Aficions en miniatura

Les aficions moltes vegades s’apoderen de la nostra ànima el dia més inesperat, per una combinació d’atzars absolutament imprevisibles. “Quan érem petits els estius a Lleida ciutat eren molt avorrits i amb el meu germà ens vam començar a aficionar a pintar figuretes de maquetes”, explica Jordi Gros. Trenta anys d’experiència més tard ha guanyat, juntament amb dos amics gallecs, un dels premis en maquetisme més importants del món –vegeu el desglossament–.

Quan veus les peces en una fotografia, sense referències que ens permetin veure de quina mida estem parlant, no et fas a la idea de la mida exacta amb la qual treballa Jordi Gros; senzillament veus uns personatges molt ben acabats, amb unes mirades expressives, amb la roba arrugada i aquells botons ben cosits de la jaqueta mig oberta. Unes recreacions molt realistes que guanyen força en el moment que ens diu la mida: uns tretze centímetres d’alçada.

La majoria de les peces que ha creat Jordi Gros són històriques, i aleshores ha de buscar informació per assegurar-se que “les maquetes siguin rigoroses i se cenyeixin a la realitat; si et presentes a un concurs d’aquesta naturalesa tingues per segur que al jurat hi haurà algú que sap els colors dels barrets dels suboficials de l’exèrcit napolèonic, quants botons portaven a la jaqueta els soldats britànics de la primera guerra mundial o com era una espasa de la caballeria tsarista de finals del XIX”.

Frank Underwood, el temible protagonista de la sèrie nord-americana House of Cards interpretat per Kevin Spacey, també s’aficiona a les maquetes històriques. Ell les pinta. Jordi Gros també les construeix des de zero. Ell mateix reconeix que la seua especialitat, el que se li dóna millor, és omplir-les de vida amb els colors. Amb els aerosols fa les bases i també les ombres i amb els pinzells va creant els mil detalls que donen profunditat i riquesa, expressivitat i realisme a les figures. És protèsic dental, encara que des del seu punt de vista “no hi ha cap relació entre la feina i l’afició”.

Qualsevol que veu el resultat final s’imagina que té un estudi ple de taques, pinzells, draps i pintures i una lupa enorme per poder treballar amb precisió. Ni rastre. Ordenat, polit i precís, el Jordi guarda les desenes de pintures, pinzells en calaixos i prestatges i “no faig servir cap tipus de lupa perquè a banda que no tindria la precisió que necessito, els oftalmòlegs m’han dit que aquest tipus d’esforç ja va bé per a la vista”.

Mai no s’ha plantejat professionalitzar-se, si és que algú en aquest món es guanya la vida fent manualment aquest tipus de peces de col·leccionistes. “Al començament havia fet tancs o altres complements grans que són molt bonics però ocupen massa espai, ara només faig personatges sols, a vegades a cavall o de mig cos”. Les figures les guarda en una vitrina del menjador i, de tant en tant, n’hi ha alguna que desapareix perquè se’n despren.

“Fa pena perquè hi has invertit moltes hores i d’alguna manera te les estimes, però també és una forma de fer espai i que algú altre gaudeixi el que faig”. Sense deixar de treballar amb aquestes mides, “ara m’estic aficionant a les figures fantàstiques perquè són menys estrictes i tinc més marge per crear”.

Tres anys, tres autors, un premi La Word Model Soldiers Federation organitza cada tres anys un concurs internacional de modelisme. Engany se celebrava a Chicago i el primer premi de la categoria Best of Show va ser per aquesta peça inspirada en la batalla de Rocroi (Flandes, 1643). Fa 23 x 15 centímetres i han estat gairebé tres anys treballant-hi. Gros ha format equip amb els gallecs Juan Carlos Ávila i Luis Esteban Laguirda, sobretot fent feines de pintura. Està considerat el guardó de modelisme especialitzat en motius històrics de caràcter bèl·lic més important del món. A banda de les qüestions tècniques (proporcions, expressivitat, detalls, colors, precisió...), el jurat també valora el rigor històric de les peces.