Pedals d'adrenalina
Al Pla d’Urgell hi ha un dels circuits de BMX –bicletes de cros– més importants del sud d’Europa. Des de xiquets de dos anys fins a corredors de talla internacional s’hi troben per aprendre, millorar, cansar-se i gaudir d’una disciplina que guanya adeptes dia a dia. Obert a tots els públics, el BikePark de Vila-sana és el circuit de referència a Catalunya.
En arribar a Vila-sana des de l’autovia ens trobem uns cartells que ens van guiant per dins del poble fins que tornem a sortir-ne per un altre camí. Als afores, entre camps de pomeres i panís, amb el Montsec al fons del paisatge, hi ha el Bikepark per a curses de BMX més important del sud d’Europa. “Fa deu anys que l’ajuntament va aplanar aquest terreny i va construir un petit circuit local per a la gent del poble i els voltants”, explica el Marc Tugues, l’actual director i pare del projecte, “quan vaig interessar-me per les instal·lacions i em vaig oferir a gestionar-les, de seguida em van posar totes les facilitats per anar construint a poc a poc aquest espai de trobada per als amants de la BMX”.
El BikePark de Vila-sana és un dels més importants del sud d’Europa i s’està convertint en un referent per als amants del BMX
Un dimarts qualsevol, a partir de quarts de sis de la tarda, a poc a poc van arribant pares amb nenes, joves estudiants d’institut i canalla que venen amb les àvies. Baixen les bicicletes dels maleters o les agafen del garatge que hi ha al mateix circuit. Casc, guants, genolleres i moltes ganes de pedalar, de sentir l’adrenalina de volar amb la bicicleta.
SENSE FRONTERES. Les nenes com la Mia entrenen amb els nois sense distincions.
La Mia és una catalanorussa de Vallbona de les Monges, i la bicicleta és el seu esport preferit. El seu pare l’anima perquè faci allò que més li agrada i reconeix, mentre la filla és a l’altra punta del circuit pujant i baixant, que “sempre hi ha aquell moment que baixen i agafen velocitat i notes un nus a l’estómac, però forma part del joc”. Un dels referents de les nenes que es posen el casc és la Griselda Artigues, que amb 16 anys és campiona d’Europa i quinze vegades campiona de Catalunya. És natural d’Argentona. A quarts de sis els més ansiosos comencen a fer tombs al petit circuit tancat de l’entrada, després es divideixen en dos grups. L’Aleix entrena el grup dels que tenen entre cinc i set anys, “amb ells fem primer una mica d’escalfament i de grup, amb exercicis de moviment de braços i cames també treballem la coordinació i la psicomotricitat, que són són molt importants per aquest esport”.
SENSE POR. L’entrenadora del grup dels petits els ajuda a agafar confiança i sortir del seu comfort
El futbol i el bàsquet continuen sent els dos referents esportius dels nens i nenes catalans, però a poc a poc van guanyant terreny alternatives que, malgrat no gaudir de suport mediàtic, van creant escola. Rugby, escalada, gimnàstica, hoquei patins, piragüisme o BMX. “De petit feia natació però no m’agradava, va ser el monitor de la piscina el que em va descobrir la BMX quan tenia set anys”, explica Saül Conde. És de Sant Llorenç Savall i ara viu a Lleida, a la Residència per a esportistes Sant Anastasi, dins el programa de Tecnificació de la Federació Catalana de Ciclisme. Competeix a nivell nacional, estatal i europeu, es considera un dels pilots amb més projecció internacional de Catalunya i amb divuit anys té la mirada posada a les Olimpíades de Tòquio 2020. El Marc és més jove. Amb 14 anys té una perspectiva a més llarg termini i és molt conscient que encara té molt temps per córrer. Ell és de Terrassa i va guanyar un subcampionat mundial, del BMX li agrada l’adrenalina i la competició.
CONTROL I PRECISIÓ. El BMX race demana que els corredors tinguin molts reflexos i sang freda.
El Bikepark de Vila-sana està considerat el millor de l’estat i un dels més ben acabats del sud d’Europa. “Per a nosaltres és un privilegi poder entrenar cada dia en un espai com aquest perquè ens permet evolucionar i créixer com a ciclistes”, explica el Saül mentre descansa sobre una rampa de sortida.
Aquesta és la intenció del Marc Tugues, desespecialitzar els corredors joves i formar ciclistes. “No pot ser que un pilot de BMX no sigui capaç de pedalar mitja hora per carretera, per exemple”, raona. “El primer que fem quan arriben és tractar-los com un ciclista complet, per això als entrenaments hi ha treball amb tot tipus de bicis i també fem molt exercici sense: nedar, pujar escales, esquí de fons, gimnàs... Com més versàtils siguin més capacitat tindran per especialitzar-se i treballar la tècnica. Sempre serà millor treballar un múscul concret quan tota la musculatura del cos està en forma.” En una altra dimensió hi ha els joves del Pla que hi van per gaudir una estona, per descarregar tensió, per passar-s’ho bé. “Això és com una pista d’esquí, si no en saps gaire pots començar pels circuits verds i a mesura que vas agafant confiança t’animes a provar zones del parc que demanen una mica més de tècnica, velocitat i força física”, confessa el Manel, aficionat que té l’abonament anual i ve un parell o tres de vegades per setmana. “Sense fer gaire soroll s’ha convertit en un punt de trobada de la gent a qui agrada la BMX i cada vegada hi veig més nens i nenes de totes les edats. El Pol és de Juneda i té onze anys. Sense treure’s el casc, reconeix que “anar amb bici al circuit és més divertit i segur que fer-ho pels carrers del poble”. El BMX Race és un esport olímpic explosiu, per això també s’han de guanyar fons i facilitar la recuperació dels corredors.
TOTS ELS PÚBLICS. Qualsevol que pugui portar una bici és benvingut al BikePark.
Els caps de setmana hi ha molt ambient, cadascú troba el seu espai per deixar anar el ciclista que porta a dins. Com a les pistes d’esquí, el Park ofereix classes per a principiants i lloguer de material per si algú no té una bicicleta adequada. “Els professionals sí que fan servir bicis BMX, però qualsevol que vingui pot posar-se al circuit amb la seua particular, encara que sigui una BTT o una de descens”, explica el Marc. El seu objectiu era oferir un espai per a tothom, i en la construcció del projecte és conscient que les diferents administracions han estat imprescindibles per donar-li una empenta: “Des de l’ajuntament a la Generalitat, passant per la Diputació i la Federació Catalana de Ciclisme; cadascú a la seua manera ens ha ajudat a seguir vius, ja sigui amb diners, amb facilitats per als terrenys o ajudes per al Centre de Tecnificació”, confessa.
DIVERSITAT. Cada vegada hi ha més esports que trenquen el monopoli del futbol i el bàsquet entre els nens i nenes lleidatans.
Els 45 segons que dura una mànega sembla un temps molt curt, però el nivell d’exigència mental, tècnica i física és extrem. No hi ha marge per a l’error i cada pedalada compta. Tot i l’espectacularitat del circuit, per practicar-lo n’hi ha prou amb un casc i unes proteccions a les articulacions. Durant la tarda no és estrany veure algun corredor que perd l’equilibri i cau per terra, però de seguida s’alça, s’espolsa la samarreta i aixeca la bici. Caure forma part de la vida i tornar a pedalar ens fa més forts. Potser no serà mai un esport de masses, però hi ha molt circuit per córrer.
El BMX race és un esport molt complet i explosiu L’acrònim BMX ve de l’anglès Bicycle Motocross, i no és res més que la versió ciclista de les curses de cros en circuits de terra. Amb els anys s’han creat dues disciplines, la FreeStyle, que consisteix a fer piruetes i trucs en estil lliure, i la Race, que són les curses pròpiament dites. El circuit de Vila-sana està pensat per aquesta darrera modalitat, que és olímpica des del 2004. Una cursa és una prova molt explosiva, ja que mai no dura més de 45 segons. En aquest breu interval de temps els corredors han de completar un circuit i guanya, és clar, el primer que creua la meta. Les curses es fan amb mànegues de vuit corredors i en campionats internacionals amb molts participants els que arriben a la final poden arribar a córrer entre deu i dotze vegades en un dia. El planter del Bikepark de Vila-sana agrupa més de seixanta corredors de les comarques del Pla de Lleida, al capdavant hi ha quatre joves becats per la Federació Catalana amb la mirada posada als jocs olímpics de 2020.
MARC TUGUES
ENTRENADOR PROFESSIONAL I DIRECTOR DEL BIKEPARK
“Treballem perquè els nostres corredors siguin als JJOO de 2020"
És l’únic català diplomat per la Unió Ciclista Internacional, amb seu a Suïssa, per entrenar en qualsevol disciplina esportiva sobre dues rodes. Combina la gestió del Bikepark de Vila-sana amb l’entrenament dels quatre pilots catalans que competeixen sota el paraigua de la Federació Catalana de Ciclisme en la modalitat de BMX race.
Tampoc ha deixat d’entrenar als països del centre i el nord d’Europa. A nivell econòmic és el que realment em permet mantenir i ampliar el projecte de Vila-sana. Els pilots els conec i entre la feina que fem a través d’internet i els viatges puntuals que faig periòdicament per veure’ls personalment podem continuar treballant plegats. En aquest esport no cal la presència personal cada dia que el corredor entrena. El més important és la planificació, el compromís i la confiança.
A quina edat la gent comença a plantejar-se la possibilita de competir seriosament? A nivell català hi ha curses per a canalla de sis o set anys, a partir d’aquí, a la preadolescència és quan ells mateixos i els pares s’ho comencen a pensar seriosament. Els corredors que jo entreno arreu d’Europa són tots menors de d’edat.
Amb quina projecció de futur? Ser a les olimpíades de 2020 i 2024. La immensa majoria dels podis que han fet mai corredors espanyols a nivell internacional són dels quatre xavals que ara mateix entrenem dins el programa de Tecnificació de Catalunya de BMX. Són el present i el futur d’aquest esport al nostre país.
Aquests són els professionals, què passa amb els aficionats? L’esport és clau en el desenvolupament de la canalla i les bicicletes, juntament amb les pilotes, són pràcticament a totes les cases. Hi ha molts nens i nenes que no se senten atrets pels esports majoritaris i aquí els donem una alternativa per fer esport sobre dues rodes en un entorn segur.
Quines aptituds es necessita per gaudir d’aquest parc? Senzillament s’han de tenir ganes de pedalar fort. Això és com anar a esquiar, en una mateixa estació hi va gent experimentada capaç de baixar negres sense immutar-se i d’altres que fent verdes i blaves ja en tenen prou. Aquí pot venir canalla a partir dels dos o tres anys i adults a qui els agrada la bicicleta i volen experimentar noves sensacions sobre dues rodes.