Els pintors de la transició
Una mostra original del fons del Museu d’Art de Ginebra ens acosta a Lleida gairebé 50 pintures holandeses i flamenques dels segles XVI i XVII. Els pintors es van adaptar als temps reivindicant-se com a creadors amb veu pròpia.
Els Països Baixos del segle XVI eren un dels ports més importants d’Europa i un dels pols d’una classe social emergent i cada vegada més poderosa, la burgesia. En aquest context s’emmarca la pintura flamenca i holandesa d’aquesta exposició excepcional que comença la seua visita a Catalunya pel CaixaForum de Lleida. “No són uns pintors conceptualment més avançats que els seus companys italians o francesos, són contemporanis d’una generació que comença a trencar amb la idea que els pintors són mers reproductors de la iconografia del poder”, explica Mayte Garcia-Juillard, conservadora del Museu de Ginebra i comissaria de l’exposició.
Tot i que no és gaire ortodox en la pintura clàssica, la mostra comença amb retrats. Són encàrrecs, però la comissària els ha situat al començament per tal d’introduir el visitant als contemporanis dels pintors que tenien poder i col·leccionaven les seues obres. “La segona part és la iconografia religiosa, i a través de les obres podem veure com a poc a poc els pintors prenen consciència de la seua perspectiva personal i abandonen la reproducció de les imatges clàssiques per començar a reproduir escenes bíbliques que a vegades contextualitzen en paisatges i arquitectures del segle XVII”. El següent és conèixer l’evolució dels pintors flamencs en la representació de les escenes quotidianes i els paisatges. “En aquella època comencen a prendre consciència de ser una professió liberal, es consideren liberals i volen ser reconeguts com a tal de manera oficial pel poder”, explica Garcia-Juillard. “En aquest procés de canvi en la mentalitat col·lectiva dels pintors també hi ha la necessitat de trencar amb els temes que tracten i a experimentar noves tècniques i perspectives”. Els moments quotidians i la representació de paisatges entre realistes i bucòlics, creant atmosferes pròpies i escenes que ja no són moralitzants, es va convertint en el corrent d’una pintura que trenca amb l’antic règim. “És en aquest època que comencen a crear bodegons i natures mortes, unes temàtiques fins aleshores desconegudes en la pintura europea; a vegades representant escenes molt crues com una parada de peix o altres de bellesa efímera amb rams de flors impossibles”. Els pintors flamencs dels segles XVI i XVI formen part d’una generació que condueix la transició cap a l’art modern que havia d’arribar segles més tard.
PINTURA FLAMENCA I HOLANDESA DELS SEGLES XVI I XVII Exposició 48 obres procedents del Museu d’Art i d’Història de Ginebra que es podran visitar al CaixaForum de Lleida fins al 14 de gener del 2018. Més info al 973 27 07 88.
