Medicina mecànica

Fins a tres vegades va anar al taller Bonet Motors de Lleida un senyor convençut que un gat se li havia instal·lat al motor del cotxe. “L’obríem, miràvem pertot arreu i ni rastre del felí”, explica entre riures el Jacint Bonet, el fill de l’empresa familiar on treballa des de fa vint-i-dos anys amb el seu pare, el Jordi. “Al final, va resultar que tots dos teníem raó. El gat, que dormia al garatge on tancava el cotxe, es posava al motor a la nit i, durant el dia, sortia”, resol el Jacint. Aquesta és una anècdota que destaca en la línia recta que dibuixen els tipus de reparacions que passen pels tallers. “En general, la gent no sap què li passa al cotxe quan ve. Per això hi som nosaltres, que no parem d’estudiar electrònica i mecànica, ja que cada model de cotxe que surt requereix formació. Tot i que, avui dia, sí que hi ha el qui ve havent consultat a internet el llumet que se li ha encès al cotxe”, explica el Jacint amb la mirada posada dins un vehicle que treballa a l’elevador.

Després d’una època de crisi durant la qual va sorgir un bon grapat de tallers mecànics il·legals a la ciutat, ara els professionals viuen un moment de recuperació. “Vam passar de l’abundància, en què la gent preferia comprar-se un cotxe nou a gastar-se mil euros en una reparació, al sorgiment dels tallers il·legals per la crisi. Fins ara, que s’hi ha posat seny, hi ha equilibri, com ha de ser”, diu mentre li aguanta l’escala al tècnic que ha vingut a arreglar el compressor. Aquest, el compressor d’aire, és un bàsic en un taller mecànic. Moltes de les eines que utilitzen, fins i tot alguns dels elevadors, funcionen amb aire comprimit i s’endollen al circuit, com si es tractés d’electricitat. “Sense el compressor, hauríem de fer molta més força”, explica el Jordi, que va amunt i avall provant de centrar-se a acabar un canvi de corretges, un treball meticulós que fa impossible cap distracció. Però el ritme de la tarda sembla que se li ha conjurat en contra i el taller dels Bonet, a Balàfia, és un punt de trobada. La relació amb els clients és distesa, gairebé frega l’amistat. En aquest, com en altres tallers familiars, “tenim la sort de tenir uns clients fidels, la qual cosa fa que ens coneguem prou per no ser uns desconeguts o una mica més”, explica el Jacint. Ell va començar al taller amb 17 anys, abans solament l’havia trepitjat dos cops. Va fer mecànica perquè no li agradava estudiar, tot i que ara, amb l’experiència de la formació continuada que requereix la feina, llença un missatge: “La mecànica hauria de ser una carrera, no una formació professional i prou. Som com metges, hem de saber-ho tot i més dels cotxes per fer el diagnòstic adequat.” I, ben pensat, ens refiem tant del que diuen els metges com dels mecànics. Tot i que els segons diagnostiquen amb la dificultat que suposa que el malalt no parla. Per això, el primer que fan quan arriba un cotxe al taller és mirar la fitxa tècnica (“que és com el DNI: ens diu qui és el cotxe, per situar-nos en la seua composició mecànica i electrònica”, diu el Jacint) i connectar-hi la màquina de diagnosi. “Aquest ordinador ens diu què li passa i on li passa.” És un altre dels bàsics d’un taller, encara que n’hi ha d’altres: el calendari, el rellotge, el telèfon (penjat d’una paret que serveix de llibreta d’anotacions) i la capseta de les claus dels cotxes que estan pendents de reparació.

Una de les paraules més escoltades aquesta tarda al taller és “ITV”. El moment d’anar a passar la ITV és un punt d’inflexió, sigui per preparar-lo o per reparar, a posteriori, el que ens han dit que no funciona. Un altre moment en què es porta el cotxe al taller és l’època de vacances. “La gent està molt conscienciada i ve perquè el posem a punt per fer carretera”, diu el Jacint.

Li preguntem quins bàsics hauria de saber tothom sobre el cotxe i ho té clar: “Tothom hauria de saber mirar els nivells.” I no tothom en sap. És clar que, en aquest cas, de ben segur que confien cegament en el seu mecànic i passen a veure’l de tant en tant, perquè la confiança es guanya a partir d’explicacions clares i sinceres, com les que hem escoltat en aquesta tarda de taller.