SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des del dia que la gent es va calçar els peus que algú va dedicar-se a reparar les sandàlies. Primer eren els mateixos fabricants, després el sector es va especialitzar i els sabaters van ser aquells especialistes a donar una segona oportunitat al calçat. Al calçat i a les bosses de mà, les motxilles, les jaquetes i a ‘tot’ el que sigui reparable.

Els sabaters són tan antics com les mateixes sabates, sobretot quan la seua fabricació era més escassa i la gent només en gastava unes poques durant tota la seua vida. Aleshores s’arreglaven amb la mateixa naturalitat que se sargien uns pantalons o es cosien uns botons. “Avui la gent es compra molt més calçat que fa trenta anys i en general és de menor qualitat, però quan algú troba unes sabates amb què se sent còmode prefereix arreglar-les que no pas llençar-les”, explica Jaume Carulla, de Suela-ràpid, un dels divuit sabaters que encara continuen oberts a la ciutat de Lleida. Anys enrere hi havia un gremi, però ara no hi ha cap associació que agrupi els interessos del sector. De fet, tot i ser un dels oficis més antics “no hi ha estudis per ensenyar l’ofici ni està regulat de cap manera. Tots hem après la feina a base de treballar i treballar, de fer proves, d’arriscar”, explica el Josep, soci del mateix taller. Hi ha tants i tants models de sabates diferents que cada fabricant és diferent. Cuirs, pells sintètiques, gomes, plàstics i teixits de tota mena conformen un mercat que genera milers de models diferents.

“Generalment, els problemes sempre acaben sent els mateixos, soles que es desgasten, sivelles trencades, mossegades de gos o parts que es desenganxen, per dir els més habituals; però després cada fabricant té les seues diferències i et pots trobar que alguns posen materials repel·lents per tal de dificultar-ne la reparació”, explica el Jaume. Les bosses de mà, les motxilles i les maletes són tres dels complements més habituals que arriben als sabaters, que busquen “la manera d’arreglar el problema procurant que es vegi el mínim possible”. La quantitat de materials que s’amaguen en prestatgeries i calaixos és infinita, des de reblons i sivelles de totes les mides, formes i colors fins a coles especials per a tota mena de materials”.

Per reparar materials com el cuir es necessita una màquina especial per poder-lo perforar i treballar còmodament.

Els bons sabaters són molt manetes, però tampoc són superherois. “A vegades et poden portar una maleta que s’ha deformat i el fabricant t’explica que el plàstic intern té una caducitat i que amb el temps es trenca, aleshores nosaltres no hi podem fer res”, diu el Jaume. Un altre problema és la gent que arriba al sabater quan ja és massa tard, “hi ha clients que apuren molt les sabates i ens les porten que ja no és possible la reparació o és molt costosa”, diu el Josep. Els preus que ofereixen els sabaters acostumen a ser molt ajustats, però “també és veritat que si la reparació ha de ser molt complicada hi ha gent que prefereix comprar-se un producte nou més barat”. Aquests clients venen, demanen pressupost i marxen; “el problema és quan ens deixen l’encàrrec i no el vénen a buscar”, es lamenta.

Aquesta és una de les màquines bàsiques d'un taller de sabater.

Un altre misteri relacionat amb els sabaters són les claus. “No sé qui va ser el primer que va instal·lar aquesta màquina al taller per copiar claus, però la veritat és que s’ha convertit en un bon complement per als nostres ingressos. No té cap secret, fa molts anys que ho fem i ens ajuda, però realment és un misteri”, ironitza el Jaume mentre agafa un encàrrec: un matalàs inflable. Tenen garantia en la reparació i, d’entrada, no diuen mai que no.

tracking