SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Els encanta buscar material, retallar, pensar, muntar, enganxar i crear mons nous a partir de les cendres dels vells. La invasió del digital ha provocat una certa reacció de nostàlgia analògica. Buscar material tangible, tocar-lo amb les mans i treballar sense estar connectat a cap pantalla. El collage està de moda. Remenar llibreries de vell, acostar-se a mercats d’antiguitats, buscar per internet o fins i tot estar atent en passar per la vora d’un contenidor. El material amb el qual treballen pot aparèixer en qualsevol lloc. “Revistes dels anys cinquanta, enciclopèdies il·lustrades, pòsters, postals...; qualsevol imatge en paper és susceptible de ser treta de context per convertir-se en part d’una peça nova”, explica Josep Pulido, que es considera un nouvingut en aquest terreny artístic. Durant molts anys s’ha dedicat a la infografia, el disseny gràfic i la il·lustració, “i ara fa un parell d’anys vaig començar a fer collages i vaig descobrir una xarxa de creadors molt activa de gent que s’hi dedica”. És a través d’aquests canals que ha conegut artistes com la basca Rebeka Elizegi, que es guanya la vida com a dissenyadora gràfica tot i que reconeix que “des de petita retallo i creo collages”. És el camí a través del qual Elizegi explora la seua creativitat, buscant formes atemporals a través, sempre, d’originals. “Mai no redimensiono a través d’escanejar i reimprimir, per això també puc trigar molt temps a acabar-les, perquè necessito que les peces encaixin a la perfecció”. Fa molts anys que treballa i reflexiona al voltant del gènere, i en les peces que presenta a Lleida, titulades Pares y nones, mostra “diferents formes de crear conjunts afectius que no sempre han de ser una parella heterosexual”.

Elizegi també té una predilecció per les revistes vintage, encara que per crear peces atemporals no dubta a fer servir material actual. “Busco una idea, hi penso, investigo, recullo informació i material i a poc a poc vaig creant al voltant dels conceptes que vull tractar”. Un ritme de treball que no té res a veure amb el procés frenètic d’Imanol Buisan. Aquest jove egarenc està immers en una dinàmica creativa d’una intensitat aclaparadora.

Una vegada han visualitzat una peça s'han retallat les images originals, una tècnica que demana precisió.

“Des del 2014 faig un collage cada dia, sigui Nadal, un dijous laborable o un diumenge de vacances; cada any des d’aleshores m’he anat marcant reptes, ja fossin les tècniques emprades, les temàtiques o el temps que puc dedicar-hi”. Des d’aleshores n’ha fet més de mil, “els que vaig fer amb postals són fàcils de guardar perquè són petits; els que no he donat o venut els guardo en capses i calaixos”. Espai. Els qui es dediquen al collage acaben necessitant espai “per anar acumulant revistes i llibres, així com tenim capses i carpetes plenes de material que guardem perquè saps que algun dia ho faràs servir. Al començament costa arrencar perquè no tens imatges amb les quals endegar els projectes; després vas acumulant i classificant imatges les quals, a poc a poc, et van obrint possibilitats creatives”.  Qui parla és Marisa Maestre, una dissenyadora gràfica de Madrid a qui agradava pintar aquarel·les fins que un dia va decidir introduir collage als quadres i d’aleshores “em vaig passar completament a aquest món i des del 2008 que és la meua passió”.

Viure del collage no és a dia d’avui una possibilitat per a cap dels quatre, “la majoria de la gent que s’hi dedica és aficionada, si l’art no està vivint un bon moment encara és més complicat per a algú que faci collage”, raona Maestre. Considerat un art menor en els circuits de tècnics de museus, crítics, col·leccionistes, compromissaris, historiadors i galeristes, el collage està en plena expansió. Les xarxes socials n’han permès una difusió molt ràpida i “el fet que una peça es pugui fer amb deu minuts també t’anima perquè veus els resultats d’una manera ràpida”, apunta Maestre. Destruir per reconstruir, treure de context per crear un món nou, aquest és l’art del collage.

"intento evitar la fragmentació de cossos típica del collage"

Josep Pulido. Creador

Nascut a Albesa, la carrera professional l’ha feta al món de les arts i els mitjans de comunicació com a dissenyador, il·lustrador i infògraf. El collage ha irromput amb força en el seu món creatiu.

Sovint manté intactes les figures humanes.

Intento evitar la fragmentació de cossos típica del collage, m’agraden sencers per transmetre una sensació de protecció i d’integritat.

Peces molt curoses i delicades fetes amb talls molt fins.

He de confessar que tinc prou traça treballant amb les mans i puc retallar motius florals que demanen molta precisió.

Enganxa?

Si més no acabes incorporant el radar per localitzar material i a casa tinc molts calaixos i carpetes plenes d’imatges. És veritat que m’agrada i que ara treballo en aquesta direcció. Fins i tot ho estic incorporant al meu estil com a dissenyador gràfic.

tracking