Art per llepar-se els dits

A l’Hostal Benet de les Borges Blanques fer un plat és molt més que pensar en la creació culinària. És també idear el disseny de la vaixella i coure a altes temperatures cada safata, plat i platet que acabarà de donar sentit al concepte gastronòmic amb què el xef, el Xavier Benet, vol fer viure una experiència sensorial i emocional als seus clients. La mare i el germà del Xavier, l’Elisa Rebull i l’Eduard Benet, són ceramista i terrisser respectivament i s’encarreguen de materialitzar la vaixella que necessita el xef de l’Hostal Benet.

La cerca de l’excel·lència en la presentació dels plats va portar fa dos anys el Xavier a proposar a la seva mare, ceramista, i al seu germà, terrisser, que creessin els plats que maridessin perfectament amb la seva gastronomia innovadora i creativa. Així, cada peça de la vaixella del restaurant de l’Hostal Benet és única. L’Eduard explica que “en ceràmica no es pot falsificar mai perquè la composició d’aigua i minerals de la terra és sempre única. Per tant no es poden fer reproduccions exactes perquè el pes delataria la imitació”. A la taula de l’Hostal Benet, per tant, es menja art sobre art.

Un pas per davant dels estrella Michelin

Això no passa ni al restaurant amb més estrelles Michelin. És veritat que cuiners com els germans Roca o Ferran Adrià ja fa temps que treballen per alimentar també el sentit de la vista i encomanen la construcció de plats específics per a les seves creacions a la cuina. Però tot i així, no superen l’Eduard, l’Elisa i el Xavier. “Ells fan un plat i el reprodueixen amb motlles. Nosaltres modelem un per un cada plat, són peces úniques”, diu l’Eduard, que amb 14 anys en comptes d’anar de colònies es passava l’estiu fent cursos de torn de terrisser a la Bisbal d’Empordà.

El procés de creació de la vaixella va ser i és encara ara bidireccional. Hi ha dissenys que parteixen de la cuina i d’altres vegades, l’Elisa i l’Eduard fan un plat i el Xavier parteix de la forma per imaginar una proposta a la taula.

“Molts dels plats que he presentat a la Mostra Gastronòmica de les Garrigues, o els del restaurant diari, parteixen d’una imatge. Em ve al cap”, explica el cuiner de l’Hostal Benet. El descriu i l’Eduard i l’Elisa el materialitzen. “Tot pot partir també d’un ingredient. Per exemple, per a la darrera Mostra vaig pensar que volia recuperar el corder. Vaig visualitzar un plat i l’Eduard va fer el continent”, explica el Xavier.

La Mostra Gastronòmica de les Garrigues ha suposat que els mesos de novembre i desembre es converteixin en la temporada alta dels restaurants de la comarca. També és el moment en què els cuiners presenten noves creacions en les quals introdueixen productes de la terra. Aquest any, el Xavier ha presentat un menú amb 18 degustacions, vuit plats, sis aperitius i cinc llaminadures per als cafés. Els ha treballat, provat i perfeccionat abans de fer la posta de llarg per a la Mostra, a diferència d’anys anteriors, en què precisament es tastaven aleshores.

“Comencem a treballar en la vaixella nova al setembre per tenir-la a punt al novembre, i abans el Xavier ja ha definit el menú, encara que pot variar alguna cosa per acabar d’ajustar el treball del taller i de la cuina”, diu l’Elisa. Aquesta última mostra gastronòmica han presentat 6 models nous de plat, dels quals n’han fet 40 exemplars de cadascun. Amb aquesta fornada, l’Hostal Benet ja ha jubilat tota la vaixella industrial i impersonal i tot se serveix en plats fets a mà. Van firmats pel cuiner, en el sentit literal. Així, com el pintor o l’escultor que signa els seus quadres i figures, els comensals d’aquest restaurant de Borges poden contemplar l’obra d’art multidisciplinari amb la certesa de saber qui l’ha creat. La Sílvia, la parella del Xavier, tant a la cuina com a casa, té molt a dir en el procés. “Aporto la practicitat al plat, s’han de poder agafar fàcilment. No com aquestes safates de pissarra que es van posar de moda i que no hi ha com servir-les a taula sense patir. El disseny no ha d’estar renyit amb la utilitat”, diu la Sílvia, que és l’encarregada de la sala. Ella va ser també la que va posar llum al caneló de corder que inclou la carta del restaurant des d’aquest mes de novembre i que s’encarrega, a més a més, de fer les pastes, el pa (i tots els derivats) i fins i tot les patates fregides (no es perdin les xips d’oli verd).

El forn on couen els plats que fa l’Eduard i pinta l’Elisa és a l’antic taller i botiga de ceràmica on va començar la mare, a l’antiga carretera de les Garrigues, per on passava tothom per anar a la platja abans que es fes la variant. “La gent parava a comprar i preguntaven on quedar-se a dormir a les Borges. Aleshores, la mare, que buscava ampliar el taller, va plantejar al pare comprar la casa de Cal Benet, que havia fet un indià al segle XV i, després d’haver estat ajuntament i molí d’oli, es trobava en ruïnes”. Així, la família va inaugurar el 1997 l’hostal, que compartia casa amb la botiga de l’Elisa Rebull. “Quan va començar el Xavier, les taules del restaurant estaven a la botiga, compartint espai amb les meves obres”, diu l’Elisa, que és qui ha fet també els vitralls de les portes de l’hostal. A la família Benet van tots a l’una. Sense pretendre-ho, els seus camins professionals han empastat a la perfecció i han fet força per aconseguir tots els reptes. El proper, servir a taula oli fet a casa, un producte en què ja treballa el pare de la família Benet. Segur que ho aconsegueixen.

Un bon tast de les Garrigues El consell comarcal de les Garrigues organitza des de fa 23 edicions la mostra gastronòmica de la comarca ideada per impulsar no solament els productes garriguencs, sinó també el sector de la restauració i el turisme. Una desena de restaurants ofereixen un menú degustació pensat per a aquesta mostra gastronòmica de novembre a desembre i molts plats passen a formar part de la carta. Els recomanem combinar una visita turística matinera a qualsevols dels indrets aquí descrits i reservar amb temps per dinar en un dels restaurants. Ara que vénen dies de boira, recordin que les Garrigues, a més de la seva gastronomia i turisme, té sol pràcticament tot l’hivern.