Castells amb vida

A la torre del castell de Montsonís oneja la bandera groga amb l’escut de la família que és la propietària de la fortalesa des del segle XIV. “Això significa que els propietaris estan al castell, i des que es van jubilar. Viuen aquí”, ens explica el Ramon Orpinell, el gerent de la Fundació Castells Culturals de Catalunya que treballa des de fa 35 anys per conservar el patrimoni històric, cultural i social que representa l’entitat. No estava previst però demanem al Ramon si podríem parlar amb el senyor del castell que és també senyor de Montsonís i baró de l’Albi, en Carlos de Montoliu, impulsor de la fundació. Té més de vuitanta anys i, com l’heroi postmodern d’Apol·loni de Rodes, ha tornat a casa després de tota una vida lluitant batalles per Europa, batalles diplomàtiques. Després de fer carrera com a advocat i enginyer agrícola va formar part de diferents consells europeus de patrimoni com ara el de castells, que li va permetre ser un visionari implantant a Catalunya, primer, i a Espanya, després, el model francès de gestió que passa per l’obertura al públic dels castells.

Ens esperem a la cuina que baixi el senyor del castell de Montsonís. Sembla que ens haguem traslladat a principis del segle passat, quan la cuina era ben bé la saleta d’estar de les famílies, que utilitzaven el foc per cuinar i escalfar-se alhora. La cuina, que en aquest cas era d’ús exclusiu de les persones que treballaven al castell, podria ser un museu i, de fet, es pot visitar amb la resta del castell a través de la fundació o l’empresa del Ramon, Castells de Lleida.

El baró de l'Albi. Carlos de Montoliu, baró de l'Albi i senyor de Montsonís, posant a la biblioteca del castell, també visitable.

Escoltem unes passes que s’acosten a poc a poc, repassant cada rajola amb la planta dels peus. La seva mobilitat és reduïda però la seva generositat i ganes de fer-nos sentir com a casa fa que no li impideixi ensenyar-nos la sala gran i la biblioteca, on decidim fer les fotografies. El senyor de Montsonís i baró de l’Albi impressiona. La seva experiència i trajectòria personal i professional l’han atansat a l’essència de la vida que ell considera la família i el llegat invisible que un deixa al món havent treballat per fer-lo més acollidor. Per això va prendre la decisió de tornar a casa un cop jubilat. “Ara vindran els fills, els germans, els néts i ompliran el castell de més vida”, ens explica els dies previs a Nadal. “Als néts més petits els fa por el castell, perquè és gran, hi ha moltes habitacions i fosc en alguns punts. Això també em passava a mi, però un cop creixes, és magnífic per jugar i amagar-se i viure’l des de la complicitat”, diu. I ho explica tot a poc a poc, com si abans de dir-ho anés enrere en el temps i tornés. “M’agrada viure aquí perquè és on tinc totes les fotografies dels meus avantpassats, on estan tots els meus records i els de la meva família”, ens explica el Carlos de Montoliu, que va trencar amb el tradicional hermetisme i secretisme que envoltava el castell quan el dirigia el seu pare. “Els castells solament se salvaran quan la gent els conegui”. Aquesta frase la va dir el baró de l’Albi fa 30 anys, quan va parlar de fer visitable Montsonís amb el Ramon Orpinell, que aleshores era un psicòleg clínic de la Conca de Barberà instal·lat al petit poblet de la seva dona, també psicòloga clínica, Carme Díaz, i junts feien i venien artesania. “Jo tenia els meus dubtes que ningú volgués venir a Montsonís, un poble de la Noguera, a Foradada, a una hora de Lleida i unes dos de Barcelona, a veure un castell. Però ell ho tenia tan clar, que aquesta era la manera de salvar els castells... que hi vaig confiar i vam començar per Montsonís”, diu el Ramon, que durant els anys que va ser alcalde del poble va poder restaurar carrers, façanes i els serveis bàsics fins que Montsonís es va convertir en el poble amb encant lliure de cotxes al qual es desplacen milers de persones a l’any per gaudir dels seus habitatges rurals des dels quals es poden contemplar les planes dels horts d’Artesa i Montsonís i la vall del Segre, a peus del Montsec.

Florejacs. El castell de Florejacs a la Segarra, situat a uns 10 quilòmetres de Guissona

A Catalunya hi ha uns 2.000 castells catalogats, encara que la majoria estan desaparegus o en ruïna. La Fundació Castells Culturals de Catalunya aplega 190 castells privats que treballen per la seva conservació a través de la triple conjunció d’interessos que es troben en les activitats que s’organitzen als castells: beneficien el propietari, perquè l’ajuda amb les despeses del manteniment del seu patrimoni; és bo per a la conservació del patrimoni i repercuteix en el poble. “Quan es van construir els castells tenien una funció defensiva, que desapareix entre el segle XVI i XVII, quan entren en joc les boles de canó de ferro, capaces de destruir fins i tot el castell”, ens explica el Ramon, que continua: “Després d’uns anys en què els castells van perdre d’alguna manera la seva funció defensiva, ara es podria dir que la recuperen, però amb un nou enfocament del concepte. Abans defensaven la gent del poble, ara des dels castells es defensen la cultura i la història del poble i del territori”.

Dormitori. Un dels dormitoris del castell de Montsonís al qual es por entrar durant les visites guiades i teatralitzades que s'hi organitzen

A més a més del de Montsonís, el castell de Montclar (Urgell) també està habitat, encara que com a segona residència, i igualment s’hi organitzen activitats obertes a tots els públics. A la pàgina web de Castells de Lleida (www.castellsdelleida.com) es poden trobar activitats diverses i per a tots els públics que inclouen, en alguns casos, l’estança. Des de Castells de Lleida gestionen els de Montsonís (Noguera), Montclar (Urgell), les Sitges (Segarra), Florejacs (Segarra) i Vicfred (Segarra).

Si el castell de Montsonís va ser el primer a obrir les portes, a acollir cicles de teatre, música i fins i tot va capitanejar la primera fira medieval important de les contrades lleidatanes, ara hi ha un centenar de fortaleses catalanes que fan una crida per gaudir de la cultura i la història entre els seus murs.

Ramon Orpinell. Administrador i gerent de Castells de Lleida amb seu a Montsonís, un poble de la Noguera on hi ha 10 focs encesos tot l'any.

Si el que volen és experimentar com era viure en un castell a l’edat mitjana els recomanem apuntar-se a una de les visites teatralitzades de Montsonís, (9,50 euros). Un pas més seria reservar lloc per sopar al castell de Montclar, on s’ofereix un àpat típic medieval i els comensals poden vestir-se com a autèntics cavallers i donzelles. El de Montclar és escenari d’algunes de les activitats més innovadores dels castells de Lleida. Per exemple, després de l’època de reg del Canal d’Urgell, Castells de Lleida aconsegueix l’autorització per passar pel túnel, que al desembre, quan acostumen a oferir aquesta excursió que acaba amb visita guiada al castell, queda sense aigua uns dies.

Des de fa uns anys s’han posat de moda les Escape Rooms, un joc d’aventura amb proves principalment mentals en el qual un grup de persones ha de resoldre enigmes per aconseguir escapar d’una habitació. Doncs si això ja els sembla prou interessant o aclaparador, depenent dels seus gustos, imaginin poder-ho fer en un castell sencer. Escape Castle Adventure és una iniciativa pionera a Catalunya. “De moment està tenint molt bona resposta”, explica el Ramon Orpinell.

Tant la feina que fan el Ramon i el seu equip de la Fundació com de Castells de Lleida es troba avui dia a un punt de maduració al qual s’ha trigat a arribar més de 30 anys. “Quan vam començar amb l’obertura dels castells, els interessats era gent de l’àrea metropolitana. sovint passa que la gent del territori no acaba d’apreciar el que té. Però ara ens adonem que això està canviant. Cada cop ens trobem amb més lleidatans a les visites guiades. Això significa que estem fent bé la feina, que gairebé ja estem arribant al punt que deia el Carlos i que jo posava en dubte al principi: quan la gent estimi els castells, se’ls faci seus, s’hauran salvat”, diu el Ramon. Quan ell va començar a administrar la fortificació de Montsonís, “els castells era un tema que m’interessava, però la meva formació acadèmica havia anat més cap a la psicologia clínica. Res a veure. Amb els castells, primer el de Montsonís, i després amb la resta que gestionem des de Castells de Lleida, he descobert tot el que es pot fer pel territori i les persones que l’habiten a partir del castell com a nucli de cultura, història i economia”.