Antoni Samarra 'retorna' a Ponts
Antoni Samarra va ser un home que va desafiar els estàndards socials del seu temps. Nascut a les acaballes del segle XIX en una família humil de Ponts, va acabar desenvolupant una prolífica carrera artística que es va estroncar dramàticament el 1914. Finalment, la vila de Ponts treballa per obrir una casa museu dedicada a l’artista modernista. Nascut a Ponts el 1886 en el si d’una família molt humil, Antoni Samarra es va haver d’incorporar al món laboral des de ben petit. Primer, recollint fems pels camins que venia com a adob i, després, fent de manobre i iniciant-se com a picapedrer (als deu anys ja va fer la primera obra escultòrica: una creu funerària de pedra per a la seva àvia). El 1901, gràcies a l’ajut d’un amic de la família, Josep Escales, se’n va anar a Barcelona, on les seves germanes ja treballaven al servei domèstic. Volia perfeccionar-se com a picapedrer i aprendre d’escultor i, sobretot, per poder assolir l’objectiu principal que perseguia amb anhel: instruir-se. Es va inscriure a les classes nocturnes de l’Ateneu Obrer, amb seu al carrer Tallers, i va ser allí on, entre altres moltes matèries, també va perfeccionar el seus coneixements en dibuix i es va iniciar en la pintura. En aquells dies el seu mitjà de vida era la feina com a picapedrer al taller dels escultors Buzzi i Masana. Mentre treballava per a ells al cafè Torino de Barcelona, obra mítica del modernisme, el decorador Ricard de Capmany va saber entreveure les grans possibilitats artístiques de Samarra i va decidir apadrinar-lo.
Havent rebut un guardó que li atorgà l’Ateneu Obrer reconeixent-li el seu mèrit artístic, va deixar el centre com a alumne malgrat que hi va continuar estretament vinculat. L’any 1905, quan estava fent tasques d’escultura decorativa al castell de Santa Florentina de Canet de Mar –reinventat per Lluís Domènech i Montaner i decorat per l’esmentat Capmany–, va entrar a formar part de l’Agrupació Artística de Barcelona, a la seu de la qual el 1906 va fer la seva primera exposició de dibuixos i, alhora, també es va vincular estretament amb el grup anomenat Negres i Carboners. El 1908 va realitzar treballs escultòrics per al Palau de la Música Catalana i va començar la realització del gran plafó escultòric del pati d’armes del castell de Santa Florentina, per tal de rememorar la visita que hi va fer el rei Alfons XIII.
Aquell mateix any va deixar temporalment l’escultura per dedicar-se a la pintura, la qual cosa va poder fer gràcies al patrocini d’Ignasi Iglésias i Josep Pous i Pagès, que van finançar-li una estada per la Noguera, l’Alt Urgell i Andorra, on va realitzar les teles i dibuixos que tot seguit va poder exposar a la Sala Parés de Barcelona.
Amb aquesta mostra va assolir un èxit notable degut a l’originalitat dels seus olis realitzats amb pinzellada lliure i empastaments gruixuts, demostrant una gran audàcia en l’ús del color.
Aquest fet li va facilitar el camí per tal que l’any 1909 exposés la seva obra a la Paeria de Lleida de la mà del grup Heptantropos i rebés un homenatge a l’hotel Suís, en el qual van prendre part Magí Morera, Humbert Torres, Romà Sol, Giménez Catalán i Julià Carbonell. Aquests prohoms lleidatans també van signar una sol·licitud adreçada a la Diputació, per tal que pensionés el novell artista de Ponts. Samarra, que estava passant una època realment florida en la seva vida, se’n va anar cap a Ponts juntament amb el seu promotor de Lleida: Joan Llorens. Al seu poble va ser rebut amb un sentit homenatge per les diferents entitats culturals i autoritats locals. A poc a poc es va reintegrar a la vida local i va aprofitar els seus coneixements com escultor per fer obres a casa seua i rehabilitar-la amb els estàndards modernistes de l’època. Aquests són, en gran mesura, els que ara llueixen tant dins com a fora de la casa que s’està rehabilitant.
Artista polifacètic, va continuar pintant i esculpint. Van fer exposicions a Lleida ciutat o a Canet de Mar. Implicat en la vida local, el 1914 va fer la monumental Font del Lleó i va fundar l’Escola de Dibuix i Pintura nocturna. També va posar els fonaments per tal de crear-hi una biblioteca popular. A les acaballes d’aquell mateix any es va suïcidar a Cabrera de Mar. Només tenia 28 anys i un futur prometedor com a artista.
L’ajuntament de Ponts ultima ara la conversió de la casa on va nàixer aquest escultor i pintor modernista en un museu. Es posa fi, d’aquesta manera, a la injustícia comesa amb aquest personatge local. Feia 35 anys que es va prometre aquest equipament cultural.
