La clau de l'holocaust targarí

A mitjans del segle XIV, l’Església catòlica va recórrer a tota mena de processons, misses i rogatives per frenar la pesta negra que arrasava Europa. Cap sant no va poder intercedir pels homes davant del virus letal i, a Catalunya, es calcula que va morir un terç de la població. Ni la institució eclesiàstica va fer autocrítica, ni la població va posar en dubte el poder diví, i a falta de raons i explicacions per entendre la cruesa de la pandèmia, els jueus es van convertir en els sospitosos principals de tots els mals. En la cultura popular, feia dècades que eren motiu de burla i rumors, “i arreu d’Europa les autoritats van començar a dictar normes que tendien a aïllar-los i a tractar-los de manera especial”, apunta Anna Clotet, historiadora del Museu Comarcal de l’Urgell. “A Tàrrega, se’ls va prohibir tocar els aliments al mercat, per exemple, una norma que fomentava l’estigmatització del col·lectiu i la idea que eren gent impura.”

La gran majoria de la població d’aleshores no sabia ni llegir ni escriure, per la qual cosa bona part de les notícies i la informació es transmetia a través del rumor oral, i el poder eclesiàstic ajudava a fomentar la idea dels jueus com a poble corrupte representant-los sempre com uns homes barbuts, amb caputxa i, sovint, geperuts: “En alguns fragments del retaule que es conserva de Vallbona de les Monges, hi ha una escena en la qual dos jueus apunyalen el cos de Crist, una manera poc subtil d’explicar la visió que el poder eclesiàstic tenia dels jueus.” La pesta negra va exacerbar l’odi visceral de la gent contra aquest col·lectiu i arreu d’Europa, sobretot a França i Alemanya, se’ls va perseguir, matar i expulsar amb l’excusa de ser-ne els propagadors.

Durant el segle XIII, Tàrrega era una ciutat pròspera i, a poc a poc, hi va créixer la presència de jueus. En general, eren molt actius en el món de les finances i era habitual que les autoritats també recorreguessin sovint als seus serveis per aconseguir diners prestats. “De fet, bona part de les decisions preses en l’àmbit local contra aquest col·lectiu té a veure amb la crisi econòmica i la necessitat de crear un clima en contra dels seus creditors”, explica Clotet. Un clima hostil que la pesta negra va accelerar durant el segle XIV, un ambient que va provocar una de les més grans i cruentes matances de jueus al sud d’Europa: la tragèdia del call de Tàrrega. Aquesta no ens ha arribat per mitjà d’una tradició capaç de navegar a través dels segles, sinó que “va ser una descoberta gairebé fortuïta, arran d’unes excavacions als afores de la capital de l’Urgell, en les quals es van trobar unes fosses comunes que ens van permetre començar a reconstruir un dels episodis més dramàtics de la nostra història local”.

Malgrat les pressions del Govern d’Israel per frenar la investigació historiogràfica i arqueològica de la troballa, ja que, “per motius religiosos, s’oposaven a la recerca científica i negaven la participació de dones en els treballs, per considerar-nos impures”, els tècnics del Museu van poder seguir excavant. “Les fosses comunes corresponen a les víctimes de l’atac que el juliol de 1348 els habitants de Tàrrega, de majoria cristiana, van perpetrar contra els jueus que vivien al call de la vila. Unes setmanes abans, sabem que a Cervera havia tingut lloc un atac similar, que havia causat una vintena de morts; per això sospitem que, molt probablement, a Tàrrega, en produir-se l’atac, hi havia jueus de Cervera que havien vingut a refugiar-s’hi.”

Es calcula que van assassinar-hi unes tres-centes persones, amb ganivets, destrals, bastons, pedres i qualsevol altre objecte que tinguessin al seu abast, sense distingir entre homes, dones, gent gran o criatures. “Suposem que els supervivents, en dies posteriors, van enterrar els morts sense poder seguir fil per randa els rituals funeraris propis dels jueus de l’època, un fet que ens ha deixat tot tipus d’objectes propis de la seua vida quotidiana, com anells, botons, monedes i, fins i tot, un collaret amb una col·lecció d’amulets espectacular. “La de Tàrrega és una troballa única a Europa que, juntament amb les diferents excavacions que s’han fet a la ciutat, ens permeten explicar en detall com era la vida quotidiana fa set-cents anys.”