Enginyers model

És un dia fantàstic per navegar. Fa sol, que és important, però sobretot hi ha aigua per on poder fer solcar aquelles embarcacions que han construït amb les seves mans. “Així com tenim pistes per pilotar els cotxes i els avions, a Tàrrega, terra de secà, no tenim un espai fix on poder portar els vaixells que construïm i provar-los i gaudir-los”, explica Josep Sampe Guim, president del Club de Modelisme de Tàrrega i modelista naval reconegut amb mig centenar de vaixells fets. Des del darrer aplec del Castell del Remei això ha canviat i els de modelisme naval del club poden anar a gaudir de la flotació de les seves creacions en un dels estanys d’aquesta finca vinícola de la plana. En un d’aquests dies de demostració i gaudi, la gent se’ls atansa per preguntar com fan els vaixells.

Els tallers d’alguns dels afeccionats compten amb prou màquines com per fer totes les peces d’un avió o vaixell

Un cop coneguda la resposta, els feliciten per la paciència i perseverança. Aquestes són dos qualitats indispensables per tenir el modelisme de hobby. El Josep ha tardat dos anys a construir el seu Sanson, al qual no li falta detall. Ha creat cada peça de l’embarcació, absolutament totes. “Hi ha poca gent que pugui construir un vaixell de dalt a baix perquè són necessàries moltes màquines per treballar materials diversos com ara fusta, metall o plàstic”, explica el Josep. Ell les té. Fresadores, torns, serres... Tota una vida invertint en la seva afició.

Encara que ha fet alguns vaixells per encàrrec i els ha cobrat, “no pots guanyar diners amb això, perquè cada vaixell va carregat d’hores, impossibles de pagar”, diu. Amb ell coincideix el Daniel Elias, que ha construït més d’un centenar d’avions, encara que no es puguin veure com en el cas dels vaixells del Josep. “Els avions es trinxen. Amb una mala maniobra es destrossen. El primer avió que vaig fer volar va durar exactament el que es tarda a enlairar-se i caure en picat”, explica entre rialles. Ells, com la majoria de veterans del club i del modelisme lleidatà (hi ha clubs a Lleida, Aspa, Alcarràs, Solsona, etc.), són autodidactes.

Parlem del tipus d’autodidacta que no comptava amb internet i els tutorials de Youtube, sinó que aprenia de l’assaig-error. “Del primer plànol que vaig fer no entenia res ni sabia a qui anar a preguntar. Així que vaig fer i tornar a fer peces de fusta fins a afartar-me’n i trobar per fi la idea de les mides a escala que indicava el plànol del vaixell”, diu el Josep, que va revifar el club de Tàrrega fa 13 anys, després d’un temps parats, gràcies, bona part, al suport de l’ajuntament de la capital de l’Urgell.

PES. El Josep transporta el seu vaixell Sanson, de 33 kg, amb l’ajuda d’un dels socis del club

Darrere del càmping de Tàrrega tenen les pistes de cotxes i avions. “Es necessita un terreny obert i extens, molt pla. Una pista d’uns 130 metres de llarg per 35 metres d’ample per poder enlairar, aterrar i tenir la visibilitat per pilotar-lo sense risc d’accident”, explica el Daniel, que encara recorda aquella única vegada que va tenir por. “Encara em poso nerviós ara quan ho recordo. Va ser molt al principi, vaig començar amb 25 anys i ara en tinc 72, imagina si en fa, d’anys! L’avió que pilotava es va descontrolar i va anar a espetegar-se contra la paret d’un hort on treballaven algunes persones, a les quals per sort no els va passar res”, recorda. Actualment no hi ha una formació específica per fer volar avions per radiocontrols. Normalment la gent comença pels de vol circular i es van atrevint a poc a poc amb el panell de control més complicat i similar al d’una cabina d’avió. “Aprens sobre la marxa, encara que si vas a un club de modelisme ho tindràs més fàcil perquè et podràs emmirallar en gent que ja té experiència”, diu el Daniel.

DESATS. Alguns dels avions que té el Daniel al seu magatzem.

El principi de vol que regeix un avió radiocontrolat i un de normal és el mateix. Diguem que el Daniel podria pilotar un avió en cas d’emergència. Tot i que podria, no ha volgut mai treure’s el títol de pilot. “Un cop vaig estar a punt d’examinar-me d’ultralleuger. Estava per fer la prova quan un pilot de Mollerussa experimentat va tenir un accident davant de nosaltres. En aquell moment vaig pensar en els meus tres fills i la meva dona i vaig fer un pas enrere”, comenta amb la mirada perduda com qui encara no ha superat el cuquet de volar. I mentre pensem això ell exclama: “Però precisament és això el que m’agrada, la sensació de llibertat que em dóna poder fer volar un avió que he construït jo.”

El material que conforma el taller del Daniel dóna pistes de l’experiència adquirida amb el pas del temps. Caixes de llautó dels 70, o anteriors, reciclades per emmagatzemar peces de construcció. La calaixera dels fils centenària de la merceria que tenia la seva mare a Tàrrega penjada en una de les parets i plena ara de cargols i anelles. A sobre d’una de les taules, una planxa tan antiga com per haver estat anunciada a la televisió en blanc i negre. Aquí es deté la nostra vista del lloc i el Daniel apunta: “És la planxa vella de casa però em fa l’ús per posar el plàstic termoretràctil. Hi ha una màquina específica per a això, però creu-me que no és necessària”, assegura.

Si volen atansar-se al món del modelisme, poden anar els diumenges al matí a les pistes que hi ha darrere del càmping a Tàrrega

En un dels prestatges, un bon grapat d’arxivadors on guarda el centenar de plànols d’avions que ja ha fet. “Alguns els he tret d’internet, altres els he comprat en trobades o me’ls han passat”, diu el Daniel, mentre desplega un full per mostrar-nos la llicència de vol i l’assegurança que han de tenir tots els aficionats al modelisme aeri.

AVIONS. El taller del Daniel, on aquests dies ajuda un noi a fer-se el seu primer avió.

Pel fet de ser del club, ja compten amb una assegurança, encara que el Daniel, perquè considera que l’avió s’ho mereix, prefereix cobrir-se amb una segona assegurança. “Els vaixells van a un altre ritme”, diu el Josep. “Si té qualsevol problema no s’enfonsa de cop, tens un temps de maniobra que et permet recuperar-lo i reparar-lo, no com l’avió. A més, frena i es queda flotant”, diu el president del club de modelisme de Tàrrega. D’entre els trenta socis amb què compta actualment el club, no hi ha cap dona. I això que de paciència, n’acostumen a tenir, però potser de temps no tant. En tot cas, no hi ha representació femenina en el modelisme a Tàrrega, fins on sí s’atansen aficionats d’arreu de Catalunya per fer-se socis. Si volen atansar-se al món del modelisme naval, aeri i de cotxes poden anar tots els diumenges a les pistes del club de Tàrrega, situades darrere del càmping.

CURIOSITATS