Vint-i-cinc anys de solidaritat

Hi ha diversos tòpics relacionats amb el voluntariat solidari en països empobrits econòmicament, i un dels més populars és la idea que els cooperants reben més del que no pas aporten. Aquesta és una afirmació que d’alguna manera o altra comparteixen moltes de les persones que alguna vegada han viatjat a una remota comunitat africana o sudamericana per aportar idees, compartir experiències, treballar de valent i aprendre de primera mà que la felicitat no és un sentiment vinculat a l’acumulació de béns materials.

Un dels canvis més notables en comunitats en les quals han participat és l’augment progressiu de les noies que estudien SED Catalunya participa de la idea que són les mateixes comunitats les que han de plantejar les seues pròpies necessitats

“Les primeres accions de l’entitat SED, acrònim de Solidaritat, Educació i Desenvolupament, daten de 1992 i anaven molt lligades a les missions dels germans maristes”, explica l’Anna Badia, filla de Castelló de Farfanya i actualment delegada de SED Catalunya. L’organització neix en l’òrbita de la comunitat marista amb l’objectiu d’apropar gent de diversos àmbits al voluntariat per al desenvolupament. “Als anys noranta potser encara estava molt interioritzada la idea paternalista dels rics que ajuden els pobres: nosaltres que vivim al primer món anem al tercer i els ensenyem què han de fer i com ho han de fer per desenvolupar-se segons el nostre model de societat”, reflexiona, “es tenia una visió molt etnocentrista de com havia de ser la cooperació internacional”.

AGRICULTURA. Construcció d’un hivernacle per a cultius ecològics a l’Uruguai.

És una obvietat que SED treballa en comunitats econòmicament més pobres que la lleidatana en termes d’infraestructures, serveis bàsics i rendes per càpita, “però també és cert que provenen de tradicions culturals molt diferents a les nostres i que no pots importar i imposar segons quins models d’organització perquè no funcionen com aquí”, explica la Laura Espelt, de SED Lleida. Ella va participar en un voluntariat quan estudiava a la universitat i “malgrat que va ser una experiència molt enriquidora, amb vint anys no estava preparada per entendre tot el que estava vivint; ara que tinc més experiència sóc més conscient de què significa participar en en aquest tipus d’organitzacions i de la feina de formigueta que fan allà i aquí”.

DRET BÀSIC. En aquest menjador social d’Horqueta (Uruguai) es vol garantir que els infants puguin menjar cada dia 

En el canvi de paradigma que a poc a poc han fet les Organitzacions No Governamentals en els darrers anys hi ha, sobretot, la idea d’educar la Justícia Global. “Trencar amb els estereotips i explicar les causes estructurals que perpetuen la pobresa i les desigualtats socials; hi ha una reflexió global que després busca actuar de manera local”, explica l’Anna Kruter. Ella i el seu company van viure dos anys a Tanzània en fa més de quinze, “una experiència que et marca per a tota la vida ja que vam compartir el dia a dia d’una comunitat rural durant molt de temps i ens vam fer nostres les seues necessitats. Hi anàvem per fer de mestres, però després acabaves fent de taxista perquè duies gent a l’hospital més proper, a diverses hores de viatge, o ajudaves a instal·lar l’electricitat a les cases”.

EDUACIÓ. Voluntaris del SED Catalunya en una escola dels germans maristes a Ruanda

Cada any aprofita el viatge que fan els voluntaris a Tanzània per enviar cartes postals i espera el seu retorn per llegir les missives de resposta. “És molt interessant veure com han canviat les coses i, malgrat l’aparició de problemes que aleshores eren impensables com la brutícia generada pel consum de productes xinesos que duen embolcalls i l’augment del preu del peix fins a ser prohibitiu, en general la realitat ha millorat. Per contra, aleshores en aquella comunitat només estudiaven quatre nenes i ara les noies representen la meitat dels alumnes de l’escola”, explica. “La consciència perquè no es discriminin les filles i se’ls permeti estudiar és important i certament ha millorat des d’aleshores.”

Els nens soldats de la República Centreafricana són un dels col·lectius més vulnerables del continent Els projectes de SED van des fer pa i portar aigua potable fins a projectes pel dret a l’esport i el lleure en adolescents

L’educació és un dels pilars de SED i motiva bona part dels voluntaris que hi participen. “Un dels projectes amb els quals havíem col·laborat i que a priori em va sorprendre va ser també a Tanzània”, diu la Maricruz Sanz, “i era en un centre d’educació marista amb alumnes de Secundària”. D’entrada no semblava que fos una comunitat amb unes necessitats extremes de fam i pobresa com ella s’imaginava, “però de seguida vam comprendre que treballar perquè aquell jovent fos capaç d’arribar a la universitat era una aposta per al futur del país. Vivien lluny de les ciutats i no els era fàcil, així que col·laborar amb la comunitat educativa per intercanviar metodologies i experiències va ser una bona pensada”.

Els projectes amb els quals ha col·laborat directament SED Lleida són variats i un dels més impactants és a la Repúbica Centreafricana, on hi ha una iniciativa per reintegrar nens de la guerra a la societat civil. “Quan escollim un projecte, tots els actes i activitats que organitzem durant l’any giren al voltant d’aquest, i tots els diners que recollim en iniciatives com la cursa SED –vegeu el desglossament– també els dediquem al projecte.”

“Amb aquesta excusa treballem les desigualtats a l’escola, i a cada edat plantegem unes qüestions d’acord amb la seua capacitat de comprensió i anàlisi”, diu Espelt. És inevitable preguntar-se per què uns neixen a Lleida i gaudeixen de totes les comoditats d’una societat europea i uns altres, per contra, neixen en una comunitat rural del Paraguai sense les necessitats bàsiques cobertes. “Quan són més grans ja és inevitable que es preguntin per què passa i per què es perpetua, aleshores els debats a les classes arriben a a nivells d’anàlisi més interessant”, explica Espelt.

Educar en la justícia global passa per prendre consciència de les desigualtats i després hi ha qui fa una passa més i s’apunta de voluntari per anar una temporada sobre el terreny i viure de primera mà una realitat que fins aleshores només han vist en textos i fotografies. Maricruz Sanz explica que va anar de voluntària a Paraguai el 2013 per col·laborar en la construcció d’un forn de pa perquè les dones de la comunitat poguessin vendre’l i guanyar uns diners. “Gràcies a les noves tecnologies podem mantenir el contacte amb els fills d’aquelles dones i no només han pogut estudiar gràcies als ingressos que van fer, sinó que el projecte ha crescut i arriba a més gent.”

La incidència al PIB del Paraguai potser és ínfima, però el fet de canviar la vida de gent amb noms i cognoms que els voluntaris porten al cor no té preu.

LA CURSA SED, UNA CITA SOLIDÀRIA

El proper mes de març s’organitzarà la 4a cursa SED de Lleida, que s’organitza per donar a conèixer els projectes de cooperació de l’organització i alhora recaptar fons. Tots els diners que es recullen de les inscripcions van directament als projectes, això vol dir que el cost de l’organització l’assumeixen els voluntaris i les empreses i administracions que col·laboren amb la cursa. Per tal de facilitar la participació de tothom es fan dos traçats de 5 i 3,5 quilòmetres. Com en qualsevol altra cursa hi ha un podi, però en aquesta encara es fa més evident la idea que el més important és participar. Any rere any van sumant corredors i l’any passat van superar el miler de dorsals.

EDUCACIÓ PER A LA JUSTÍCIA GLOBAL L’acrònim de SED vol dir Solidaritat, Educació i Desenvolupament. Com a organització vinculada als maristes, l’educació és una eina imprescindible en el llarg camí per construir un món més just. Els motius originals de crear una ONG eren treballar en països empobrits econòmicament, uns objectius que també passaven per la formació a Catalunya de totes aquelles persones que vulguin participar de projectes per la justícia global. Els primers voluntaris que van participar de projectes no només van compartir les seues experiències per donar a conèixer les realitats que havien vist, sinó que es va fer cada vegada més necessari introduir en l’educació formal i en el lleure una visió global de les causes de la pobresa i la seua perpetuació en el temps. L’Educació també passa per la formació dels mateixos voluntaris a través de cursos d’iniciació al voluntariat per a aquells joves que volen col·laborar amb algun dels projectes de SED, així com des de la mateixa organització fan cursos per aprofundir-hi.