de Pardinyes, no existia res de semblant, més que el riu Segre i la Platja de Lleida, i que el primer ajuntament democràtic, en tot cas, va decidir regalar als lleidatans una zona verda a tocar de la ciutat. “Aquest és el debat etern, si la Mitjana és natural o creada. Bé, ningú l’ha construït, s’ha anat creant de manera natural i espontània. El que ha fet l’ajuntament des dels anys 80, quan la declara Àrea d’Interès Natural, és fixar i protegir l’espai i els éssers vius que hi habiten, que han anat canviant amb l’evolució del bosc”, explica l’Esther Fanlo, una de les persones que més coneixen i s’estimen la Mitjana, coordinadora de Sostenibilitat de la Paeria.

Davant d’un pòster del parc a vista d’ocell ens assenyala que tot comença quan l’any 1912 es construeix la presa del canal de Seròs per dur aigua del riu Segre a Seròs i Utxesa per fer electricitat. “Al construir les comportes i l’assut l’aigua s’estabilitza i els sediments que arrossega el riu des de la muntanya comencen a reblir creant l’actual Mitjana, i fins i tot parts de Pardinyes com ara el camp de futbol”. Així, la propera vegada que recorrin pel parc poden mirar-se’l d’una altra manera. Efectivament, trepitgem sediments acumulats durant 200 anys. Els camins pels quals anem en bicicleta o passegem el gos són el que era el fons d’una presa com ara és Terradets, i que en 200 anys podria ser menys llac i més parc com ho és ara la Mitjana.

OBSERVADORS. Els prismàtics són un bons aliats en el redescobriment de la Mitjana

L’Albert fa parar el grup de la visita guiada del tercer diumenge de maig en el segon encreuament passat el pont de ferro. “Agafeu una pedra de terra. I si us dic que no és una pedra, què em diríeu?” Els assistents toquen i miren el que té tota la pinta de pedra i l’Albert els dóna la resposta sense demorar-se: “Les pedres de la Mitjana són codissos. Roques de la muntanya modelades per la força de l’aigua del riu que les va portar fins aquí. Com que passem pels que eren els sediments de la pressa, doncs és per això que trobem còdols com també n’hi ha als arenys de la part del riu Segre sota els instituts”. Els nens que han anat amb els seus pares a fer la visita guiada es guarden la pedra a la butxaca i van a enfilar-se en un xop mig caigut en un marge del pont de ferro. La Mercè, una altra guia, apunta que és el xop més fotografiat del parc de la Mitjana i l’atracció de l’arbre que és parada obligada l’utilitzen els guies per mostrar com són les seves fulles. “Tenen forma de gotes d’aigua. Per enrecordar-se’n sempre recomano pensar en què passa si plou molt. Ens quedem xops, oi?”, diu la Mercè, que és la guia principal de les escoles que visiten el parc. Encara que hi ha col·legis que organitzen la seva passejada pel parc amb la Paeria, d’altres ho fan per lliure.

RUTES EN BICI. Els camins plans del bosc el fan ideal per a rutes familiars en bicicleta.

El matí que quedem amb l’Esther és núvol, amenaça de ploure fort i deixar-nos tan xops com per no oblidar de la forma de les fulles que ens mostra l’Albert. Així que ens afanyem a fer-li la foto al mig del pont de ferro on ens trobem, ja de tornada, un grup d’escolars de Ciutat Jardí que han vingut per lliure, igual que els de l’escola de Torà amb els quals coincidirem als porxos de la zona de la Carbonera aixoplugant-se de la tempesta. Els estudiants de ciència del Joan Oró que han marxat abans de la una del migdia, hora del diluvi, després d’explorar amb bicicleta el parc amb el professor de ciències, s’han salvat pels pèls o, més aviat, s’han perdut la festa de l’aigua. Així, els alumnes de parvulari de Torà juguen a atrapar les gotes de la pluja i els rajos que cauen del porxo. Al costat, els alumnes de Ciutat Jardí s’envalentonen amb els seus impermeables i surten a ballar i jugar sota la pluja. “Un dels millors moments per visitar la Mitjana és l’endemà d’un dia de pluja perquè així és fàcil seguir els rastres dels animals que hi viuen”, assenyala l’Esther. Una de les ecoactivitats que ofereix la Paeria a la Mitjana és el seguiment dels rastres dels animals que hi habiten, ja que al ser nocturns són cars de veure. A les visites, l’Albert explica que posen trampes de documentació amb càmeres nocturnes que fotografien, per exemple, els teixons sortint de la seva galeria.

No han aconseguit, però, esbrinar quin nou animal sembla haver-se instal·lat al jardí de la ciutat i que deixa petits però nombrosos forats a terra. Ulls ben oberts quan tornin a la Mitjana.

ESTHER FANLO, Coordinadora de sostenibilitat L’Esther Fanlo és una apassionada de la seva feina que, en part, consisteix a coordinar totes les activitats que es fan al parc de la Mitjana. Explica que encara que passen 120.000 persones a l’any ella voldria que fossin més les que coneguessin i estimessin aquest espai natural i bosc de ribera. Era molt diferent la Mitjana fa 30 anys? Sí. Abans que la Paeria establís el Pla d’Ordenació i gestió l’any 1991, aquí venien a canviar l’oli del cotxe, a fer fogueres, talar arbres per fer llenya i fins i tot era abocador de residus. Això per una banda; per una altra, el bosc ha canviat molt, en 20 anys ha doblat la superfície. Qui són els principals usuaris? Cada vegada hi ha més gent que la fa seua des del respecte, que és l’objectiu. Hi ha usuaris familiars, educatius, científics, esportistes... De tot tipus.

SABIES QUE...

DESCOBREIX LA MITJANA L’ajuntament de Lleida programa diferents activitats al parc de la Mitjana. D’una banda, cada tercer diumenge de mes, els guies del parc ofereixen una visita guiada i gratuïta que comença a l’exposició permanent instal·lada en una de les casetes de fusta. Recomanem que portin prismàtics, per poder arribar fins als forats al tronc que fan de cases dels picots verds, així com un bon carregament d’antimosquits. Al web http://sostenibilitat.paeria.cat poden trobar tallers, excursions, cursos i altres activitats organitzades des de Sostenibilitat. N’hi ha que cal inscripció prèvia, com la visita tècnica a un habitatge de consum d’energia zero programada avui a l’Arborètum. Anoti’n a l’agenda el 23 de setembre, que es fa la nit dels muricecs, la Batnight, on gaudeix tota la família a la caça figurada dels ratolins voladors. RASTRES. El porc senblar acostuma a rascar-se contra els arbres deixant així l'escorça