Una família de desconeguts
Encara que internet faciliti la cerca de pis als estudiants, el boca-orella i els anuncis al taulell de la universitat continuen sent les vies més utilitzades per trobar companys que acabaran convertint-se en família. Truquem a la porta de pisos d’estudiants i ens atansem a la Vila Universitària per saber els ets i uts d’inquilins i propietaris.
Comencen el curs amb la inseguretat que pot generar deixar la casa de la família els diumenges i acaben al juny adonant-se que els dilluns és quan són a casa. Els pisos d’estudiants, més enllà dels tòpics que s’hi associen relacionats amb les festes universitàries i la neteja dubtosa, són aquell assaig general en el qual els nens de la casa s’acaben fent adults utilitzant totes les eines socials i personals que han adquirit fins a aleshores, i també les pors i els complexos.
ANABEL. L’Anabel, d’Arbeca, estudiant a la seva habitació individual del pis de tres que comparteix a Lleida.
La Carla, una igualadina que cursa primer de Turisme, explica que una de les seues preocupacions al setembre era no encaixar en un pis d’estudiants, no trobar un grup de gent amb el qual sentir-se en família. Per això, abans de venir a viure a Lleida, ja havia visitat la pàgina de Facebook d’Igualadins a Lleida. Per poder estar centrada en els estudis i en les necessitats personals i socials, la Carla va escollir viure a la Vila Universitària, a l’edifici de Ciutat Jardí. “Està lluny de la uni, però és que aquí hi ha molta llum, calma i la gent és molt maca.
MOBLES. La Roser, a la terrassa del pis, on hi ha els típics mobles recollits del carrer.
Preferia estar-me aquí.” A la Vila Universitària, hi ha pisos individuals o compartits que costen d’entre 260 i 412 euros. L’Ana Castellví, que gestiona la Vila, juntament amb la seua germana Tània, explica que “aquí els nens s’estan molt bé”, i diu nens perquè per a ella tots són com els seus germans o fills i manté aquesta relació fraternal. “La quota inclou neteja i tot tipus de manteniment, la qual cosa dóna tranquil·litat als estudiants i a les famílies.”
Habitació individual, llum i proper a la universitat. Aquests són els bàsics que busquen els estudiants en un pis
Són uns dos-cents habitants, a la Vila Universitària, i entre aquests, els que menys, també hi ha professors i estudiants de màster. Encara que pot semblar, a priori, que és una bona opció per al primer any, el Joan, d’Inca (Mallorca), ja s’hi ha estat quatre. “Estic tranquil, puc estudiar, aïllar-me si ho necessito, però, si vull companyia, surto del pis i sempre trobo algú en una zona comuna. Com que jo no marxo a casa els caps de setmana, la Vila és la millor opció, perquè aquí sempre hi ha gent, no em quedo sol els dissabtes i diumenges”, explica el veterà al hall de l’edifici, fins on ha baixat en sabatilles a buscar un cafè de màquina.
DINARS COMPARTITS. L’Ana, la Nerea i la Vanesa fan equip per preparar el dinar amb el que han aportat cada una d’elles
Com ell, el Lluc i el Gorka viuen a Mallorca i Mondragon, respectivament, i van poc a les seues ciutats d’origen, per la qual cosa troben que la Vila és la millor opció. L’Ana afegeix que “ells fan famílies i nosaltres també ho procurem, ja que organitzem els pisos per sectors: bàsicament, posem a prop els que vénen d’Aragó, les Illes i Andorra”. Si a la Vila són tots d’un ventre i cadascú del seu temple, als pisos d’estudiants la convivència és més de frec a frec, per això cal establir unes normes bàsiques de convivència i, el que és més important, complir-les.
Solament noies i estudiants. Molts propietaris només volen noies i es neguen a barrejar estudiants amb treballadors
“Ens dividim les tasques de neteja, establim quins aliments o útils, com ara el paper de wàter, comprem del pot comú i, sobretot, és obligatori el respecte i el diàleg per solucionar qualsevol molèstia abans que sigui un problema.” Ho diu la Roser, una estudiant d’Arquitectura que, amb tants anys que suma al pis de lloguer, ja s’ha convertit en gairebé la mà dreta del propietari.
La Vila Universitària Nerea. combina la sensació d’independència amb la seguretat de tenir les necessitats cobertes
Va ser ella que va fer l’entrevista a l’Anabel, que fa segon d’Educació Social i que va contestar l’anunci d’habitació disponible. “Jo volia canviar a un pis més gran i amb menys gent, perquè com més som, pitjor”, diu l’Anabel.
A LA VILA. La Carla, el Lluc, el Gorka i el Joan anant a casa de la Clàudia, que ha decorat el pis d’Ikea i és l’apartament on passen més temps
S’estan plegades al sofà, parlen i miren el mòbil alhora, mentre al seu darrere s’espera un matalàs de matrimoni. “Hem canviat els matalassos i aquest potser ens el quedarem per si ve algú a dormir”, riu la Roser. Quan diu algú, surt el tema dels nòvios. “N’hi ha que donen problemes, perquè passen molt temps al pis, no segueixen les normes, fan que la nòvia tampoc les segueixi i això crea conflictes. Cal deixar les coses clares: no és que no hi hagin de venir, sinó que, si vénen molt, potser també han de col·laborar com un més”, diu la Roser, que és el perfil organitzador que acostuma a haver-hi a tots els pisos, com ho és l’Ana a Cal Setè, tal com han batejat el pis del Jordi, en el qual viuen des de fa poc.
COMPLICITAT. La Roser i l’Anabel parlant al sofà de casa. Al darrere, un matalàs que farà servei quan hi hagi algun amic que hi hagi de pernoctar
El Jordi és propietari de pisos d’estudiants. Té clar que només vol llogar a estudiants i, si pot ser, noies, amb la qual cosa coincideix el Marc, un altre propietari amb el qual parlem per saber què busquen i què tenen en compte a l’hora d’escollir els inquilins. “Prefereixo estudiants, perquè et dóna seguretat econòmica saber que tenen la família darrere i, si són noies, millor, perquè posen més seny en la convivència i la neteja.”
“Les normes del pis són al contracte. No hi poden portar animals, ni foradar parets o fer qualsevol canvi; sempre estic disposat a ajudar i millorar la seua estada, només cal que em facin un whats i aquí estic”, diu el Jordi, que ha reformat aquest estiu el pis on viuen l’Ana, la Vanesa, la Nerea i la Melania. “Jo he viscut amb nois i gent que no era estudiant i va ser un infern, perquè no coincidíem en horaris i havia d’anar a estudiar a casa dels pares, a les Borges, en època d’exàmens. Així no es pot”, explica la Nerea.
La Roser també creu que és millor que no siguin pisos mixtos, ja que “pots dutxar-te amb la porta oberta i no t’has de vestir com si sortissis per anar al carrer quan surts de l’habitació”. El WhatsApp és una eina de comunicació habitual no només entre elles, sinó també amb la resta dels pisos d’estudiants de la comunitat, ja que viuen en escales on hi ha fins a vuit pisos d’estudiants més. És l’hora de dinar: la Vanesa, la Nerea i l’Ana posen en comú el que havien pensat fer-se i paren taula, un dels moments en què coincideixen juntes, com el del sofà a la nit.
NORMES HABITUALS EN UN PIS D’ESTUDIANTS
- Les parets no es poden foradar: Sovint els propietaris posen panells de suro per delimitar la zona on es poden penjar pòsters i d’altres.
- Mascotes: La norma general és que estiguin prohibides les mascotes per mantenir la convivència i respectar el descans. També es mira per la comoditat dels al·lèrgics.
- Repartiment de tasques: Tots els pisos tenen una graella en la qual es distribueixen les tasques de neteja. Alguns preveuen penalitzacions per als qui se salten el torn.
- Assignació d’habitació: El sistema de repartiment de les habitacions depèn de cada grup, però en coincideixen dos habituals: per antiguitat o sorteig. Sovint són assignacions rotatòries.
- Pot comú: Els estudiants tenen un compte comú del qual paguen la llum, l’aigua i la internet, així com els bàsics de neteja i menjar, com ara l’oli. Tot i que depèn molt de cada casa, ja que hi ha quotes d’habitació que ja inclouen la llum i la internet, amb la qual cosa no és necessari tenir un compte comú.
- Menjar: Generalment, els estudiants compren cadascú el seu menjar, tot i que sovint el posen en comú amb la norma ineludible de comunicar el que han consumit el que han gastat, per evitar sorpreses i enrabiades.
- Silenci: És una norma bàsica en època d’exàmens. Tot i que ningú estableix horaris per fer silenci, és de sentit comú.
- Diàleg: Abans de fer-ne un gra massa, els estudiants estableixen diàleg per escoltar-se i posar-se d’acord en el respecte i la convivència.
- Parelles: Les parelles poden ser una font de conflictes, ja que la seva presència continuada pot alterar la convivència fent sentir estranyes les mateixes habitants del pis. Cal, doncs, que les parelles posin seny i, potser, també diners i mà d’obra, si s’hi estan moltes hores i ho accepten totes les companyes de pis. En pisos de nois, això no passa tant, són ells que es troben millor al pis d’elles.
ON BUSQUEN PIS ELS ESTUDIANTS? • Panells d’anuncis a la UdL: És una de les vies més tradicionals i també la més habitual. Els estudiants arranquen els paperets retallats i a disposició dels números de telèfon d’aquells pisos on es lloga una habitació. En aquests panells, repartits per la Universitat de Lleida, hi pengen els anuncis tant els propietaris com els estudiants que ja estan vivint en pisos i necessiten acabar-los d’omplir. • Facebook: Hi ha diferents pàgines a Facebook per trobar pisos d’estudiants, com ara Pisos d’Estudiants a Lleida. Els joves es refien més de l’opinió dels seus iguals a l’hora de buscar pis, de manera que les xarxes socials són un bon lloc on trobar-se i acompanyar-se. En aquestes pàgines, també s’anuncien els propietaris per tenir un contacte directe amb els estudiants. Totes dos bandes, estudiants i propietaris, defugen les immobiliàries. Hi ha una altra pàgina més encarada als Erasmus: Incoming Students Lleida. • La Vila de Lleida: A Ciutat Jardí, hi ha la Vila de Lleida, amb una gran oferta i varietat de pisos d’estudiants. La comoditat de viure entre estudiants, amb tots els serveis a disposició, fins i tot el de neteja, n’ajuda molts el primer any, tot i que n’hi ha que hi passen tota la carrera i el màster, ja que reuneix totes les ondicions per poder centrar-se en els estudis. • Servei d’allotjament universitari: La UdL compta amb un servei d’allotjament universitari on es poden anunciar els propietaris de pisos d’estudiants. Es pot consultar a www.estudiantat.udl.cat, a l’apartat de Serveis.
